La Dictadura Franquista: Història, Lleis i Fases (1939-1975)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,76 KB
La Dictadura Franquista
El poder es concentrava en un únic líder: Francisco Franco. Nascut a Ferrol i mort a Madrid, mantenia una ideologia profundament conservadora, defensant que la seva figura estava per sobre de partits polítics i institucions. L'establiment de la dictadura va suposar l'eliminació de la divisió de poders. Existien unes Corts franquistes sense utilitat real i només es permetia un únic partit: FET y de las JONS.
Tot i no existir una constitució, es van promulgar les anomenades Lleis Fonamentals:
- 1938: Fuero del Trabajo.
- 1942: Llei Constitutiva de les Corts.
- 1945: Llei de Referèndum.
- 1945: Fuero de los Españoles (drets, llibertats i deures del poble).
- 1947: Llei de Successió (estableix la successió a la prefectura de l'Estat).
- 1958: Llei Fonamental dels "Principios del Movimiento Nacional".
- 1966: Llei Orgànica de l'Estat.
Fase Totalitària (1939-1959)
Aquesta va ser l'etapa més dura, marcada per una greu crisi econòmica i una forta repressió. Es va produir una "venjança contra els vençuts" (els republicans), que van patir afusellaments o presó. Es van establir lleis i organismes especials per combatre l'oposició, i molts delictes polítics van ser jutjats per tribunals militars.
També es va dur a terme una depuració de funcionaris: qualsevol sospitós de no ser seguidor del règim era destituït del seu càrrec i jutjat. L'oposició esperava que la Segona Guerra Mundial acabés per posar fi al franquisme. Des de zones aïllades, les guerrilles i els maquis van realitzar accions contra el règim fins que, el 1948, els maquis vinculats al comunisme van marxar a França i van abandonar les armes.
La Segona Guerra Mundial i el context internacional
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la batalla d'Stalingrad va ser decisiva per a la victòria dels Aliats, fet que va provocar un canvi en l'actitud de Franco després de la derrota alemanya. Inicialment, es va declarar neutral, després va mostrar-se més favorable a un bàndol i finalment va tornar a la neutralitat. Hitler no va permetre l'entrada d'Espanya a la guerra per considerar-la un punt feble. Tot i això, Franco va crear la División Azul, formada per voluntaris i dirigida per Muñoz Grandes.
El 1945, la dictadura no va caure gràcies a l'inici de la Guerra Freda. Els Estats Units i el Regne Unit, tement que el sud d'Europa caigués sota l'òrbita comunista, van tolerar la dictadura pel seu caràcter anticomunista.