La Dictadura de Primo de Rivera: Anàlisi Històrica i Literària

La presumpta responsabilitat d’alts rangs militars i del monarca en el desastre militar va propiciar el cop d’Estat del general Primo de Rivera el 1923, amb el consentiment d'Alfons XIII, instaurant una dictadura militar.

La dictadura presenta dues etapes: 1a El Directori Militar (1923-1925) 2a El Directori Civil (1925-1930)

El conflicte del Marroc va centrar l’interès de Primo de Rivera, que va assumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924. Un any després, en col·laboració amb França, va organitzar-se el desembarcament d’Alhucemas, que va saldar-se amb un gran èxit militar. Després d’acumular unes quantes derrotes, Abd el-Krim, líder dels rifenys, va rendir-se.

A partir de 1927, es donaria per acabada la pacificació i l’ocupació del protectorat del Marroc.

El 1930 va augmentar l'oposició socialistes, nacionalistes... La forta persecució de la CNT va agreujar l’enfrontament intern entre els que volien pactar i els partidaris de posicions més radicals i violentes. Ja el 1927 es va crear la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), però els anarcosindicalistes i comunistes encara havien de viure en la clandestinitat, els intel·lectuals i el món universitari víctimes de la censura, Alianza Republicana, que va unir les diferents faccions del republicanisme i desenvolupar una àmplia campanya contra el rei i el dictador a l’exterior del país.

Finalment, Primo de Rivera, faltat de suports, va dimitir.

Literatura Llatina

Gèneres literaris
Sense els grecs no hi hauria literatura llatina (es hereda)

En Vers: rima i mètrica

● Èpica: gestes dels herois antics

Homer

Judit Bigas Cruz 22/10/2021 ● Teatre - tragèdia: destí final horrible en la que intervenen els déus (ho manipulen)

Enni / Sèneca - Comèdia (nova): situacions humanes que es donen en la vida quotidiana

Plaute / Terenci ● Lírica: tema més personal, + sentiments humans

Horaci - EGLOGA: el bosc dos pastors entorn de natura (boscos)

Virgili ● Elegia: mètrica complexa (distics elegiacs) li cantaven quan una persona moria ● Poema didàctic: ensenyar alguna cosa ● Faula: conte en vers de comportaments humans feta per animals, al final del conte hi ha un ensenyament ● Epigrama: versets que es posen en les estenterraments ● Sàtira: crítica dels costums socials de l'època

En Prosa: - Historiografia: element de propaganda (defensar) tasca diferent entre història: el que està passant en aquest moment.
Annals: coses que han passat / la moral de la gent augmentar-la i la religiositat, canviar costums morals de la gent

- Juli Cèsar: “De bello civili” “De Bello gallico” - Heròdot - Oratòria: art de saber parlar bé (eloqüència) processos judicials

En els senats per fer discursos - Ciceró: - Prosa científica: tractat sobre molt concrets i finalitat divulgativa i utilitària / tractats sobre: agricultura, arquitectura,

- Epistolografia: carta destinada a algú - Ovidi - Horaci - Ciceró - Novel·la: - Petroni: Satiricó - Apuleu: “L’Ase d’or”

Epistolografia - època arcaica: 84 aC - Ciceró (ciceroniana) - època clàssica: 14 dC - mort d’August (època ciceroniana i augustal) - època post-clàssica: S.I dC - època decadent: S.II (476 dC / S.V dC)

Després de la caiguda de l'imperi romà es guarda tota la literatura, tractats i de més en els monestirs. Els monjos copiaven manuscrits (scriptorium). Els romans conquereixen el sud d’Itàlia, conquereixen el sud d’Itàlia els romans en aquestes colònies gregues, conquereixen Grècia i s'envelleixen d'aquestes cultures i arriba a Roma al igual que la filosofia.

Primera època metal, ferro, marfil, pedra que es fan inscripcions llatines arcaïques, primeres manifestacions.

Papir: planta que neix al riu Nil, s'aprofitava la tija per aguantar bé la tinta, es podreix molt ràpid.
Pergamí: pell d’animal que quedava una capa fina que els hi serveix com a quaderns, fulls que es dobleguen com si fos una enquadernació.

● Quasi bé tota la literatura que estava en papir la van passar a pergamí. Palimpsests:

ELS GERMANS DE TERENCI llegir

Representacions anteriors
Atellanes: burles que ridiculitzen la vida quotidiana.

Provocar riure fàcil de la gent (homes només mim: obres curtes sense parlar (dones i homes).

Tragèdia:
- Fàbula grànica -

Comèdia:

Castigat Riendo Mores: rien millora els teus costums.

Tragèdia:

• - Pretexta

• - Cothurnata

  Comèdia:

• - Fàbula palliata: Plaute i Terenci

• - Fàbula togata: situacions còmics de la vida quotidiana dels romans

PLAUTE: (254 aC- 184 aC)

● 130 comèdies (21) ● Va néixer en una ciutat a Itàlia ● Es va apuntar en una companyia de comediants ● Es va dedicar al teatre ● Es va arruïnar, en la que tenia un deute molt gran i va passar a ser esclau (gira una ● Tendència les comèdies que escrivia fins al final de la seva vida ● Les seves comèdies s'acabaven bé ● Molt representades en el Renaixement ● Llatí vulgar ● Comèdies de riure fàcil, personatges més treballats estereotipats.

