La Dictadura de Franco i la Transició a la Democràcia

La dictadura de Franco (1939-1975)

Franco va imposar una dictadura entre el 1939 i el 1975 caracteritzada pels següents punts:

• Va concentrar tots els poders de l'estat i els va exercir de manera personalista. No hi havia cap constitució, sinó que es van anar aprovant les anomenades Lleis Fonamentals del Regne.
• Es van prohibir tots els partits polítics i les organitzacions sindicals. Només es va autoritzar el partit únic de la Falange (FET y de las JONS), que agrupava les forces que havien donat suport a la insurrecció contra la Segona República, i el sindicat vertical (CNS).
• Es van restringir els drets i les llibertats, i les forces d'oposició al règim es van perseguir de manera sistemàtica. Es van depurar el funcionariat i les persones que durant la guerra havien estat vinculades a la República.
• Es van abolir els estatuts d'autonomia de Catalunya i el País Basc.

Autarquia i intervencionisme (1939-1959)

Davant d'aquesta situació, el govern va imposar el 1939 una política econòmica intervencionista i autàrquica. L'objectiu era ser autosuficients amb els recursos nacionals i evitar la dependència de l'exterior. L'acció del govern es va centrar en els aspectes següents:

• La intervenció i el control de totes les activitats econòmiques, sobretot la del comerç exterior per l'escassetat de divises; això va provocar desabastament de productes bàsics. Per regular l'escassetat i el desproveïment d'aliments, i controlar-ne el preu, es van imposar les cartilles de racionament, que permetien comprar els productes bàsics, poc variats i insuficients per alimentar la població.

La necessitat de trobar més aliments per sobreviure va originar la formació d'un mercat negre o estraperlo, en el qual es podia comprar, vendre o canviar qualsevol producte a preus inassolibles per a persones empobrides i amb molt pocs recursos.

• La creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI) amb la finalitat de fomentar la indústria nacional. D'aquí van sorgir empreses com Iberia i Renfe.

Es va aplicar una política proteccionista que imposava aranzels a les importacions i eliminava l'entrada de capital estranger.

Les conseqüències de l'autarquia

1. Va endarrerir la recuperació econòmica d'Espanya, i la societat no va aconseguir la renda anterior a la guerra fins al principi dels anys cinquanta.
2. Va provocar restriccions en els serveis i desabastament de productes de primera necessitat, que van afectar la majoria de la societat, obligada a sobreviure en condicions molt precàries. Van ser anys de fam i de misèria. La gana i les malalties que se'n derivaven van provocar moltes morts.

El desenvolupament econòmic (1960-1973)

Entre el 1960 i el 1973 hi va haver un desenvolupament econòmic notable, que tenia els fonaments següents:

• El creixement de la indústria i la modernització tecnològica.
• La modernització de l'agricultura gràcies a la mecanització, que va permetre augmentar la producció i reduir la mà d'obra.
• Les inversions estrangeres elevades, atretes pels salaris baixos i els impostos reduïts.
• Les divises (moneda estrangera) procedents dels enviaments de les persones que havien emigrat i del turisme europeu.
• El turisme, atret pel clima, la platja i els preus, va impulsar el sector de serveis i el desenvolupament de les zones litorals, alhora que canviava els patrons morals i de gènere forjats pel franquisme.

Motius d'inestabilitat política

1. El procés autonòmic semblava que anava massa ràpid per a certs sectors.
2. La crisi econòmica provocava un augment de l'atur, la conflictivitat laboral i la inflació, al mateix temps que es reduïen el salari real i les inversions.
3. La violència terrorista d'ETA i el GRAPO alimentava el malestar de l'exèrcit i la policia.

El fracàs del cop d'estat de Tejero (23-F)

Motius del fracàs del cop d'estat del 23 de febrer de 1981:

1. La descoordinació dels colpistes.
2. L'actuació del rei i la falta de suport dels partits polítics i de la població.
3. Aquests van ser motius decisius per al fracàs del cop i perquè els seus protagonistes fossin detinguts i jutjats.

Presidents de la Generalitat i del Govern d'Espanya

A continuació es llisten algunes de les figures polítiques rellevants d'aquest període i posteriors:

• Presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Joaquim Torra i Pere Aragonès.
• Presidents del Govern d'Espanya: Adolfo Suárez (qui dimiteix i és substituït per Leopoldo Calvo-Sotelo), Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.

Suports i organitzacions del règim

• El Frente de Juventudes tenia com a tasca inculcar als nens l'amor a la pàtria, els valors de la religió i el passat imperial.
• La Sección Femenina s'encarregava de la formació de les dones sota els valors del règim.

Els suports del règim: L'exèrcit i les forces de seguretat de l'estat, l'Església, la Falange i els terratinents.