Dieta i Evolució Humana: Un Viatge Nutricional dels Homínids

1. Introducció i l'Homínid

• Espècie principal: Ardipithecus ramidus
• Capacitat cranial: 400 cm³
• Període: Fa uns 20 milions d’anys (Ma) – Finals del Miocè i inicis del Pliocè.

2. Localització Geogràfica i Entorn

• Habitat: Selves tropicals i equatorials.
• Clima:
  • Càlid i humit.
  • Nivell del mar alt.
  • Aigües calentes.
  • Pluja abundant.
• Característiques: Grans extensions de vegetació i diversitat biològica.

3. Canvis Genètics

• Origen: Ardipithecus és l’avantpassat comú dels primats.
• Evolució lenta: Els canvis genètics es produeixen al llarg de milers d’anys.

4. Dieta de l'Homínid

Necessitats Nutricionals:

• Hidrats de carboni
• Proteïnes
• Greixos i àcids grassos essencials
• Vitamines
• Minerals

Hidrats de Carboni

Proteïnes

• Origen vegetal: fruits, fulles, arrels → baix valor biològic.
• Problema: falta d’aminoàcids essencials.
• Solució: dieta més rica en insectes i petits animals.

Greixos

• Triglicèrids: 3 àcids grassos units.
• Tipus:
  • Saturats (enllaç simple) → ex: àcid palmític (C16:0)
  • Monoinsaturats (un doble enllaç) → ex: àcid oleic (C18:1)

Funcions dels Greixos

• Font d’energia (especialment per a músculs).
• Reserva energètica en forma de teixit adipós.

Àcids Grassos Essencials

• Omega 6: àcid linoleic (C18:2)
• Omega 3: àcid linolènic (C18:3)
• Important: no els pot sintetitzar el cos → essencials per al cervell.

Vitamines

• Vitamina B12: no present als vegetals → necessària per la sang.
• Solució: ingestió d’insectes o animals petits.
• Falta: pot causar anèmia perniciosa.

Minerals

• Essencials: Sodi, Potassi, Iode, Calci, Ferro, Fluor.
• Es necessiten per múltiples funcions vitals.

Digestió i Cambra de Fermentació

• Enzims humans digereixen:
  • Midó, disacàrids, glucosa, fructosa.
• No poden digerir: cel·lulosa, pectines, gomes, lignina.

Solució: Cambra de Fermentació

• Tipus d’adaptacions:
  • Remugants (estómac especialitzat).
  • No remugants (fermentació a l’intestí gros).
  • Humans: intestí gros insuficient → menys eficient.

Sensibilitat a la Insulina

• La insulina és una hormona que:
  • Permet entrar la glucosa a les cèl·lules.
  • En l’evolució, els avantpassats tenien alta sensibilitat a la insulina.
• Cervell: pot consumir glucosa fins i tot sense insulina.

Control de la Gana i la Sacietat

Mecanismes de Defensa

• Hormones involucrades:
  • ADH (vasopressina)
  • ACTH (estimula glàndules suprarenals)
  • A-II (angiotensina II)

Conclusió

Els primers homínids, com l’Ardipithecus ramidus, vivien en un entorn ric però exigent. La seva alimentació era naturalment equilibrada però limitada, i el cos es va adaptar genèticament i fisiològicament a aquestes condicions. Moltes d’aquestes adaptacions encara influeixen el nostre organisme actual.

Capítol 4: Australopithecus afarensis (Lucy)

Descripció del Bioma

• Sequera a l’est africà
• Selves → Sabana (a causa del canvi climàtic)

Descripció de l'Homínid: Australopithecus afarensis

• Aspecte de ximpanzé
• Braços llargs perquè encara es pengen dels arbres
• Altura d’uns 1 - 1,2 m
• Cervell semblant al d’un ximpanzé actual

Mutacions i Recombinacions Genètiques

• Adaptacions a nous entorns
• Estructures òssies que presentaven adaptacions (pelvis per traslladar-se de peu - caminar, canvis dentals…)

Dieta

• Fruits
• Arrels
• Insectes (es poden digerir gràcies a l’enzim trehalasa)

Bipedisme

• Capacitat de caminar sobre les dues extremitats inferiors
• Mobilitat eficient → menys despesa d’energia
• Mans lliures per transportar aliments o eines
• Millor regulació de la temperatura corporal
• Millor visibilitat del terreny

