La Dictadura Franquista: De la Guerra Civil a la Transició

La Dictadura Franquista

Lleis Fonamentals

Lleis importants del període franquista:

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley Consultiva de las Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Ley del Referéndum Nacional (1945)
• Ley de Sucesión (1947)

Els Fets de Maig de 1937

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona van ser un enfrontament armat entre grups antifeixistes, com anarquistes, comunistes i membres de les Brigades Internacionals. Aquests fets van reflectir les divisions internes del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.

Govern de Juan Negrín

Després dels Fets de Maig de 1937, els anarquistes i el POUM van perdre influència, mentre que el PSUC (comunistes) en va guanyar. Liderat per Juan Negrín, el govern va intentar:

• Reforçar el front central
• Unificar les forces militars i industrials

A Catalunya, es va formar un nou govern amb tensions entre Negrín i Lluís Companys. Negrín va traslladar el govern a Barcelona per controlar millor els recursos econòmics i va intentar negociar amb Franco, però va acabar defensant la resistència fins a l'exili, després de la derrota de la República.

Govern de Largo Caballero

El govern de Largo Caballero va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola, principalment entre setembre de 1936 i maig de 1937. Com a líder del govern republicà, Largo Caballero va intentar coordinar els esforços militars i polítics per resistir l'avanç de les forces feixistes del general Franco. Va promoure reformes socials com ara:

• Nacionalització de les indústries clau
• Redistribució de terres

L'objectiu d'aquestes reformes era guanyar el suport de les masses. No obstant això, el seu govern va ser marcat per les tensions internes, especialment amb els comunistes i altres faccions de l'esquerra. Va ser obligat a dimitir després dels Fets de Maig de 1937, que van reflectir les profundes divisions dins del bàndol republicà.

Del Falangisme al Nacionalcatolicisme

A finals dels anys 40, el malestar i les protestes de la població van créixer a causa de les dures condicions de vida i de treball. El 1948, hi va haver una vaga general a Bilbao i, el 1951, va esclatar un moviment de protesta popular a Barcelona (Vaga dels Tramvies) per la pujada del preu del bitllet. Davant d'aquesta situació, Franco va remodelar el govern el 1951 per apropar-se a les potències occidentals. Aquest nou govern va marcar l'inici de l'etapa del Nacionalcatolicisme, caracteritzada per una major influència de l'Església Catòlica.

Oposició Exterior al Franquisme

Després de la Guerra Civil, prop de 500.000 republicans van exiliar-se, principalment a França, Mèxic i Argentina. Aquest exili va afectar la producció cultural i va provocar una pèrdua de talent considerable. A França, l'ocupació nazi va empitjorar la situació dels exiliats, alguns dels quals van ser detinguts i retornats a Espanya. Tot i això, es va desenvolupar una important oposició al franquisme, amb els governs republicans basc i català operant des de l'exili. El 1945, les Corts republicanes es van reunir a Mèxic i van formar un govern republicà a l'exili que va durar fins al 1977. A Catalunya, després de l'execució de Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas van assumir la presidència de la Generalitat a l'exili. La manca de cohesió entre les forces opositores va dificultar la lluita unitària contra el règim des de l'exterior.

Ressorgiment de la Conflictivitat Social

A finals dels anys 40, va ressorgir la protesta social contra les condicions de vida i treball imposades per la dictadura. Comunistes i anarquistes van lluitar clandestinament per reconstruir les seves organitzacions, i sectors catòlics com la HOAC van començar a reivindicar millores socials i laborals. Els conflictes laborals van augmentar a partir de 1946, especialment a Barcelona, Sabadell i Terrassa, a causa dels baixos salaris i l'augment del cost de vida. Vagues generals com la del tèxtil a Manresa (1946) i Biscaia (1947) van ser reprimides. La vaga dels tramvies de Barcelona (1951) va generar un boicot generalitzat i va ser resolta amb acomiadaments. També va sorgir un moviment estudiantil oposat al SEU que exigia llibertats polítiques, amb fets com la manifestació a Madrid (1956) i els Fets del Paranimf a Barcelona (1957), durament reprimits i que van estendre el moviment a altres universitats.