Didàctica a l'Educació Física: Guia Completa

Didàctica Tradicional vs. Didàctica Actual

Didàctica Tradicional

Característiques: Divisió de la sessió en fases, per criteris físics o motrius. Escalfament i part final, només treballaven l'àmbit físic de l'alumne. Basat més a desenvolupar i repetir moviments que no pas a aprendre'ls.

Metodologia:

• Estils directius basats en el professor i els continguts.
• Disciplina per falta d'entesa, que generava manca d'atenció.
• Baixa motivació, que resultava en baixa intensitat.

Fases:

• Part inicial: Objectiu d'activar l'alumne. Estils directius, pocs jocs, exercicis de carrera, etc. Alta disciplina i baix aspecte lúdic.
• Part principal: Treball localitzat analític, amb mecanització del gest.
• Part final: Exercicis per recuperar físicament l'alumne. Activitats d'estiraments.

Didàctica Actual

Fases:

• Fase inicial - Informació a l'alumne. Escalfament. Activació.
• Assoliment d'objectius - Part principal de la sessió.
• Tornada a la calma - Recuperació de l'alumne.
• Anàlisi dels resultats - Reflexió de la sessió.

Característiques: Divisió de la sessió segons 4 àmbits: físic, cognitiu, afectiu-emocional i social. Basada en l'aprenentatge global mitjançant el moviment.

Metodologia: Varietat d'estils basats en els alumnes i els objectius. Alta motivació, que resulta en alta intensitat. A diferència de la tradicional, en aquesta s'aprèn amb altres dinàmiques.

Com Formar Grups o Equips?

Com formem grups o equips?

• Aleatoris: Sense motiu específic (ordre de llista, color de samarreta, etc.).
• Funcionals: Les característiques dels membres són similars (objectius).
• Emocionals: Per afinitat, els alumnes trien.

Conceptes Clau en Educació Física

Didàctica: Part de la pedagogia que s'encarrega d'estudiar les diferents fases i situacions que pot tenir un alumne durant l'aprenentatge fins a aconseguir un objectiu. És a dir, el procés d'ensenyament-aprenentatge (P. E/A).

Metodologia: Conjunt de formes, vies, estratègies i mètodes d'aprenentatge utilitzats pel tècnic i l'alumne amb el propòsit d'aconseguir l'objectiu final.

Fases de la Sessió d'Educació Física

Fase d'Informació

Objectius: Informar els alumnes dels objectius a assolir durant la sessió. Com s'han d'assolir? Activitats que es desenvoluparan.

Característiques: Breu, senzilla i clara. Primer mitjà per motivar l'alumne. Adaptar el nostre llenguatge a les capacitats i possibilitats del grup.

Escalfament o Adaptació al Medi

Objectius: Predisposar l'alumne per al treball posterior, de manera més integral, en tots els àmbits (motriu, afectiu, emocional i social), evitar lesions i augmentar la temperatura corporal.

Característiques: Relació directa amb la fase posterior. Activitats en funció dels objectius. Metodologia: estils més productius i creatius per a l'alumne. Activitats i formes jugades de mitjana intensitat per a una major motivació. Relació amb feedback: correctius, de reforç i neutres.

Assoliment d'Objectius

Objectius: Aconseguir l'aprenentatge, treballar tasques que ens faran assolir els objectius proposats en la programació.

Característiques: És la primera fase que dissenyem quan organitzem la sessió. Objectius operatius, continguts i tasques.

Metodologia: Combinar estils reproductius i productius segons els objectius. Relació amb feedback: utilitzar contínuament feedback correctius, de reforç i neutres.

Anàlisi dels Resultats

Objectius: Analitzar els èxits aconseguits durant la sessió. Avançar els objectius de la propera sessió per augmentar la motivació o predisposició del practicant. Aconseguir un comiat correcte dels alumnes.

Característiques: Petites reflexions sobre el treball realitzat en la sessió. Clara, breu i concisa. No utilitzar només feedback correctius: important aspectes del procés d'ensenyament-aprenentatge, com ara dificultats, limitacions del temps o espai, etc. Pot ser portada pels alumnes.

La Sessió: Característiques Generals

• Una sessió no és una acumulació d'activitats més o menys ordenades.
• Mirar quins objectius, continguts i activitats ens toca treballar.
• Tenir present el nivell dels alumnes, l'edat, el nombre per sessió, les característiques generals, el moment d'aprenentatge, etc.
• Instal·lacions: De quin espai disposem? Seguretat.
• Material: Organitzar i comptabilitzar abans de la sessió.
• Material just i necessari.
• Evitar material excessivament cridaner que ens faci perdre de vista els objectius.
• És un mitjà per aconseguir els objectius, mai un fi.
• Muntatge i recollida: Responsabilitats dels alumnes en el muntatge i la recollida del material.