Genotip Estalviador

• Insulina: hormona fabricada pel pàncrees i ajuda la glucosa a penetrar en la cèl·lula
  • Insulinoresistència: músculs i fetges
  • Gran sensibilitat a la insulina: teixit adipós
• Adipòcits: cèl·lula especialitzada en la formació de greix, llargs períodes d’escassetat d’aliments, reserves d’energia en forma de greix
• Leptina: Hormona que envia la senyal de sacietat al cervell. Es fabrica al teixit adipós quan hi ha molt greix, envia senyals al cervell de sensació de sacietat
  • Leptinoresistència: resistència del cervell a aquesta hormona. El cervell no emet aquesta hormona i no es transmet la sensació de sacietat.

Situacions de Perill

• S’activa el sistema simpàtic
• L’organisme entra en estat d’alerta
• Alliberació d’hormones (adrenalina (augmenta la tensió arterial), cortisol (estimula la producció de glucosa) i glucagó (augmenta els nivells de glucosa en sang))

Capítol 5: Homo Ergaster (1,9 - 1,4 Ma)

Descripció Física

• Alt i esvelt (180 cm)
• Adaptat a caminar llargues distàncies
• Capacitat cranial: 800 i 1000 cm³

Descripció del Bioma

• Va viure a l’est d’Àfrica
• Clima fresc i sec. Sabana oberta.

El Mite del Caçador

• Mite que creia que els nostres avantpassats eren valents i forts (els que caçaven) que tornaven amb molts aliments.
• La realitat era que aquests s’alimentaven de carronya que trobaven i insectes que les dones recol·lectaven.
• Entre homes i dones es repartien bastant equitativament les tasques.

Alimentació

• ALIMENTACIÓ PRINCIPAL: carronya (ja mengen carn) → aporta un gran valor proteic = sacia més la gana → menys malbaratament d’energia i digestió més ràpida
• Menys quantitat de menjar, mateixa quantitat d’energia (en comparació amb la dieta herbívora que tenien abans)
• S'alimentaven de carn, restes animals i vegetals, insectes.
• A vegades per la falta d'aliments de carn “fresca”, s’alimentaven del cervell i la medul·la òssia d’altres individus.

Canvis Genètics

• Increment de la capacitat cranial
• Pèrdua de la capacitat de sintetitzar la vitamina A
• Adaptació al bipedisme eficient
• Adaptacions metabòliques (potenciació de la resistència a la insulina en les cèl·lules musculars)

Supervivència

• Vivien en períodes d’escassetat. Aprofitaven per alimentar-se de la carronya.
• Hormones: glucagó, cortisol i catecolamines (semblant a l’adrenalina)

Capacitat de Síntesi d’Aminoàcids i Vitamines

• Al menjar carn la seva digestió era més ràpida → despesa energètica menor
• Tots els nutrients els aconseguien de la carronya que menjaven

Capítol 6: Homo Ergaster (Aspectes Addicionals)

Localització Geogràfica

• Primers en sortir d’Àfrica (Homo ergaster) cap a Europa (Homo antecessor i Neandertal) i Àsia (Homo Erectus) → s’acaben extingint menys els que es queden a Àfrica.
• Provinents de l’est d'Àfrica, zona de grans llacs → dieta de peixos.

Descripció del Bioma

• Sabanes obertes amb arbres dispersos
• Causa canvis per trobar aigua i menjar

Descripció de l'Homínid

• Cervell més gran d’una capacitat de 850-900 cm³
• Cos més prim i alt + cames llargues per una marxa prolongada
• Rostre més pla, comparat amb els simis més antics

Canvis Genètics

• Desenvolupament de les glàndules sudorípares → per la regulació de la temperatura
• Reducció de la quantitat de pèl → per la regulació de la temperatura
• Molta vascularització cerebral (capil·lars sanguinis al cap) → per la regulació de la temperatura
• Augment de la mida
• Estructura més estable
• Millora en la capacitat locomotora per poder construir eines
• Cos adaptat a caminar llargues distàncies

Causes

• Canvis climàtics
• Canvis en l'ambient → diferents depredadors
• Competició de recursos

Teoria de l'Òrgan Costós

• Si es redueix l’aparell digestiu, el cervell creix, i al contrari → per tal d’augmentar l’energia en el cervell es redueix la de l’aparell digestiu
• El cervell humà representa el 2% del pes, però gasta un 25% de l'energia.
• Degut a canvis en la dieta i altres.
• Per tenir un bon teixit nerviós s’han de tenir àcids grassos insaturats.

