Diccionari Il·lustrat de Conceptes Artístics i Arquitectònics

ABSIDIOLA

Absis secundari o de rang inferior respecte un absis principal. Podien complir la funció de petites capelles radials. Absidioles d'una església.

ABSIS

Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, generalment, té planta semicircular o poligonal. L'absis en una església.

ABSTRACCIÓ

Art no figuratiu, és a dir, que empra colors, formes, línies i altres recursos que no es relacionen amb cap forma que es pugui identificar. Constitueix un llenguatge autònom que existeix independentment del món real o figuratiu. Vasily KANDINSKY. Composició VI (1913).

ÀCRÒPOLIS

Part alta i fortificada de la polis on es trobaven els temples i alguns edificis públics. L'acròpoli d'Atenes.

ÀDITON

Segona cambra que en alguns temples es troba connectada a la naos.

ÀGORA

Plaça pública de les polis gregues envoltada d’edificis porticats que feia les funcions de lloc de reunió, mercat i d’assemblees. Era el nucli de la vida de les polis. L'àgora d'Atenes al segle IV a.C.

AIGUAFORT

Tipus de gravat en el qual la tinta es diposita a les parts gravades o buidades. GOYA. El somni de la raó produeix monstres.

APARELL

En arquitectura fa referència a les diferents formes de tallar i disposar els materials constructius d'un mur. Tipus d'aparell

ARCUACIÓ

Estructura vertical de sustentació formada per una successió d'arcs. Una arcuació.

ARTS & CRAFTS

Corrent artístic anglès creat per William MORRIS a la dècada de 1860 el qual, tot rebutjant la creació en massa que es començava a produir a la seva època, va proposar un retorn als oficis artesans i a les formes tradicionals de l'art.

AQUAREL·LA

Tècnica pictòrica que utilitza colors preparats amb aigua. Aquests s'apliquen amb un pinzell sobre un paper o cartolina. Segons la quantitat d'aigua que s'apliqui, el color serà més o menys transparent. Albrecht DÜRER. Llebre jove (1502).

ÀRQUITRAU

Estructura basada en línies verticals i horitzontals. En els temples grecs designa la part inferior de l'entaulament que es recolza directament sobre les columnes.

ÀRQUIVOLTA

Conjunt d'arcs que formen una portalada.

ATRI

I. En una domus romana, era un pati porticat amb un IMPLUVIUM, des d'on s'accedia a diferents estances. Era el centre de la vida domèstica. II. Pòrtic o vestíbul que precedia a alguns temples i edificis laics. Planta de la Basílica de Sant Pere on es veu l'atri.

BASSAMENT

Plataforma de tres graons damunt la qual es basteix el temple. El seu nivell superior s’anomena estilobat.

BEATUS

Terme que serveix per designar l'obra del monjo BEAT DE LIÈBANA, Comentaris a l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquest monjo del monestir de Santo Toribio de Liébana (Cantàbria) va escriure aquesta obra al segle VIII per a combatre l'heretgia adopcionista. Des de llavors, el terme "beat" o "beatus" serveix per a designar qualsevol de les nombroses còpies il·lustrades que d'aquesta obra es van fer a l'Espanya medieval entre els segles X i XIII. "Els Quatre Genets de l'Apocalipsi." Beatus de la Universitat de Valladolid

CAEMENTICUM (Opus)

Tipus d'aparell en el que s'empra argamassa o morter barrejat amb pedres.

CALCOGRAFIA

Gravat que empra una matriu o planxa de metall per a fer l'estampació.

CARDO

En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació nord-sud. Hi havia el CARDO MAXIMO (principal) i els CARDINES MINORES (secundaris).

CARIÀTIDE

Columna esculpida amb forma de dona. El seu nom prové de la ciutat de Caria, d'on van provenir nombroses esclaves durant les Guerres Mèdiques. Una cariàtide.

CARTÓ

Estudi previ a l'execució d'un quadre que sovint es feia damunt d'un cartó, d'aquí el nom. També pot fer referència a un model per a tapissos, vidrieres, frescos o mosaics.

CAVEA / KOILON

En els teatres, eren les grades on seien els espectadors. Estaven construïdes en el vessant d’una muntanya o d’una vall. Estava dividida en diferents pisos mitjançant passadissos o DIAZOMATA, i en seccions o KERKIDES mitjançant escales radials. Els seients eren de pedra.

CENTRE

En un arc, punt teòric on coincideixen els radis de les dovelles.

CIMACI

Motllura situada a la part superior d'una cornisa, formada a partir de dos semicercles que ofereixen una forma de "S". Un cimaci. Esquema d'un cimaci.

CIMBORI

Torre de forma quadrada o poligonal situada damunt el creuer d'una església. A la seva part interior acostuma a disposar d'una cúpula o d'una volta. Cimbori del Monestir de Santes Creus.

CLAU

Dovella central que tanca un arc.

