Diccionari per a ociosos: Anàlisi i Contextualització de l'Assaig de Joan Fuster

Diccionari per a ociosos: Anàlisi i Contextualització

Cadira: El Confort en la Vida Humana

Idees:

• La concepció tradicional de la virtut apostava per l'austeritat i descartava el benestar corporal.
• L'afecte pel propi cos és una actitud històricament recent.
• Els objectes d'ús quotidià, fins i tot els que no exigien un desenvolupament tècnic per a la seua fabricació, han mostrat durant segles una falta d'imaginació a l'hora de procurar el confort dels usuaris.

Covardia: La Feblesa Humana

Idees:

• La covardia és una resposta a la por.
• No és possible fixar un límit moral en la covardia humana.
• No hem de censurar ningú per un comportament que nosaltres podem adoptar en una altra ocasió.

Escepticisme: L'Actitud Intel·lectual Racionalista i Antidogmàtica

Idees:

• El dubte és l'instrument de la raó.
• Des del punt de vista moral, l'escepticisme és l'únic correctiu del fanatisme.
• L'escepticisme evita actituds extremes, passionals o inhibidores.

Gent: La Identitat i l'Alteritat

Idees:

• L'individualisme del jo no es reconeix en un concepte indeterminat i confús com el que designa el terme «gent».
• Hi ha altres paraules que designen col·lectius, com «poble» o «colla», que sí que es formulen des d'un nosaltres inclusiu.
• Tots formem part de la «gent», encara que ens en sentim distanciats.

Lectura: La Relació entre Lectura i Vida

Idees:

• Les funcions de la lectura literària estan estretament vinculades als diferents tipus de lectors.
• Les actituds davant la lectura són manifestacions de les diverses maneres d'entendre la vida.
• La lectura no és evasió sinó voluntat de comprensió.

Rellotge: La Condició Temporal dels Humans

Idees:

• En èpoques passades, la humanitat tenia consciència del pas del temps a través dels ritmes còsmics i de la natura.
• En l'època actual, l'ús del rellotge personal ha canviat aquesta percepció i l'ha feta immediata i permanent.
• La tecnologia canvia la nostra consciència del temps.
• Les persones de l'època actual tenen major consciència del pas del temps, de la fugacitat de la vida i de la fatalitat de la mort.

Ser: La Identitat

Idees:

• La idea que tenim de nosaltres mateixos és una fantasia inventada.
• Necessitem construir una imatge inventada de nosaltres mateixos com a mecanisme de defensa.
• El jo és una entitat problemàtica.

Xenofòbia: Patriotisme i Xenofòbia

Idees:

• El patriotisme agressiu necessita l'estranger com a oponent.
• El patriotisme pot ser només una forma de xenofòbia.
• Tots som estrangers per a les altres nacions.
• Transmetre una història nacional, en nom del patriotisme, glorifica la xenofòbia.

L'Estil Assagístic de Joan Fuster

Les característiques més destacades de l'estil assagístic de Joan Fuster són les següents:

• Enunciació subjectiva: Joan Fuster reflexiona sobre la condició humana, utilitzant el jo com a element que dóna unitat als diversos temes de l'obra, convertint-se en el centre d'interès autèntic de la proposta.
• Ironia: L'escepticisme de Fuster es manifesta a través d'una enunciació irreductible als sistemes de pensament totalitaris, utilitzant la ironia com a modalitat d'expressió que respon a les exigències del dubte i la paradoxa, allunyant-se de les adhesions incondicionals.
• Discurs fortament modalitzat: Fuster utilitza díxis, verbs performatius, substantius valoratius, adverbis de manera, entre altres elements, per a modalitzar el seu discurs.
• Ús d'elements col·loquials i de la llengua oral: Per a afavorir la comunicabilitat i la persuasió, Fuster incorpora elements del registre col·loquial i de la llengua oral al seu estil assagístic.
• Ús recurrent de signes tipogràfics: Es destaca l'ús freqüent de signes tipogràfics, especialment cometes i cursives, amb un valor significatiu de distanciament irònic.

1.1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

L'obra "Diccionari per a ociosos" de Joan Fuster va ser publicada l'any 1964 en un moment històric i cultural marcat pel consolidament del règim franquista a nivell internacional. Durant aquesta època, es va començar a relaxar la censura sobre les obres literàries i les diferents llengües de l'estat. Això va propiciar un creixement en la infraestructura literària i editorial en llengua catalana.

A Catalunya, aquesta obertura cultural va ser més destacada, mentre que al País Valencià encara es vivien condicions de repressió ideològica i conflictes socials. Tot i l'arribada d'autors exiliats i noves veus, la discriminació lingüística va limitar la producció literària en valencià.

Els escriptors, com Joan Fuster, es veien obligats a treballar de manera precària, escrivint articles d'opinió o depenent d'editorials catalanes per a publicar les seues obres. L'assaig, com la seua obra "Nosaltres els valencians", va generar controvèrsia i rebuig per part d'una població vinculada als valors de la dictadura franquista.

1.2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (diferències respecte a altres etapes o blocs).

"Diccionari per a ociosos" és una obra de Joan Fuster publicada a Barcelona el 1964, que forma part de la seua etapa assagística, després d'abandonar la poesia de joventut. Aquesta etapa es caracteritza per ser extensa, variada i influent. L'obra en qüestió és un assaig deliberatiu, on destaca la projecció de la personalitat subjectiva de l'autor i la seua postura sobre diversos conceptes, més que el tema concret.

