Dictats en català: o/u, gènere i nombre

Unitat 2: Dictats amb o/u

Va dedicar el seu triomf als seus amics, ja que li havien estat donant suport durant tota la competició de judo. El premi era un trofeu que pesava quatre quilos, atorgat pel govern de la Generalitat. Després ho van anar a celebrar menjant entrepans de botifarra i altres tipus d'embotits; de postres van demanar melindros i torrons de xocolata.

Des que va saber que estava embarassada, no podia dormir; els nervis la feien tossir i sovint havia de sortir corrents cap al vàter a vomitar. No és que no volgués la criatura, és clar que la volia, però es preguntava com la podria mantenir, cosint pantalons dia i nit. No creia que ho pogués fer i plorava sense consol.

L'Úrsula era la filla del cònsol de Romania. El seu promès era un individu ingenu que treballava de porter a les nits al Liceu i de carter a Correus als matins. Li va regalar un collaret amb maragdes i robins dins d'un joier que havia adquirit en uns comerços del nucli antic de la ciutat. Quan el cònsol ho va saber, li donà una bufetada que el deixà estabornit.

En Joan era un individu sense escrúpols, rigorós i insubornable. Vivia en un poblet de Girona on bufa la tramuntana i es mengen els millors musclos i la millor tonyina de la costa. Era advocat i treballava en dos despatxos. Durant el temps lliure agafava la brúixola i feia passejos per l'escullera o per la muntanya fins a quedar esgotat.

Unitat 3: Dictats de gènere i nombre

L'Albert tenia un veí i una veïna molt originals: ell era arqueòleg i ella, psicòloga. Es deien Marcel i Marcel·la, i vivien amb un gos i una gossa molt lletjos. Tenien el costum de sortir a fer passejos pels afores del poble, pujant per un pendent tan pronunciat que, quan arribaven a dalt, el pols els anava a cent per hora.

A la Clàudia, les postres eren el que més li agradava del dinar, sobretot les profiteroles de nata amb xocolata calenta; però ara ja no en podia menjar, ja que, després de fer-se unes anàlisis, la metgessa l'hi havia prohibit. Tampoc no podia abusar del pebre, els llegums ni la sal. Per a ella, això era la fi del món, doncs li agradaven moltíssim.

Sempre va ser una nena precoç per a la seva edat, i tothom sap que els nens precoços no són ben vistos. Malgrat tot, va ser una noia feliç, autònoma i perfectament capaç de viure sola. Treballava en una editorial especialitzada en llibres d'esport; per això, havia navegat amb piragua per aigües poc tranquil·les i entre roques perilloses.

Mai no sé si he de dir discos o discs, i també dubto quan he d'escriure els adjectius: boig, lletjos o mitges; per això, hauré d'inventar alguna oració per recordar-me'n, com aquella que diu: «Uns homes russos i rossos, vestits amb barnussos, estaven molt grassos perquè menjaven massa arrossos i pastissos». Aquests són truquets força eficaços, i me'ls va ensenyar una mestra de català.