COLLAGE

Tècnica plàstica que consisteix a enganxar damunt un suport (tela, cartó, etc.) diversos elements (paper, metall, plàstics, etc.) estructurats amb lliure elecció de formes, colors i qualitats. Richard HAMILTON. Què és el que fa que les llars d'avui dia siguin tan diferents, tan atractives?

COLLARÍ

A l'ordre dòric, zona situada entre el fust i el capitell.

CONTRAFORT

Construcció massissa adossada a un mur, a manera de pilastra, que serveix per reforçar-lo en els punts on aquest suporta més empentes. Contraforts de la Colegiata de San Miguel, a Aguilar de Campoo (Palència).

CONTRAPPOSTO

Oposició harmònica de les diverses parts del cos humà, especialment quan algunes d'elles es troben en moviment o en tensió, les quals serien simètriques en repòs. Amb aquesta tècnica es pretén trencar amb la frontalitat. PRAXÍTELES. Hermes amb Dionís infant.

COSTUMISME

Gènere pictòric que intenta descriure escenes de la vida quotidiana, del dia a dia.

CREUER

Espai de forma quadrada en el que en una església es creuen la nau principal amb la transversal o perpendicular. Creuer d'una església.

CRIPTA

Espai o capella subterrània ubicada generalment sota el presbiteri on descansaven les restes o relíquies d'un sant o màrtir.

CRISELEFANTÍ

A l'antiga Grècia, tècnica escultòrica que combinava l'or i l'ivori.

DEAMBULATORI

Espai que envolta la part posterior del presbiteri. És una prolongació de les naus laterals que rarament apareix sense aquestes. La seva funció era facilitar el trànsit als temples sense destorbar les celebracions litúrgiques. Deambulatori d'una església.

DECUMANUS

En els campaments o ciutats de planta hipodàmica romanes, carrer amb orientació est-oest. Hi havia el DECUMANUS MAXIMUS (principal) i els DECUMANI MINORES (secundaris).

DÍPTER

Doble filera de columnes que envolta un temple.

DIVISIONISME

Vegeu PUNTILLISME.

DOVELLA

Peça de forma trapezoïdal que s’empra en la construcció dels arcs.

ÈNTASI

Abultament del fust de la columna que s'acostuma a situar cap a un terç de la seva alçada. Exemple d'èntasi

ESBÓS

Esborrany d'una pintura, escultura o altres manifestacions artístiques, de petites dimensions. Serveix com a idea prèvia o imatge d'una obra definitiva posterior.

ESCENA

Plataforma on es desenvolupa l’acció dels protagonistes d’una obra de teatre. Estava separada de l’auditori per dos passadissos o PARODOI.

ESCORÇ

Forma de representar una figura que en la realitat estaria disposada perpendicular o obliquament al pla en el qual ha estat representada. En general, tota perspectiva requereix d'un escorç, però només es parla d'ell quan és acusat. Escorç del braç a l'Apoxiomeno de LÍSIP. L'escorç en pintura: A. MANTEGNA, La mort de Crist

ESFUMAT

Vegeu SFUMATO.

ESTIL

Manera pròpia de fer les obres que té un artista o una època. Per exemple, estil clàssic.

ESTILOBAT

Nivell superior del bassament que sosté les columnes.

ESTUC

Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que s'aplica, a manera d'arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc.), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.

EXEDRA

Espai semicircular cobert per una semicúpula que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici tal com ho fan els absis. També es pot donar el cas que estigui obert a una paret sense que sobresurti.

FLETXA

Alçada de l’arc que es mesura des de la línia on arrenca l’arc fins la clau.

FORNÍCULA

Buit deixat en el gruix d'una paret per col·locar-hi una estàtua, altar, etc. Una fornícula.

FORUM

A l'urbanisme romà, plaça principal d'una ciutat on es celebrava el mercat, reunions i on estaven situats els edificis religiosos i civils més importants. En les ciutats de planta hipodàmica s'ubicava a l'encreuament del cardo i el decumanus. Forum de Roma

FRESC

Tècnica usada en la pintura mural consistent a pintar damunt l'enlluït (paret coberta amb sorra fina, calç i pols de marbre) mentre encara està humit. Per poder fer-ho cal dissoldre el color en aigua, pintar a la paret mentre encara és humida i deixar assecar. Fresc procedent de la ciutat de Pompeia.

FRIS

En arquitectura grega, franja horitzontal que es troba entre l'arquitrau i la cornisa. En l'ordre dòric presenta tríglifs i metopes, mentre que en el jònic i el corinti pot tenir un relleu.

FUST

Part de la columna situada entre el basament i/o l'estilobat i el capitell.

GRAVAT

Procediment pel qual s'aconsegueix estampar damunt d'un paper un dibuix fet sobre una planxa o matriu. Quan aquesta és de fusta es parla de XILOGRAFIA, si és de pedra s'anomena LITOGRAFIA i si és de metall es tracta d'una CALCOGRAFIA.

GIROLA

Vegeu DEAMBULATORI.