Altres assajos deliberatius de Fuster inclouen "Judicis finals" o "L'home, mesura de totes les coses". En contraposició, l'assaig divulgatiu, com exemplificat per "Nosaltres els valencians", desenvolupa temes concrets amb intenció erudita, crítica o política, sense deixar de banda les característiques inherents del gènere.

Joan Fuster defineix l'assaig com a "literatura d'idees" basada en la subjectivitat, l'argumentació com a eina per a contrastar idees i l'humanisme, exigint un pensament lliure i un dubte metòdic. Aquest corrent busca un debat que alimente la intel·ligència i el coneixement mutu, tot defugint imposicions socials.

1.3. Quines característiques generals presenta el gènere de l'assaig en el context d'escriptura de Diccionari per a ociosos?

L'assaig en el context de l'escriptura de "Diccionari per a ociosos" presenta característiques influenciades pels anys de postguerra, marcats per la censura i la repressió. Aquest període va limitar la producció assagística, amb poques plataformes de publicació i escassesa de debat públic. Moltes obres assagístiques es van centrar en la reflexió nacional a causa d'aquest context desfavorable.

Cal destacar la influència de l'existencialisme en els temes abordats pels escriptors, que els obligava a prendre posició i reflexionar de manera compromesa sobre els conflictes del seu present històric i els dilemes morals.

L'humanisme és una altra característica destacada de l'assaig en aquest context, fomentant el lliure pensament i el debat intel·lectual sobre temes com la identitat, l'antropologia, la literatura i les arts. Aquesta perspectiva enriqueix el contingut assagístic amb una visió crítica i reflexiva sobre la societat i la cultura.

1.4. Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Mínim dues persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres.

Joan Fuster és l'autor destacat de l'assaig en la literatura valenciana, però en el context d'escriptura de "Diccionari per a ociosos" també destaquen altres assagistes rellevants. Josep Ferrater Mora, amb l'obra "Les formes de vida catalana", i l'historiador Jaume Vicens Vives, amb "Notícia de Catalunya", són notables en la reflexió sobre el país.

Altres autors d'influència inclouen Joan Teixidor en l'assagisme literari, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre, i Manuel Sanchis Guarner, autor de "La llengua dels valencians". També es destaca l'impacte del Maig del 68 francès i d'escriptors com Sartre, Albert Camus, i Simone de Beauvoir en l'assaig, amb la veu polifacètica i feminista de Maria Aurèlia Capmany, autora de "La dona a Catalunya", "La joventut, una nova classe?" i "Pedra de toc".

Josep Pla, admirat per Fuster, és un autor d'importància cabdal amb una bibliografia extensa, especialitzant-se en l'assaig amb obres com "El quadern gris" i "Homenots", destacant per la seua simplicitat, ironia i claredat. Aquests autors enriqueixen el panorama de l'assaig amb diversitat temàtica i estils diferents.

1.5. Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a ociosos? Quines característiques presenta?

Després del context d'escriptura del "Diccionari per a ociosos", el gènere de l'assaig evoluciona amb la normalització de la llengua valenciana durant la Transició, augmentant el seu ús social i ampliant les plataformes i mitjans de publicació. L'interès per l'assaig sobre temes nacionals i identitaris es manté, amb destaque per Joan Francesc Mira i obres com "Crítica de la nació pura" o "Sobre la nació dels valencians".

L'assaig deliberatiu experimenta un notable creixement, amb una àmplia varietat d'obres i autors gràcies a l'augment d'espais per a l'articulisme literari. Això resulta en l'edició en forma de llibres per autors com Quim Monzó, Martí Domínguez i Empar Moliner, a més de la proliferació de dietaris i memòries.

A partir dels anys setanta, es publiquen antologies d'autors anteriors i es creen concursos literaris, com el premi d'assaig Joan Fuster. Al segle XXI, la presència d'internet facilita altres mitjans d'expressió per a l'assaig i l'opinió, com diaris i revistes digitals, blogs, i l'aparició de plataformes de vídeo. Aquesta evolució mostra una adaptació del gènere a les noves formes de comunicació i expressió literària.

1.6. Quins autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra (mínim 2). Quines semblances, novetats, diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a Joan Fuster?

En el context posterior a l'escriptura de "Diccionari per a ociosos", destaquen diversos autors en el gènere de l'assaig. Quim Monzó, Montserrat Roig, Martí Domínguez i Empar Moliner, entre altres, es destaquen en l'articulisme literari, amb publicacions en revistes com El Temps.

Joan Francesc Mira, un dels assagistes valencians més representatius, manté l'interès per l'assaig identitari amb obres com "Crítica de la nació pura" i "Sobre la nació dels valencians". A més, diversifica la seua producció amb textos antropològics, sociològics, novel·les com "Els treballs perduts" i traduccions de clàssics com la "Divina Comèdia" de Dante.

Martí Domínguez, director de la revista Mètode, destaca amb obres divulgatives sobre la història del pensament, com "El somni de Lucreci", i reflexiona sobre la relació entre literatura i ciència, a més de publicar el seu "Bestiari". Altres assagistes valencians notables inclouen Josep Piera amb "El cingle verd", Enric Sòria amb "Mentre parlem", i Rosa Leveroni amb "Confessions i quaderns íntims", destacant-se en la publicació de dietaris i memòries.

Aquesta nova generació d'autors manté la diversitat temàtica i estilística de l'assaig, aportant noves perspectives i abordant temes contemporanis amb una continuïtat en l'exploració de la identitat i la relació entre literatura i altres àmbits del coneixement.