Evidències d’Evolució

• Mida del cervell

Dieta de l'Homínid

• Els primers menjaven vegetals, però es necessitava més energia, per això es va començar a menjar proteïna animal.

Capítol 7: Homo Sapiens

Descripció

• Alts 1,80 m
• Braços i cames llargues
• Crani amb front alt
• Postura erecta i bipedisme
• Desenvolupament de la creació d'eines
• Capacitat simbòlica i artística

Període

• Plistocè superior
• 400.000 anys a Àfrica
• Actualment: Homo sapiens sapiens

Localització

• Àfrica
• ADN mitocondrial, polimorfisme del cromosoma Y

Bioma

• Fa 100 mil milions d’anys → Glaciació i fred extrem
• Casquets de gel + 1 km de gruix
• 35 mil anys → treva parcial de glaciació
• WÜRM PRINCIPALS
  • Casquets de gel
  • No passava del 0

Canvis Genètics

• Foc → poden cuinar tots els aliments → es va disminuir la mandíbula
• Dieta a base de proteïnes
• Desenvolupament del cervell a causa de la disminució de la mandíbula, a més a més la cara s’aplana.

Dieta

• Consumició de carn a causa de l’escassa vegetació (degut a la glaciació)
• Foc → ajuda a cuinar la carn → augment de la qualitat alimentària
• Foc → s’eliminen toxines

Supervivència al Fred

• Insulinoresistència: la glucosa es reserva (en forma de greix) per alimentar el cervell. L’excés d’insulina ajuda a l’acumulació ràpida dels lípids en el teixit adipós.
• Leptinoresistència: Contribueix a la sobrealimentació i el guany de pes.

Capítol 8: Homo Sapiens (Revolució Agrícola i Industrial)

Descripció de l'Homínid

• Vivien de caçar
• Els més pròxims als humans, ja que poden sentir emocions i sentiments
• Dieta variada i equilibrada

Inicis de l'Agricultura i Ramaderia

• Deixen la seva vida com a nòmades → SEDENTARIS
• Comencen amb l’agricultura i la ramaderia (fa 10.000 anys)

L'Embut Alimentari

• Restricció en les plantes i animals que consumien
• Menys varietat d'espècies d’aliments avui en dia

Canvis en l'Alimentació

• Es descobreixen nous aliments → cereals i llet
• Causa alteracions genètiques (EX: intolerància a la lactosa)
• Begudes fermentades (alcohol)
• La sal s’utilitza com a conservant dels aliments

Canvis Genètics

• Gen tolerant a la lactosa → al beure llet, al principi eren intolerants però després de varies generacions va aparèixer un gen que els va fer tolerants.

Genotip Estalviador

• Guardar energia en temps de fam
• Per l’aparició dels hidrats de carboni gràcies a l’agricultura genera més mals que béns (primeres malalties d’opulència)

Revolució Industrial i Tecnològica

• S. XVIII → desenvolupament de l’artesania i la indústria
• Canvi de la qualitat dels hidrats de carboni
• Més insulina, més greix

Síndrome Metabòlica o X

• Població portadora del genotip estalviador → hiperinsulinèmia
• Surten malalties com l’obesitat, diabetis tipus II, etc.

Els Nauruans

• Poble d’una petita illa
• Dieta molt limitada i acostumats a llargues temporades sense menjar → Desenvolupament del genotip estalviador (per emmagatzemar energia)
• Adopten la dieta occidental → Molta acumulació de greix → Població amb excés de greix

Capítol 9: Homo Sapiens Sapiens i la Dieta Darwiniana

"Fer les Paus amb el Nostre Disseny"

• Disseny evolutiu del passat però en circumstàncies diferents → Cos dissenyat per a un entorn d’escassetat d’aliments en una vida sedentària i amb abundància d’aliments
• El genoma estalviador
• Tot i així, no es pot viure com abans → S’ha de fer més exercici

