Didàctica i Educació Social: Conceptes Clau i Aplicació Pràctica

Aportació de la Didàctica a l'Educació Social

La funció d'ensenyament-aprenentatge s'ha d'entendre com un procés constituït per ensenyament i aprenentatge, elements interrelacionats amb característiques diverses. El procés educatiu només es pot comprendre si comporta una transformació en les capacitats de les persones que s'eduquen; si no hi ha canvi, no hi ha aprenentatge.

La didàctica es converteix en una disciplina molt útil per als processos socioeducatius, en proporcionar coneixement que orienta sobre la manera d'analitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge i el de dissenyar processos d'ensenyament o d'intervenció educativa que ajudin a desenvolupar aprenentatges. Pot proporcionar orientacions per dissenyar i millorar els processos socioeducatius i es contextualitza en l'àmbit social tenint en compte les següents característiques:

• Gran diversitat d'àmbits d'acció on és difícil delimitar el camp que pot abastar la intervenció.
• Processos educatius amb una visió global on hi ha interaccions i solapaments.
• Diversitat de necessitats relacionades amb actuacions problemàtiques.
• Preocupació més pels aprenentatges actitudinals i d'habilitats que no pas pels estrictament conceptuals.
• Interrelacions entre diversos tipus de professionals.

La didàctica estudia processos d'ensenyament-aprenentatge per orientar com millorar-los, amb l'objectiu de perfeccionar la intervenció educativa i els processos d'aprenentatge. Pot proporcionar coneixements als educadors socials que els ajudin a analitzar la seva pròpia pràctica, planificar-la, compartir-la, i qüestionar-la, pel que fa a la definició d'objectius d'aprenentatge, els principis d'acció, i les estratègies metodològiques i organitzatives.

Competències de l'Educador Social

Les competències dels educadors socials es caracteritzen com una síntesi de coneixements, habilitats i actituds. Tenen en compte tant els elements teòrics com pràctics que serveixen de pont entre els estudis i la vida professional. L'exercici professional de l'educació social integra diverses disciplines i evoluciona al ritme que la societat ho fa, és a dir, constantment. S'han de tenir en compte tant les teories acadèmiques i reflexions científiques com les aportacions des de la pràctica, situacions reals i problemes quotidians. Per tant, es tracta de reconèixer que totes les formacions són necessàries i d'integrar els diversos tipus de sabers que les constitueixen.

Per això, del que es tracta és de tenir competència, entenent que el reconeixement d'una competència ha de tenir en compte tant la identificació dels problemes i situacions que s'han de resoldre com l'explicitació dels sabers, capacitats i orientacions ètiques. Es defineix una competència com tenir aptituds per enfrontar eficaçment una família de situacions anàlogues, mobilitzant a consciència i de manera ràpida, creativa i pertinent, múltiples recursos cognitius: sabers, capacitats, informacions, valors.

Hem de tenir en compte que:

• Les competències no són iguals que els sabers; les competències mobilitzen i integren.
• Aquesta mobilització és pertinent a una situació concreta que es dona en el context d'urgència i d'incertesa que caracteritza el fenomen educatiu.
• L'exercitació de la competència passa per operacions mentals que permeten escollir i realitzar la millor adaptació a la situació; el prendre decisions requerirà disposar de criteris i principis fonamentats en l'ètica i la ciència.
• Les competències professionals es construeixen mitjançant la formació i la pràctica en el treball. No s'han de rebutjar ni els coneixements i principis científics ni els que es construeixen durant la pràctica.

El Currículum Ocult en l'Educació Social

El currículum ocult és transmès per l'educador de manera inconscient. Sempre existeix aquest currículum ocult, ja que no es pot deixar d'exercir influència. Transmet valors i actituds. La seva importància en l'educació social rau en el fet que comprèn l'ensenyament en totes les seves variants, i requereix plantejar tots els elements, tant els del currículum explícit com els de l'ocult.

Per enfrontar-se professionalment a la qüestió del currículum ocult, s'ha de tenir una determinada actitud i tenir clara la gran transcendència d'aquest tipus de currículum. Cal ser conscients que per comprendre l'ensenyament és necessari plantejar-se tots els elements des d'una doble perspectiva: la del currículum explícit i l'implícit. També cal ser conscient que no existeix la tècnica al marge dels valors, sinó que qualsevol intervenció implica optar entre dilemes. És fonamental plantejar la necessitat d'analitzar el currículum implícit que es desenvolupa en els ambients educatius, convertint així el currículum ocult en visible. Per a això, cal posar en marxa els mecanismes d'observació i d'anàlisi i prendre decisions coherents amb el resultat de l'anàlisi.