Les seves comèdies:

• ● Amfitrió

• ● La comèdia de l’olla (Aulularia)

• ● Comèdia dels ases (Asinaria)

• ● Miles gloriosus

• ● Les baquis

• ● Els germans Menecmes

  Personatges tipus:

• ● Senex: el pare

• ● Matrona: la dona; mal geni, es baralla amb el senex

• ● Adulescens: el jove, enamorat, amb bon caràcter

• ● Virgo: la verge, que s'enamora del jove i de vegades el senex d’ella

• ● Meretrix: la cortesana

• ● Servus: esclau de l’adulescens

• ● Leno: s'aprofita de les meretrix

• ● Parasitus: el pilota, mort de gana

  La comèdia de l'olla

  Flució una olla plena de diners, l’amaga i viu amb molt de sobres. Té una filla que es diu Fedra. El senex vol que la seva filla es casi amb un altre senex; Megador.

  Licònides, el jove, estan enamorats.
  Un servus aconsegueix trobar l’olla dels diners, per tal manera que Licònides sigui ric.

  Flució: senex Licònides: adulescens Fedra: virgo Megador: senex

Terenci: (194 - 159 aC) ● Va néixer a Cartago ● Utilitza un llatí refinat ● 6 - 7 obres ● Era un esclau ● Tenia un amo que es deia Terenci; persona molt lletra, valorava molt el món cultural grec... ● Va arribar a Roma amb el seu amo, va aprendre el grec i les comèdies de Filemó... ● Se'evoca en un món refinat, llatí bo (sermo urbanus).

Tenia uns valors (humanitas: - relacions cordials entre les persones - saber-se comportar en societat - moderació (evitar els extrems) luxe i hospitalitat trobar un punt mig - refinat gust artístic alhora d'escriure.

Les seves comèdies: Andria, Eunuc, La sogra, Fornió, Els germans, El botxí de si mateix.

Parts de les seves comèdies:

- Prologus: didascalia: la manera de com s'ha de fer aquesta comèdia, - 5 actes

de posar en escena (les cadires...) periocha: resum molt resumit defensa davant dels atacs: La manera es defensa a través dels atacs.
Contaminar: utilitzant fragments comèdies de l'antiga comèdia gregues i fan servir petits arguments d’allà.

Continuen representant-se les seves comèdies i també en el cinema s'han fet versions cinematogràfiques.

Historiografia ● Cató (III - II aC) Annals - annalistes

“Orígens” des de la fundació de Roma. Aquesta crònica la té escrita en 7 llibres ● Juli Cèsar: (100-44)

Gran historiador de l'antiguitat que va lligada a la seva vivència com estadista, general i campanyes militars.
El que va escriure està basat en diaris amb certa formalitat.
Pertany a la família Julia (patrici), creuen que els seus orígens venen de la seva família d’Anneas; el seu fill Iulus.

Te de part seva les classes populars.
L’anys 60 ----- Govern trimvirat (Gras, Pompeu i Cèsar)
Gàlia: cisalpina
Transalpina (França)
Fan les guerres de les Gàl·lies: campanyes de Juli per controlar tota la Gàlia, el Betia, Bèlgica, guerra de molts anys. Guanya i té posició de Roma.
Pompeu suportat pel senat. Guerra civil Pompeu (49)
Guerra civil en tot Roma
Encenaria Hispània
Batalla de Ilerda ---- Juli i les seves tropes
Batalla de Farsàlia finals 48 --- Juli guanya
Juli es proclama dictador l’any 48
Brutus (fill adoptiu) el mata amb el senat perquè es va proclamar dictador. Assassinat al 44 aC - 15

- Obres:
La guerra de la Gàlia: 7 llibres i el 8 no té el mateix estil ni qualitat literària (no escrit per ell)
Guerra civil: 3 llibres crítica, culpabilitat a la dictadura humana concretament al senat per haver arribat a la guerra civil.

Son diaris de guerra de les operacions militars (on es situen, què fan escrits en tercera persona. Descripció de l'estratègia militar. El hi talla.

Amb això PRETÉN - AUGMENTAR EL SEU PRESTIGI, - justificar les seves decisions, - no amaga les crueltats i la duresa de la mateixa guerra, - ell és molt just amb els seus soldats (els recolza, suport....)

Judit Bigas Cruz 22/10/2021

Estil de les cròniques:

• - molta claredat, - molt precís - llenguatge correcte (evita vulgarismes) - no trobem arcaismes - estil indirecte - 3a persona

Nepos: (99-25) ● obra: De viris illustribus: els homes il·lustres (biografies de diferents (matemàtics, militars.... tant romans com grecs, té molt de valor i errors cronològics.
La llengua no és igual que la de Cèsar (amb moltes faltes) no té elegància de Juli Cèsar.Salusti 87-35 aC ● Obres:

- Conjuració de Catilina (crònica de Catilina SUCCESSOS) 63 aC
Ciceró era cònsol (max au de Roma), patrici romà que
Catilina derrota el consol casero (per treure el poder per ocupar-lo a ell.

- La guerra Iugurtha: FETS anteriors
La província del nord d'Àfrica, hi havia un rei que es va posar en contra dels romans. El rei va fer fora els seus dos germans, Roma li va declarar la guerra i tenia poc poder per poder resistir.

Fa reflexions morals (ètiques) i els personatges retrats psicològics. Llengua arcaismes (utilitza paraules antigues).