Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): De la Crisi a la República

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Va tenir un gran suport dels monàrquics, conservadors, burgesia, gent d'ordre, la Lliga (Puig i Cadafalch), part de l'opinió pública, sectors dretans, etc.

No pot considerar-se feixisme pròpiament dit, sinó un «govern d'ordre», tot i que just un any abans, a Itàlia, Benito Mussolini dugués a terme la Marxa sobre Roma.

Fins i tot el PSOE i la UGT, tot i ser crítics amb el règim, van col·laborar ocasionalment amb la dictadura.

11 de setembre de 1923. Es van cremar banderes espanyoles “mori Espanya i l'exèrcit”.

Motius per justificar el cop:

• La violència social.
• La radicalització del catalanisme.
• El descrèdit del sistema parlamentari.
• La inexistència d'una oposició política eficaç...

La situació va empitjorar, a més, a causa del desastre d'Annual, la responsabilitat del qual va afectar fins i tot el monarca mateix.

- Directori militar:

Mesures de política interior:

• 18 de setembre de 1923: Reial decret contra el separatisme.
• 20 de setembre de 1923: Substitució de governadors civils per militars.
• Manteniment de la supressió de les garanties constitucionals (estat d'excepció).
• Les autoritats municipals de localitats importants són substituïdes per delegats governatius: desaparició dels Ajuntaments com a representació del municipi.
• Creació d'un partit “oficialista”: la Unión Patriótica (2.000.000 de militants al millor moment).

Mesures de política anticatalana:

• Canvi de president de la Mancomunitat de Catalunya (Alfons Sala).
• Prohibició de la senyera + parlar català públicament + ballar sardanes + ensenyar la història de Catalunya...
• Clausura de 150 entitats + diaris (censura).
• Canvi del nomenclàtor dels carrers.
• Castellanització i depuració de l'ensenyament i la cultura.
• Tancament de l'estadi del Barça i clausura de l'Orfeó Català.

Mesures de política exterior:

• Desembarcament d'Alhucemas (setembre 1925) contra Abd el-Krim (amb el suport de la flota francesa) i recuperació dels territoris del Rif perduts després d'Annual.

Mesures socials i relacionades amb el moviment obrer:

• Persecució i clausura de premsa obrera i catalanista.
• Il·legalització de la CNT (maig de 1924) després d'uns mesos inicials de permissivitat i certa confusió.
• Tolerància i, fins i tot col·laboració, amb la UGT i el PSOE, la qual cosa crearà importants desavinences dins el moviment obrer entre socialistes i anarquistes, o entre els propis socialistes (Largo Caballero en serà partidari i Indalecio Prieto n'és contrari).
• Lleis de descans dominical (desenvolupament).
• Codi del Treball.

- Directori civil (1925-1930)

Mesures de política interior:

• Restabliment del Consell de Ministres (molts conservadors, el monàrquic conservador José Calvo Sotelo, Eduard Aunós de la Lliga o el general Severiano Martínez Anido).
• 1927: Creació de l'Asamblea Nacional Consultiva (una mena de Parlament consultiu) que fins i tot elaborarà un projecte de Constitució (1929) que suposa un intent de Primo de Rivera per mantenir-se en el poder).

Mesures de política exterior:

• Continua la guerra al Marroc amb l'ocupació del Rif (1927) i la rendició d'Abd el-Krim. Els militars que han participat en aquestes operacions (els “africanistes”) guanyen prestigi dins l'exèrcit espanyol.

Mesures de política anticatalana:

• Supressió definitiva de la Mancomunitat.

Mesures econòmiques:

• Intervencionisme econòmic de l'Estat (creació de la Organización Corporativa Nacional, una mena de sindicats verticals corporatius a l'estil dels feixistes italians) i proteccionisme comercial amb trets autàrquics (aranzels).
• 1927: Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos (neix l'empresa CAMPSA).
• Creació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
• Promoció de la xarxa de carreteres espanyoles.
• Promoció internacional: Exposició Universal de Barcelona 1929 i Exposició Iberoamericana de Sevilla 1930.

El 1928 es van intensificar les crítiques a la dictadura a causa de la crisi econòmica...

26 de gener de 1930: El general Miguel Primo de Rivera consulta els militars que li havien donat suport al principi de la dictadura i, davant la negativa de recolzament i coincidint amb la manca de suport d'Alfons XIII, presenta la seva dimissió (28 de gener).

30 de gener de 1930: El general Dámaso Berenguer forma un nou govern.

Paral·lelament, l'oposició comença a “moure fitxa” pensant en un imminent final del règim i es planteja clarament l'opció d'acabar amb la monarquia, per la qual cosa es signa el...

Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930)

• Acción Republicana (Manuel Azaña)
• Partido Radical (Alejandro Lerroux)
• ORGA (Santiago Casares Quiroga)
• Partit Radical Socialista (Marcel·lí Domingo)
• Acció Catalana (Manuel Carrasco i Formiguera)
• Estat Català (Jaume Aiguader... reusenc)
• Derecha Republicana (Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura)
• Indalecio Prieto –a títol individual tot i pertànyer al PSOE

En aquesta trobada es constitueix un comitè revolucionari, presidit per Niceto Alcalá-Zamora, el qual, en cas de proclamar-se algun cop una República, es constituiria com a Govern Provisional de la “nova legalitat”. A banda d'aquest fet, els signants del pacte van adoptar els següents acords:

1. L'Estat espanyol haurà de tenir una organització autonòmica, en la qual es reconeguin les “particularitats” de certs territoris (sobretot Catalunya i el País Basc).
2. L'Estat ha d'esdevenir una República.
3. El “nou estat” ha de garantir la llibertat religiosa i política.