Didàctica, Currículum i Models Educatius: Conceptes Clau

Didàctica: Estudi del Fenomen Ensenyament-Aprenentatge (E/A)

La Didàctica estudia el fenomen E/A. Es tracta de comprendre i actuar sobre la transmissió cultural que produeix una institució per tal de millorar-la.

Fases Històriques de la Didàctica

• Artesanal: Sense normes estables.
  • Sòcrates (preguntes per a que descobreixin nocions latents).
  • Plató (matemàtiques i dialèctica).
  • Aristòtil (tradició científica).
• Metòdica: Sota crítica d’eficàcia. Sistematització de processos.
  • Comenius (ensenyar tot a tots).
  • Glasgow (currículum universal, transformador i globalitzador).
• Filosòfica: Principis d’acció didàctica i foment de l’acció. Ensenyament com a formació intel·lectual. Teoria i poca pràctica. (Rousseau).
• Aplicativa o “Escola Nova”:
  • John Dewey (praxi i reflexió individual i col·lectiva). Inquietuds didàctiques i renovadores.
  • Montessori (amor-ambient-nen).
  • Freinet (impremta a l’escola).
• Explicativa i Normativa: Basada en la psicologia científica.
• Epistèmica: Centrada en la construcció del coneixement, metodologia constructivista, diversificació i innovacions.

Models Educatius i Culturals

• Social: Globalització econòmica, política i tecnològica.
• Cultural: Modernitat, no modernitat, hegemonia, valors de resistència.
• Educatiu:
  • Tradicional: Enciclopèdic, individual, conceptual, memorístic.
  • Constructivista: Significativitat, funcionalitat, global, procés, actitud, investigació.

Teories de l'Educació

• Conductisme: Estímul extern (comportament o conductes). S’aprèn sumant passos.
• Constructivisme: Estímul intern (desenvolupa processos de pensament). Estructures amb lògica.

Conductisme i Cognitivisme

• Conductisme: Basa l’aprenentatge en la memorització, repetició de la resposta i reforçament. Cerca el canvi de conducta observable.
• Cognitivisme: Aprenentatge en situacions problemàtiques amb relacions o estructures internes. No s’observa directament.

Teories Cognitives Clau

• Desenvolupament de potencial (Vigotsky).
• Constructivisme genètic (Piaget).
• Aprenentatge significatiu (Ausubel, Novak, Reigeluth).
• Aprenentatge per descobriment (Bruner).

Teoria Sociohistòrica (Vigotsky)

Conceptes clau:

• Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP): Espai entre el desenvolupament real i el potencial. Requereix la intervenció del mestre.
• Desenvolupament Real: Allò que fa l’infant de forma autònoma.
• Desenvolupament Pròxim: Allò que fa l’infant amb ajuda.
• Docent Mediador: Potencia les habilitats reals.

Epistemologia Genètica (Piaget)

L’infant utilitza els esquemes mentals per comprendre i organitzar-se. El procés de cognició es regeix pel procés d’equilibració (assimilar i acomodar).

Teoria de l'Aprenentatge Significatiu (Ausubel)

Organització del coneixement en estructures i reestructuracions. El resultat té lloc entre el nou material i l’estructura cognitiva existent.

Teoria de Bruner i l'Andamiatge

L'Andamiatge (Scaffolding) és fonamental en la ZDP. És l’acció que desenvolupa l’adult per dur l’infant a un potencial més alt. L’aprenentatge es basa a facilitar el descobriment i donar informació inicial.

El Constructivisme

L’alumne és responsable del seu procés d’aprenentatge, construeix el coneixement per si mateix, relaciona informació, construeix relacions i necessita suport. El professor orienta.

El Currículum: Concepte i Naturalesa

El Currículum sempre integra. Està determinat per l’elecció sociocultural, teòrica i pràctica educativa. Mai és neutre. És una cultura social convertida en cultura escolar pels professors i institucions escolars. Reflecteix una opció cultural determinada i els esquemes socialitzats que viuen en comunitats educatives. És obert, descentralitzat, sistemàtic i integrador.

• Naturalesa: Perspectiva explicativa i pràctica, complexa i dinàmica.
• Elements: Objectius, continguts, ordenació, activitats, metodologia, recursos, avaluació, fonaments socials.

Elements i Teories Curriculars

Teories Curriculars

• Tecnològica: Control, objectiu, quantitatiu. Programar, realitzar i avaluar.
• Processual: Interpretació simbòlica, consens de valors. Obert i flexible.
• Crítica: Emancipació, currículum ocult i liberal.

Tipus de Currículum

• Tancat: Objectiu determinat, idèntic per a tots els alumnes, centrat en resultats, elaborat per tècnics, transmet coneixements.
• Obert: Global, adaptat, objectius definits, reflexió i crítica, avaluació.

