Diccionari per a ociosos: Context Històric i Anàlisi de l'Assaig

Context històric

L’obra Diccionari per a ociosos va ser redactada per Joan Fuster. En aquell moment, a Espanya s'estava vivint una etapa molt dura: la postguerra. Els vencedors de la guerra, els nacionalistes, van establir un règim totalitari en el qual la censura silenciava l'oposició i es prohibien totes les llengües excepte el castellà. A més, la falta d’una infraestructura editorial va conduir a l’exili de la majoria dels destacats escriptors. No obstant això, als anys 60, es va observar un canvi en la cultura, per l’obertura del país després de la II Guerra Mundial, permetent la publicació en altres llengües, com el català (sempre passant la censura prèvia).

Altres autors de l'assaig

Dins d’aquest gènere de l’assaig destaquen autors com:

• Gaziel, que fou director de La Vanguardia a més d’escriptor d’articles de crítica literària o el dietari Meditacions en el desert. Els seus temes centrals són: Espanya, Catalunya i la Guerra Civil.
• Josep Pla, que va combinar periodisme i literatura per descriure la realitat i ordenar el pensament. Una de les seues obres és El quadern gris, on l’autor reflexiona sobre tot allò que va viure.

Característiques generals de l'assaig

Fins als anys 60, l’assaig va experimentar una situació difícil, com molts altres gèneres, a causa de la censura imposada pel Règim. A més, s’hi va sumar la prohibició de la llengua i l’exili, fet que va resultar en una manca de professionals i en la inexistència d’una opinió pública, així com en un aïllament polític. No va ser fins als anys 60, amb un relaxament de la censura, que es va permetre la publicació d’aquest tipus de literatura, tant d’autors estrangers com autòctons, amb nous temes de reflexió. En aquest context, van destacar escriptors com Joan Fuster, amb el qual es pot afirmar que va néixer una nova consciència del País Valencià.

L'obra en la trajectòria de Fuster

L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d'assaigs humanístics de Joan Fuster. Altres obres d'aquest bloc són L’home mesura de totes les coses i Diari 1952-1960. Aquesta obra es diferencia respecte als altres blocs temàtics en què tracta temes que van des de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana; els altres blocs es caracteritzen per reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians i la història de la nostra literatura.

Recursos estilístics en Fuster

Enunciació subjectiva

• 1a persona singular: vol conduir el text i donar-nos la seua opinió.
• 1a persona plural: per fer al lector partícip.

Recursos tipogràfics

• Guió: per introduir sinònims o mots amb significats semblants, introduir exemples o fer una afirmació.
• Cometes: per remarcar algunes paraules usades amb un significat diferent a l'habitual.
• Cursiva: per emfasitzar alguns mots.
• Interrogacions: interrogació retòrica.
• Exclamacions.

Figures retòriques

• Metàfora.
• Comparació.

Evolució posterior del gènere

Gràcies a la transició espanyola i amb el procés democràtic, comença a desaparèixer la censura i es recupera la llibertat d’expressió, al mateix temps que apareixen nous assagistes que aportaven nous punts de vista i tractaven temes nous derivats de la realitat política i social del moment. També, gràcies a la creació del Premi Joan Fuster d’Assaig es va consolidar aquest gènere. Aquest premi va ser concedit a Josep Vicent Marqués per la seua obra País Perplex.

Autors posteriors destacats

Amb posterioritat al context en què Joan Fuster va escriure, destaquen diferents autors en el gènere literari de l’assaig com:

• Joan Francesc Mira
• Isabel-Clara Simó
• Carme Miquel
• Montserrat Roig

Igual que Joan Fuster, aquests autors tracten els temes de la història i la cultura, així com la recuperació de la memòria valenciana. No obstant això, algunes autores com Montserrat Roig van donar-li importància al tema del feminisme i l’alliberament de la dona.