Qualitat de la Intervenció Educativa

La qualitat de la intervenció educativa implica dur a terme processos d'ensenyament que facilitin processos d'aprenentatge de la màxima qualitat possible. El concepte de qualitat en l'ensenyament és un aspecte sempre millorable. La qualitat d'aquesta es pot examinar des de diferents punts de vista:

• Qualitat del conjunt del sistema en un moment donat en comparació amb altres sistemes, en relació amb algun objectiu (ex: el grau d'èxit escolar).
• El rendiment de diferents unitats dins del sistema (centres educatius), segons el grau d'èxit en l'aplicació de determinats plans d'acció.
• Rendiment del professorat.

També es pot definir la qualitat de l'aprenentatge sabent com planificar, proporcionar i avaluar el currículum òptim per a cada alumne, en el context d'una diversitat d'individus que aprenen. La qualitat referida a l'educació moltes vegades s'entén des d'una perspectiva positivista, on el que importa és realitzar el millor disseny i l'aplicació tècnicament més adequada per obtenir el producte dissenyat. No obstant això, en les accions socioeducatives no es pot adoptar aquest criteri únicament, perquè no tractem amb productes concrets i definits.

Perquè la intervenció sigui de qualitat, s'han de definir uns principis que la condueixin i establir objectius generals. Per tant, podem entendre la qualitat de l'acció educativa com la qualitat de l'acció dels educadors socials en planificar, proporcionar i avaluar l'ajuda educativa òptima per a cada situació o context específic.

Funcions de l'Avaluació de l'Aprenentatge

L'avaluació de l'aprenentatge compleix diverses funcions:

• Funció acreditativa: Pròpia de processos en els quals el resultat de l'avaluació comporta algun tipus de certificació de l'aprenentatge realitzat.
• Funció formativa: Consistent en proporcionar als educadors i educadores informació que porti a prendre decisions per regular la intervenció educativa amb la finalitat d'ajudar l'educand a aprendre més i millor.
• Funció formadora: Amb l'objectiu de proporcionar a l'educand informació perquè pugui prendre decisions d'autoregulació del seu propi procés d'aprenentatge.

Les dues funcions més importants solen ser la formativa i la formadora. El terme d'avaluació formadora fa referència a una avaluació dirigida a l'autoregulació. Perquè aquesta pugui complir les seves funcions de regulació per part dels educadors i d'autoregulació per part dels educands, les activitats d'avaluació han d'estar presents al llarg de tot el procés educatiu.

L'avaluació s'entén com un procés de recollida d'informació, anàlisi d'aquesta i d'emissió d'un judici i de presa de decisions. L'avaluació final és l'últim pas d'una intervenció, un possible punt d'inici per al disseny d'altres intervencions. Aquesta avaluació ha de proporcionar informació sobre els resultats i sobre els processos.

La Seqüència Educativa: Etapes i Decisions

La pràctica socioeducativa pot mirar-se i analitzar-se de moltes maneres. Tota pràctica educativa es desenvolupa al llarg d'un període de temps; és una seqüència formativa que pot dividir-se en tres grans etapes: planificació, desenvolupament o implantació, i revisió i avaluació final.

Al llarg de la seqüència formativa o educativa, els educadors socials han de prendre moltes decisions, com ara les referides a les intencions, a la metodologia, a l'organització i als recursos, i les referides a l'avaluació. Planificar una seqüència formativa o educativa és planificar com ensenyar, i analitzar una seqüència és analitzar com l'ensenyem. L'avaluació és un component indispensable del procés educatiu, ja que l'anàlisi i el judici sobre la informació recollida permeten fonamentar les decisions didàctiques, orientades a afavorir el procés d'aprenentatge.

La Comunicació: Pilar de l'Educació Social

Que l'educació social sigui precisament social implica la interacció d'almenys dues persones; per tant, la comunicació hi juga un paper bàsic com a objecte educatiu. Alhora, té les seves complexitats a causa dels múltiples canals, codis, realitats, cultures, experiències prèvies i marcs d'interpretació que entren en joc quan ens comuniquem. En l'àmbit social, comuniquem paraules, sentiments, silencis, pensaments, normes, intencions, i comuniquem per construir relacions. Per aconseguir un autèntic diàleg, cal establir una comunicació més profunda o autèntica, per tal d'arribar a comprendre no només les paraules, sinó el que engloba el missatge que ens està arribant.