Tasques Progressives

3 criteris a tenir presents:

• Complexitat: Tasques d'influència perceptiva: habilitats i destreses bàsiques. Tasques d'execució: percebre i executar. Tasques de presa de decisions: decidir i executar.
• Esforç: Primers estadis d'aprenentatge, més qualitatiu que quantitatiu. Estadís finals d'aprenentatge: esforç similar o més quantitatiu.
• Transferència: Aplicació d'un aprenentatge anterior a un altre posterior.
  • Positiva: L'aprenentatge d'una tasca facilita el posterior aprenentatge.
  • Negativa: L'aprenentatge interfereix negativament en la següent tasca.
  • Lateral: Aplicació de l'aprenentatge a una altra tasca d'igual dificultat.
  • Vertical: Aplicació de l'aprenentatge a tasques de major dificultat.

Control de la Sessió

Què controla i quan?

• Abans de la sessió: Aspectes formals (vestuari, espais, puntualitat, equipació, etc.). Aspectes pedagògics i tècnics (repassar la proposta d'objectius, continguts, tasques, organització de grups, material, instal·lacions, temps per tasca i total, etc.).
• Durant la sessió: Durant el desenvolupament de la sessió, anar fent petites adaptacions, segons la situació real de la pràctica.

Qui controla?

El tècnic i els alumnes. El tècnic normalment controla tots els aspectes tècnics i formals. A poc a poc ha d'anar deixant que siguin els alumnes els que controlin petits detalls com el material, etc. Hi ha alguns aspectes que ajuden al control de la sessió i el propi grup, com la correcta organització de la sessió i la motivació dels alumnes.

Com controlar?

Hem de donar consells o petites accions de control del tècnic en situacions no desitjades. Segons sobre qui es realitzen, poden ser accions directes o indirectes. Segons el moment en què es realitzen, poden ser accions immediates o retardades.

Educació Física i els seus Àmbits

L'educació física és una part de l'educació integral de l'alumne especialitzada en el comportament motor. Es desenvolupa en 4 àmbits:

• Àmbit motriu-físic: Moviment corporal, capacitats.
• Àmbit cognitiu: Coneixements teòrics, normes, regles, etc.
• Àmbit afectiu: Sentiments, emocions.
• Àmbit social: Actituds, valors i normes.

Principis Bàsics de l'Activitat Física

1. Principi d'acció motriu: L'educació física s'adquireix mitjançant la pràctica i el desenvolupament del moviment.
2. Principi d'orientació: Saber sempre què volem aconseguir. Marcar des d'un principi els objectius. El tècnic i l'alumne han de saber en quina direcció es dirigeixen.
3. Principi d'utilitat: Treballar el procés d'ensenyament-aprenentatge en situacions el més reals o properes possibles. Objectius reals.
4. Principi d'avaluació: Valorar contínuament el treball per a l'autoregulació.
5. Principi d'eficàcia: S'ha d'intentar que l'alumne utilitzi el mínim esforç i temps per al seu aprenentatge.
6. Principi de globalitat: Hem de treballar activitats que facilitin el desenvolupament global de l'alumne, en tots els seus àmbits.
7. Principi de participació: Per educar i aprendre, cal practicar.
8. Principi d'adequació: Adaptar els continguts d'aprenentatge a les possibilitats del practicant.
9. Principi de progressió i esforç: Intentar utilitzar tasques amb nivells progressius de dificultat i complexitat, per provocar la reacció de l'alumne.
10. Principi de creativitat: Fomentar manifestacions espontànies i lliures. Evitar activitats autoritàries tipus ensinistrament.

Tipus de Tècnics

• Autoritaris: Solen ser rutinaris en l'elaboració de tasques. No deixen mai que els seus alumnes resolguin els problemes que es troben. Basen part del seu poder en l'autoritat.
• Indolents: Deixen total llibertat als alumnes en l'execució de les tasques. Poc o gens implicats en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Per comoditat, solen ser molt liberals o passius.
• Ponderats: Es troben en un punt intermedi entre els dos tècnics anteriors. Combinen llibertat amb fases d'autoritarisme. A vegades estan més preocupats per la imatge que donen als alumnes que pels continguts que s'estan impartint.
• Natural: S'adapta en cada moment a les necessitats dels alumnes. Basa el seu poder en el diàleg constant. Prepara i elabora detingudament les diferents tasques del procés d'ensenyament-aprenentatge. Estan motivats i gaudeixen amb el treball que realitzen.