Anàlisi d'entrades específiques

Cadira

1. Falta d'imaginació de l’home pel que fa al confort.
2. Les cadires són incòmodes i la comoditat no ha evolucionat.
3. Actualment han canviat, han progressat. L’home utilitzant el seu enginy per construir-les.
4. Crítica que l’home no ho haja fet abans.

Covardia

1. L'autor planteja el tema de la covardia i la seua justificació.
2. Fuster exposa la relativitat del concepte adduint que la valentia no exclou la por i que un excés de valentia es pot considerar una temeritat (si ens comparem amb altres, tots som covards).
3. El millor que es pot fer parlant de covardia és no condemnar ningú per una cosa que és molt probable que tots siguem en algun moment.

Gent

1. Observem que, com a éssers individuals que som, mai ens incloem dins del grup quan mencionem “la gent”, encara que ens hi trobem inclosos.
2. Fuster reflexiona sobre la diferència entre “gent” i les altres paraules que reben altres col·lectivitats, com ara poble, societat, partit o equip, on sí que ens incloem.

Escepticisme

1. Idea 1 (Aspecte intel·lectual): El dubte fa que l’escèptic arribe a la raó.
2. Idea 2 (Aspecte moral): L’escepticisme evita el fanatisme.
3. Idea 3 (Aspecte social): L’escepticisme evita les actituds extremes (ni heroisme ni criminalitat).
4. Idea 4 (Aspecte polític): Els escèptics preparen els canvis, però no es comprometen en la seva realització.
5. Idea 5 (Aspecte tècnic): L’escèptic no s’evadeix de la realitat.
6. Idea 6: Deixa el final obert per a futures reflexions de l’autor o lector.

Rellotge

1. El rellotge de canell o butxaca i les seues conseqüències per a l’ésser humà.
2. Els rellotges antics no alteraven la percepció de la fugacitat del temps.
3. L’home actual és advertit permanentment del pas del temps, cada vegada que mira el rellotge.
4. L’home antic concebia el temps de manera més imprecisa.
5. L’home actual rep la informació de manera molt precisa.
6. La nostra percepció del temps és més directa respecte a la dels nostres avantpassats.

Lectura

1. Idea 1: L’autor explica que la gent viu amb por i que busca maneres d’evadir-se d’una realitat que li resulta dolorosa.
2. Idea 2: Hi ha gent que solament llegeix clàssics, mai obres actuals.
3. Idea 3: Alguns, ni tan sols llegeixen el diari perquè el consideren massa actual.
4. Idea 4: Aquests lectors es justifiquen de diverses maneres: la necessitat de defensar el patrimoni cultural, el fet que la comprensió de l’actualitat passa per comprendre el passat, el valor que dona el pas del temps a una obra.
5. Idea 5: Fuster contraargumenta, després de donar una lleugera concessió a qui no pensa com ell. Els clàssics són bàsics perquè continuen tenint vigència malgrat el pas del temps.
6. Idea 6: No s’ha de llegir per a evadir-se de la realitat; s'hauria de llegir per a comprendre el món, inclosos nosaltres mateixos.
7. Idea 7: Hi ha lectors que busquen evadir-se i altres busquen apropar-se a la realitat per comprendre-la millor.

Ser

1. Reconèixer la pròpia essència del nostre “SER” no és senzill perquè sempre ens pensem diferents; la qüestió és que no ens suportaríem sense aquest autoengany.
2. Fuster reflexiona sobre la naturalesa humana i sobre la concepció que podem tenir sobre nosaltres mateixos o dels altres.

És un aforisme: podem confirmar que és un aforisme perquè es tracta d'una sentència breu que sintetitza un pensament complex d’una manera colpidora. A més, un aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat de l'autor, amb la qual pretén fer-nos veure que les persones ens autoenganyem, creient que som d’una manera diferent a com realment som.

Xenofòbia

1. Tots som estrangers per a algú.
2. Amb el turisme, la xenofòbia ha minvat, però això no significa que no hi haja xenofòbia.
3. A més, les escoles eduquen en el sentiment patriòtic de victòries passades.