Diccionari de Paraules Catalanes Poc Comunes: Significats i Usos

A

• Abúlic: falta de voluntat o energia per actuar.

• Acordió: l’instrument musical que aquí es converteix en una metàfora de la tendresa.

• Afamat: que té molta gana.

• Alienació: procés pel qual una persona perd la seva identitat o autonomia.

• Amanuense: persona que es dedica a copiar textos o a escriure'ls al dictat.

• Apòcrif: fingit, que no és autèntic.

• Assossec: calma, quietud, tranquil·litat.

• Austeritat: qualitat d’allò que és senzill, moderat, sense excessos ni ornamentació.

• Avantguarda: fa referència als moviments artístics i literaris que trenquen amb les normes establertes.

• Avaria: despesa ocasional o imprevista.

• Avesat, -ada: que ha pres un costum o un hàbit.

B

• Balbuceig: acció de parlar de manera dificultada o poc clara.

C

• Cabòria: preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.

• Casulla: vestidura litúrgica oberta per ambdós costats, que cau per davant i darrere fins a mitja cama i és el més extern dels ornaments per a la celebració de la missa.

• Contumàcia: persistència obstinada en un error o falta.

D

• Delejar: desitjar, anhelar alguna cosa.

• Desassossec: inquietud, neguit, malestar interior.

• Desbirdat: desfermat.

• Desmenjat: que no té ganes de fer res, sense energia o sense interès. També es pot referir a algú que menja poc o sense ganes.

E

• Eclecticisme: tendència a combinar elements d’orígens diversos, especialment en l’art o la cultura.

• Elucubració: reflexió profunda, llarga i sovint complicada.

• Emmussoleir-se: esdevenir mussol; adquirir l’actitud reservada i apagada d’un mussol.

• Empeltar: transmetre alguna cosa dins d’una altra, com si es fes una unió.

• Encaboirat: el mot prové del substantiu "boira", per tant, "encaboirat" fa referència a estar envoltat o cobert de boira, literalment o metafòricament.

• Enardit, -ida: excitat; alterat d’alguna manera.

• Enclaustrament: estat de qui està tancat o confinat en un espai reduït.

• Englantina: arbust caducifoli de la família de les oleàcies (Jasminum grandiflorum), de tiges primes, fulles imparipinnades oposades i flors blanques i fragants.

• Esguard: sinònim antic de "mirada" o "ullada”, observació atenta i profunda.

• Esmallaos: expressió murciana, morts de gana.

• Esmussant: fent fora, tranquil·litzant.

• Espill: mirall.

• Esberlar: trencar o esquerdar sobtadament.

F

• Fadrineta: persona jove, en estat de casar-se o persona soltera, que no s’ha casat mai.

• Filagarsa: conjunt de fils que pengen d'una peça de roba.

• Fricció: en baralla.

G

• Galvanitzar: sotmetre a un animal viu o mort a l’efecte de l’electricitat.

• Gorg: clot profund en el llit d’un corrent d’aigua.

• Grafòleg: persona que estudia les característiques psicològiques de les persones a través de la forma de la seva escriptura.

H

• Hertzianes: relatiu a les ones de ràdio; simbolitza modernitat.

I

• Impertorbabilitat: qualitat de mantenir la calma i la serenitat davant de les dificultats o tensions externes.

• Insurrecció: moviment contra l’autoritat/govern.

• Irreverent: no mostra respecte cap a coses considerades sagrades o importants.

L

• Llangorós: que produeix una sensació de tristesa suau, de malenconia o de falta d’energia; sovint s'utilitza per descriure un ambient apagat o un estat d’ànim decaigut.

M

• Manyaga: de condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet.

O

• Ociosos: gent que no té res a fer.

R

• Regateig: discussió de preus.

• Renec: paraula grollera, mal sonant.

• Resiliència: capacitat d’una persona per recuperar-se del dolor.

• Reticent: que mostra resistència o dubte. Ex: El personatge es mostra reticent a intervenir.

S

• Sereno: persona pagada per l’ajuntament que ajudava als veïns del barri.

• Sibil·lí: enigmàtic, difícil d’entendre. Ex: Té un to sibil·lí quan narra la situació.

• Sòrdid: de brutícia repugnant.

T

• Trons: sorolls forts.

U

• Ullastrar: lloc on creixen molts ullastres, que són uns arbustos silvestres molt comuns a l’Empordà (una mena d’olivera petita i salvatge).

V

• Versemblant: que sembla veritable o creïble, encara que no ho sigui.

• Vetlla o vetllada: reunió o celebració tradicional.

• Vetust: molt antic.

• Visceral: que prové de l’interior, molt intens o emocional.

• Voraç: que menja molt i amb ganes.