Diccionari de Paraules Catalanes Poc Comunes: Significats i Usos
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,32 KB
A
Abúlic: falta de voluntat o energia per actuar.
Acordió: l’instrument musical que aquí es converteix en una metàfora de la tendresa.
Afamat: que té molta gana.
Alienació: procés pel qual una persona perd la seva identitat o autonomia.
Amanuense: persona que es dedica a copiar textos o a escriure'ls al dictat.
Apòcrif: fingit, que no és autèntic.
Assossec: calma, quietud, tranquil·litat.
Austeritat: qualitat d’allò que és senzill, moderat, sense excessos ni ornamentació.
Avantguarda: fa referència als moviments artístics i literaris que trenquen amb les normes establertes.
Avaria: despesa ocasional o imprevista.
Avesat, -ada: que ha pres un costum o un hàbit.
B
Balbuceig: acció de parlar de manera dificultada o poc clara.
C
Cabòria: preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.
Casulla: vestidura litúrgica oberta per ambdós costats, que cau per davant i darrere fins a mitja cama i és el més extern dels ornaments per a la celebració de la missa.
Contumàcia: persistència obstinada en un error o falta.
D
Delejar: desitjar, anhelar alguna cosa.
Desassossec: inquietud, neguit, malestar interior.
Desbirdat: desfermat.
Desmenjat: que no té ganes de fer res, sense energia o sense interès. També es pot referir a algú que menja poc o sense ganes.
E
Eclecticisme: tendència a combinar elements d’orígens diversos, especialment en l’art o la cultura.
Elucubració: reflexió profunda, llarga i sovint complicada.
Emmussoleir-se: esdevenir mussol; adquirir l’actitud reservada i apagada d’un mussol.
Empeltar: transmetre alguna cosa dins d’una altra, com si es fes una unió.
Encaboirat: el mot prové del substantiu "boira", per tant, "encaboirat" fa referència a estar envoltat o cobert de boira, literalment o metafòricament.
Enardit, -ida: excitat; alterat d’alguna manera.
Enclaustrament: estat de qui està tancat o confinat en un espai reduït.
Englantina: arbust caducifoli de la família de les oleàcies (Jasminum grandiflorum), de tiges primes, fulles imparipinnades oposades i flors blanques i fragants.
Esguard: sinònim antic de "mirada" o "ullada”, observació atenta i profunda.
Esmallaos: expressió murciana, morts de gana.
Esmussant: fent fora, tranquil·litzant.
Espill: mirall.
Esberlar: trencar o esquerdar sobtadament.
F
Fadrineta: persona jove, en estat de casar-se o persona soltera, que no s’ha casat mai.
Filagarsa: conjunt de fils que pengen d'una peça de roba.
Fricció: en baralla.
G
Galvanitzar: sotmetre a un animal viu o mort a l’efecte de l’electricitat.
Gorg: clot profund en el llit d’un corrent d’aigua.
Grafòleg: persona que estudia les característiques psicològiques de les persones a través de la forma de la seva escriptura.
H
Hertzianes: relatiu a les ones de ràdio; simbolitza modernitat.
I
Impertorbabilitat: qualitat de mantenir la calma i la serenitat davant de les dificultats o tensions externes.
Insurrecció: moviment contra l’autoritat/govern.
Irreverent: no mostra respecte cap a coses considerades sagrades o importants.
L
Llangorós: que produeix una sensació de tristesa suau, de malenconia o de falta d’energia; sovint s'utilitza per descriure un ambient apagat o un estat d’ànim decaigut.
M
Manyaga: de condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet.
O
Ociosos: gent que no té res a fer.
R
Regateig: discussió de preus.
Renec: paraula grollera, mal sonant.
Resiliència: capacitat d’una persona per recuperar-se del dolor.
Reticent: que mostra resistència o dubte. Ex: El personatge es mostra reticent a intervenir.
S
Sereno: persona pagada per l’ajuntament que ajudava als veïns del barri.
Sibil·lí: enigmàtic, difícil d’entendre. Ex: Té un to sibil·lí quan narra la situació.
Sòrdid: de brutícia repugnant.
T
Trons: sorolls forts.
U
Ullastrar: lloc on creixen molts ullastres, que són uns arbustos silvestres molt comuns a l’Empordà (una mena d’olivera petita i salvatge).
V
Versemblant: que sembla veritable o creïble, encara que no ho sigui.
Vetlla o vetllada: reunió o celebració tradicional.
Vetust: molt antic.
Visceral: que prové de l’interior, molt intens o emocional.
Voraç: que menja molt i amb ganes.