Reajustament de l'Alimentació

• La nostra alimentació actual s’allunya dels patrons que tenien els nostres avantpassats (la nostra genètica fa 40.000 anys que no pateix una evolució)
• Quan ens allunyem dels patrons nutricionals augmenta el risc de malalties

La Dieta Darwiniana

• Herència de patrons alimentaris dels primats → ximpanzés i bonobos
• Problema actual → dieta actual està molt allunyada del model ancestral, no respecta el procés evolutiu
• S’ha d’adoptar una alimentació coherent amb la nostra biologia evolutiva
• Exemples de dietes darwinianes poden ser la “Paleolithic diet” o la “Caveman diet”
• Hi ha un contrast evolutiu → Actualment es vol perdre pes en canvi de guanyar-lo

Proporcions de Dietes

• S’hauria de tenir un 50% de l’A.R → espècie herbívora → hem reduït la concentració de vegetals un 10%
• S’hauria de mantenir un 30% de les proporcions dietètiques de l’A.A
• Un 18% de la dieta de l’H.E s’hauria de mantenir avui en dia → van ser els que van desenvolupar i augmentar el consum d’animals (carn, ous, crustacis, etc.)
• 2% de l’H.S → accés a nous aliments: cereals, llegums, làctics, begudes fermentades…

El Sedentarisme

• Estil de vida que es caracteritza per realitzar poc moviment o agitació. → Estil de vida que caracteritza gran part de la nostra societat actual
• Conseqüències internes i genètiques
  • Disminució de la força i mida muscular
  • Resistència a la insulina

L'Estrès

• Actualment els estímuls d'estrès s’activen sense haver un perill real (estrès social, etc.)
• S’activa l’adrenalina, el cortisol, el glucagó, etc.
• Resposta d’abans (córrer, lluitar, etc.)
• Resposta d’avui: l’energia que genera l'hormona de l’estrès no es pot desprendre perquè no ens movem → l’energia es queda acumulada al teixit adipós

Capítol 10: Les Dietes Actuals

Dieta de Dejuni Intermitent

• Alternar períodes de menjar amb períodes de dejuni
• Descans del sistema digestiu → funció reparadora, estimulació de l'hormona del creixement, regeneració cel·lular
• Dejuni
  • Begudes sense calories
  • Diferents temps per la dieta: 12/12h, 16/8h i 24h
• Avantatges: ajuda a reduir la inflamació
• Inconvenients: mals de cap, canvis d’ànim, efecte rebot, etc.

Dieta Keto (Cetogènica)

• Reduir els hidrats de carboni
• Consum moderat de proteïnes
• Alt consum de greixos saludables
• Avantatges: ajuda a perdre pes ràpidament, millora el control en sang, reducció de la fam, etc.
• Inconvenients: fatiga o nàusees, efectes secundaris mentals, deficiència alimentària

Dieta Vegetariana i Vegana

• Alimentació de productes vegetals
• Quatre tipus de vegetarianes
  • Lacto vegetariana: inclou la llet (i els seus derivats)
  • Ovo vegetariana: inclou ou
  • Ovo-Lacto vegetariana: inclou ou i llet
  • Vegana: no inclou res que vingui dels animals (ni llet, ni ous, etc.)
• Avantatges: redueix el risc de malalties cròniques, millora del perfil del colesterol, control de pes i beneficis ambientals
• Inconvenients: deficiències nutricionals, deficiència de la vitamina B12, etc.

Dieta Detox

• Dieta POC recomanable (no reconeguda científicament)
• Dieta per eliminar toxines i pèrdua de pes
• Es basa en ingerir líquids (sucs, batuts, aigua, tes…)
• Avantatges: beneficis limitats i pèrdua de pes ràpid
• Inconvenients: pèrdua de massa muscular, efecte rebot, deficiències nutricionals i alteracions metabòliques

Dieta Mediterrània

Consumir poca carn vermella, brioixeria i aliments processats → contenen greixos saturats → pot causar malalties com: l’obesitat, hipertensió, ictus, dislipèmia, arteriosclerosi, etc.

Ultraprocessats (brioixeria i dolços (sucres ràpids)) → si es baixa el consum es baixa la quantitat de sucres ràpids que ingerim.

Fer esport diari per cremar l’energia que es crea en situacions d’estrès.