Fonts del Currículum

• Anàlisi Sociocultural: Educació per a fins socials. Transmet valors pedagògics, currículum obert.
• Anàlisi Epistemològica: Estructura interna del coneixement de la matèria. No tots aprenen igual. Constructivista, social i interactiu.
• Anàlisi Psicològica: Opcions psicològiques cognitives. Constructivisme. Aprenentatge significatiu.
• Anàlisi Pedagògica: Importància en la pràctica i les construccions del professor.

Disseny Curricular i Nivells de Concreció

El Disseny Curricular és una guia per a l’ensenyament en centres i aules. Conté intencions educatives i elements comuns, és obert i susceptible de modificació. El professor té un paper actiu. Formació comuna per a tots.

Nivells Curriculars

1. Reial Decret d’Ensenyament Curricular Oficial (Administració).
2. Projecte Curricular de Centre (Centre Educatiu).
3. Programació d’Aula (Mestre).

Funcions i Objectius del Disseny Curricular

• Finalitats: Finalitats del sistema educatiu, principis pedagògics, disseny curricular per a cada etapa, organització del sistema educatiu i dels centres.
• Funcions:
  • Perspectiva (intencional, educació social, educació per la igualtat, educació oberta a l’entorn).
  • Orientadora (oberta a l’entorn, participació de professors, funcions amb tots).
• Objectius:
  • Objectius generals d’etapa (aconseguir finalitzar cada etapa).
  • Objectius generals d’àrea (aconseguir cada una de les àrees al finalitzar el cicle).
  • Objectius didàctics (serveixen al professor per actuar de manera adequada).

Documents de Planificació Educativa

Projecte Educatiu de Centre (PEC)

El PEC és una concreció de la intervenció educativa, una síntesi operativa de les finalitats de l’educació, de les funcions que s’assignen a les institucions i dels objectius que persegueixen. S’ha d’aprovar i avaluar pel Consell Escolar.

Projecte Curricular de Centre (PPC)

El PPC és el document on es recullen detalladament les intencions educatives del centre i com abordar-les. Concreta els objectius de l’etapa, els objectius dels cicles, els criteris d’organització dels continguts, la seqüenciació, la metodologia i els criteris.

Decisions del PPC

• Ensenyar: Objectius i continguts, seqüenciació i temporalització, estratègies d’ensenyament/aprenentatge.
• Avaluar: Tècniques, instruments i criteris.
• Atendre la Diversitat: Orientació, tutoria, recursos.

Programació d'Aula (PA)

La PA és el projecte d’acció conjunta entre professors i alumnes on se sistematitza i s’ordena el treball escolar.

Funcions Bàsiques de la PA

• Instrument integrador, coherència i integritat.
• Avaluació contínua, dinàmica.
• Pràctiques educatives, reflexionar sobre el com i el què.

Components de la PA

• Objectius generals (etapa, àrea i graus de capacitació).
• Continguts (selecció i organització).
• Avaluació (inicial, sumativa, contínua i formativa).
• Temes transversals (ajustar-se al PEC i PPC).
• Metodologia (activitats, materials, etc.).

Models en Educació

Un Model és el primer pas per concretar conceptualment i científicament la realitat. És una elaboració mental que ajuda a comprendre i pensar.

Model Didàctic i Model Educatiu

• Model Educatiu: Participació de l’alumnat en la gestió del centre, experimentació, integració del treball, contacte amb la vida social, respecte a l’alumne.
• Model Didàctic: Objectius, continguts, relacions i comunicació, mitjans tècnics, organització i avaluació.

Models Docents

• Tradicional: Transmet cultura, autoritari.
• Espontaneista: Aprèn a la pràctica, autoformació, pràctica sense teoria.
• Tecnològic: Orientacions donades des de dalt, qüestiona el mestre, microensenyament, concreta el procés.
• Investigatiu: Investiga la seva pràctica, pren decisions, selecciona continguts, pensament crític.

Sistema Educatiu i Legislació Clau

El Sistema Educatiu és l’estructura organitzada per la societat per educar els seus membres i satisfer les exigències de cada societat educativa.

La Reforma Educativa implica canvis en l’estructura i reestructuració del currículum amb caràcter general, afectant les grans etapes del sistema i els seus elements.

Lleis Educatives Històriques

• Llei Moyano (1857): Gratuïtat per a primària, centralitzada, uniformada.
• LGE (1970): Noves necessitats socials, principi d’igualtat, preparar per al món laboral, ensenyament/aprenentatge, flexibilitat i qualitat, reforma dels continguts.
• LOGSE (1990): Gratuïta fins als 16 anys, primària, ESO, batxillerat i FP. Atenció a la diversitat.
• LOE (2007): Atenció a les necessitats dels alumnes, prova de batxillerat, autonomia dels centres, manteniment de la convivència.