Característiques dels Tècnics

• Capacitat per conèixer i adaptar-se als alumnes: Ja sigui de manera individual o col·lectiva.
• Capacitat didàctica: Ha de tenir els suficients coneixements didàctics per adaptar els objectius i continguts en cada situació.
• Capacitat empàtica: Saber col·locar-se en el punt de vista de l'alumne i que ell s'adoni de la teva acció.
• Capacitat comunicativa: Saber transmetre i comunicar la informació de manera concisa perquè l'alumne pugui assolir els seus objectius. Cal recordar com es transmet la informació.

Etapes Evolutives i Educació Física

Nens (de 3 a 5 anys)

Aspectes psicomotors: Etapa on comencem a treballar l'educació física de base o psicomotricitat i l'esquema corporal, les capacitats perceptives, etc. El nen comença a ser més autònom i a moure's per si mateix.

Aspectes socioafectius: Són egocèntrics, és difícil treballar aspectes col·lectius. No tenen cap tipus d'empatia. Comença el desenvolupament de la comunicació verbal i no verbal.

Infància (de 5 a 8 anys)

Aspectes psicomotors: Etapa de formació i configuració de les principals conductes motrius. Etapa del desenvolupament de l'esquema corporal: lateralitat (dreta o esquerra), respiració, relaxació i to o postura corporal.

Aspectes socioafectius: Etapa de desenvolupament de l'expressió (verbal i corporal). Etapa de relació i comunicació interpersonal.

Prepubertat: Nois (9-11) Noies (9-10)

Aspectes psicomotors: Continua el desenvolupament de les pautes psicomotrius (percepcions, coordinacions, etc.).

Aspectes socioafectius: Desenvolupament de la presa de decisions. Pèrdua de la ingenuïtat en el seu comportament: són atrevits, comencen a crear colles o grups. Comença l'interès per les activitats esportives.

Pubertat - Preadolescència: Nois (12-15) Noies (11-13)

Aspectes psicomotors: Configuració total de l'esquema corporal. Retrocés en les coordinacions a causa del desequilibri en el creixement (extremitats més llargues, etc.). Començament del desenvolupament de les capacitats físiques bàsiques (CC.FF.BB.): força, velocitat, resistència i flexibilitat.

Aspectes socioafectius: Aparició dels caràcters sexuals (atracció entre nois i noies). Inestabilitat emocional: són extremistes (vergonya/exhibicionisme). Etapa de desenvolupament de la personalitat. Etapa amb tendència a oposar-se per norma, el "no a tot".

Joves (Adolescència: Nois 15-19, Noies 14-18)

Aspectes psicomotors: Finalització del desenvolupament motriu. Gran capacitat per a la retenció per a l'aprenentatge. Desenvolupament de la força, la velocitat i la resistència.

Aspectes socioafectius: Etapa de "crisi" de canvis continus, de transició cap al món adult. Conformació de complexos i d'idealització de models. Gran integració amb el grup i dificultats amb les relacions familiars. En les noies, hi ha un primer moment d'abandonament de la pràctica esportiva.

Adults (de 19 a 35 anys)

Aspectes psicomotors: Etapa de màxim rendiment i optimització. Abandonament de la pràctica esportiva perquè tenim obligacions (feina, família, etc.).

Adults (de 35 a 45-50 anys)

Aspectes psicomotors: Comença un petit declivi i, per tant, hem de treballar el manteniment físic. Apareixen els primers problemes importants en l'aparell locomotor (ossos, articulacions, músculs).

Adults (de 45-50 a 60 anys)

Aspectes psicomotors: Manteniment de capacitats en declivi. Problemes més greus en l'aparell locomotor que solen limitar l'activitat física.

Aspectes socioafectius de l'etapa (19-60): Persones molt compromeses i exigents amb les classes (saben el que volen i valoren molt el seu temps lliure). Normalment tenen interès per les activitats lúdiques i recreatives. Hem de fomentar l'activitat física com a sinònim de salut.

Tercera Edat (més de 60 anys)

Aspectes psicomotors: Dèficit d'autonomia física. Dèficit en funcions psicomotrius bàsiques: equilibri, orientació, tonicitat, etc. Envelliment de tots els sistemes: cardiovascular, respiratori, locomotor, etc.

Aspectes socioafectius: Molt temps lliure i d'oci, amb passivitat psicològica i física. Entorn sedentari: jubilació, solitud, separació de la dinàmica social, etc. Reducció del camp de relacions personals, extenses a les purament familiars.

Relació Tècnic-Alumne

La relació entre el tècnic i l'alumne és una de les peces essencials per a l'èxit del procés d'ensenyament-aprenentatge.