La Dictadura dels Mercats: Mecanismes i Imposició del Neoliberalisme

La Dictadura dels Mercats: El Poder de Decisió

El poble cada cop té menys poder per decidir. Comença la dictadura del mercat gràcies als governs neoliberals. Canvien les estructures polítiques i econòmiques de presa de decisions. Es decideix segons les necessitats del mercat. En teoria, hi ha democràcia representativa, però qui mana és el mercat. Com ho fa?

Mecanismes de la Dictadura del Mercat

• A. Manteniment del poder polític: Es manté el poder polític que ja tenien (capital monopolista d'estat).
• B. Governs Neoliberals: Tots els governs es fan neoliberals.
• C. Control de les institucions multilaterals: Control per part del capital. Els PAES (Programes d'Ajust Estructural) deixen diners als països, i aquests han de fer el que ells diguin.
• D. Desregulació liberal: Mercat totalment lliure, lliure circulació de capital, etc.
• E. Dumping: Utilitzar la comparació amb altres subjectes per amenaçar. Si a Turquia es baixen els drets laborals, a Espanya també. La Globalització ho fa més fàcil.
• F. Reducció d'impostos i serveis: Si es baixen els impostos, els serveis públics també es redueixen.
• G. Globalització de la comunicació de masses: El control dels mitjans el té una petita minoria. Hi ha més informació que mai, però amb poques fonts.

  Internet com a font d'ignorància

  Hi ha tanta informació que es converteix en font d'ignorància.

• H. Economicisme: Donar molta importància i llibertat a l'economia i poca influència a la ideologia o la forma d'estat.
• I. Pensament Únic: En el món actual ja no hi ha alternatives; no es pot fer un món diferent. El neoliberalisme ha de ser neutral. Els valors importants d'esquerres han estat abandonats per nous valors (competència, comunicació...). Les persones s'adapten perquè es volen guanyar la vida. S'aplica la ideologia del client: Es mima el client, no el treballador. Els drets laborals no importen; s'han d'augmentar els beneficis.
• J. Pèrdua de sobirania dels Estats: Els Estats ja no decideixen res a les institucions multilaterals. Aquestes institucions no són escollides democràticament. Com que són distants, es poden aplicar polítiques ultraliberals contra el poble. Els governants poden dir: “Europa m'obliga”.

Dos Axiomes de la Dictadura del Mercat

1. Prohibir qualsevol mesura que perjudiqui el capital.
2. Concessió al capital d'impunitat absoluta per perjudicar els interessos dels humans.

Imposició de Mesures Neoliberals i Arrossegament

1. Abolició de la Convertibilitat del Dòlar en Or

Nixon va anunciar l'any 1971 que això s'acabava, i el sistema de Bretton-Woods s'anul·lava. Els EUA patien un dèficit comercial creixent, i els inversors estrangers es podien desinteressar, cosa que podia produir una caiguda del valor del dòlar. Però això no va passar.

El Dòlar com a Moneda Imperial

El dòlar es manté com a moneda imperial: no cau mai, i els EUA segueixen sent el major mercat. Perden diners amb el comerç, però les inversions estrangeres ho compensen tot. Com que tothom havia invertit allà, no volien que la moneda perdés valor. L'economia creix de forma artificial, creant una “bombolla especulativa”.