La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,25 KB
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El fracàs de les solucions regeneracionistes dels partits dinàstics (Conservador i Liberal) entre 1902 i 1923, sumat a les diverses crisis (1905, 1909 i sobretot 1917 i 1921), l'escalada de violència social (pistolerisme) i la radicalització de l'oposició, van culminar amb la intervenció militar de Miguel Primo de Rivera el 1923. Amb el beneplàcit del rei Alfons XIII, va instaurar una dictadura militar amb tints feixistes. El primer efecte va ser la suspensió immediata del sistema constitucional. Inicialment, la dictadura va rebre el suport del PSOE i de la Lliga Regionalista, però Primo de Rivera va acabar propiciant la fi de la Mancomunitat de Catalunya.
El Directori Militar (1923-1925)
Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president del Directori Militar. Les seves mesures incloïen: regenerar la vida política, acabar amb la guerra del Marroc, aturar la conflictivitat obrera, impulsar una legislació social i implementar mesures anticatalanistes.
La promesa de renovació política es va limitar a suspendre els mecanismes electorals. Es van promulgar Estatuts Municipal i Provincial, es van dissoldre els ajuntaments i es van substituir per Juntes de Vocals. Inspirant-se en el feixisme italià, es va crear la Unión Patriótica i l'Organització Corporativa Nacional, basada en comitès paritaris de patrons i treballadors.
El 1925, la col·laboració amb França va culminar amb l'èxit del desembarcament a Alhucemas i la derrota d'Abd el-Krim.
Per aturar la conflictivitat obrera, el Directori va implementar una política repressiva contra la CNT, prohibint manifestacions i vagues, i empresonant dirigents obrers. La repressió va reduir els conflictes laborals i el pistolerisme.
La legislació social va incloure la regulació del treball de la dona, la construcció d'habitatges obrers i una política d'obres públiques per reduir l'atur.
Mesures anticatalanistes
Malgrat el suport inicial de la Lliga, la dictadura va prohibir la bandera i l'ús públic del català, i va dissoldre la Mancomunitat. Francesc Macià, fundador d'Estat Català, va crear un govern a l'exili a París i va preparar una columna militar que va ser desarticulada per les autoritats franceses.
El Directori Civil (1925-1930)
Amb l'ordre públic i la qüestió marroquina resoltes, es va establir un Directori Civil per institucionalitzar la dictadura. Els seus pilars van ser:
- La Unión Patriótica, un partit sense ideologia definida que agrupava funcionaris, catòlics, militars i propietaris rurals.
- La institucionalització del Somatén, una força armada ciutadana de suport a l'ordre públic.
- El Consell de Treball o Organització Corporativa Nacional, un sindicat vertical amb comitès paritaris d'obrers i empresaris.
- Una política econòmica basada en la millora d'infraestructures.
- L'Assemblea Nacional Consultiva, un òrgan consultiu amb representants de corporacions, funcionaris i la societat.
L'oposició a la dictadura
- Republicans: Van dur a terme una campanya de desprestigi (Lerroux, Azaña, Alcalá Zamora).
- Exèrcit: Conspiracions com la Sanjuanada de 1926.
- Intel·lectuals i estudiants: Van criticar la dictadura i la censura (Unamuno, Blasco Ibáñez).
- Catalanistes: Van créixer els grups radicals com Estat Català.
- Obrers: CNT i Partit Comunista, perseguits i prohibits. Es va crear la FAI.
- PSOE: A partir de 1929 es va apropar als republicans.
La fi de la dictadura
El foment d'obres públiques i la protecció de la indústria nacional van generar un gran dèficit i endeutament, agreujat pel Crack del 29. Alfons XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera el 1930. El general Berenguer va intentar retornar a la normalitat constitucional, però l'oposició va mostrar el seu descontentament.
El 1931, el govern de l'almirall Aznar va convocar eleccions municipals que van esdevenir un plebiscit contra la monarquia. Alfons XIII va marxar a l'exili, obrint la porta a la Segona República.