Diccionari de la Guerra Civil: Conceptes Essencials

Glossari de la Guerra Civil Espanyola

Termes Clau

A

Alzamiento Nacional

Nom que va rebre el bàndol franquista a la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936, el fracàs parcial de la qual va originar la guerra civil.

B

Brigades Internacionals

Foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco, reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

C

Camp de concentració

Centre d'internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció previstos per les legislacions civils i militars, on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o explotació. L'empresonament és ordenat habitualment per representants del poder executiu o pel comandament militar i sovint ateny grups o classes de persones sense tenir en compte la culpabilitat individual.

Cinquena columna

O quinta columna. Grup d'individus encarregat d'acomplir un treball polític i militar que s'efectua en el mateix territori de l'adversari. A Espanya, en la primera fase de la guerra civil (1936), hom donà el nom de cinquena columna als partidaris del govern de Burgos que actuaven en el camp republicà.

Colp d'Estat

Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses. Se sol produir en temps de crisi econòmica i d'indecisió i desorganització del règim polític anterior.

Col·lectivització

Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat. És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències entre les classes socials; la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives. Hom manté l'existència del mercat d'intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Això ha comportat, però, la intervenció de l'estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme col·lectivització hagi estat impròpiament utilitzat; hom l'ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions democràtiques, tot i que la intervenció estatal ha estat sovint de caràcter autoritari.

Comitè de No-intervenció

Organisme internacional destinat a evitar interferències en la guerra civil espanyola (1936-39). Pressionat pel govern britànic, que volia evitar l'extensió de la guerra, i davant la divisió de l'opinió pública, el president francès Léon Blum proposà, el 25 de juliol de 1936, la no-intervenció de les potències i demanà l'adhesió al Comitè a la Gran Bretanya, els EUA, Itàlia, Alemanya, l'URSS, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Polònia. Malgrat les adhesions, el Comitè no pogué evitar l'ajut italià, alemany i portuguès al general Franco, i el soviètic, unit als voluntaris, a la República. Les patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, però entre l'agost i el setembre del 1938 aconseguí l'evacuació de les brigades internacionals i d'una gran part de les forces alemanyes i italianes. Fou dissolt el 20 d'abril de 1939.

D

Decret d'Unificació

Decret del 1937 mitjançant el qual, en la zona revoltada, es creava un partit únic, Falange Espanyola Tradicionalista i de las JONS, que unificava falangistes i carlins i al qual s'havien d'adherir els altres grups. Franco, cap nacional d'aquest partit, va accentuar la concentració de poders a les seues mans i el feixisme del seu Estat.

J

Junta de Defensa

Òrgan creat a Madrid, un cop el govern republicà decidí traslladar la seva seu a València (novembre del 1936), encarregada d'organitzar i coordinar les operacions militars. Va crear les milícies populars i va comptar amb l'ajut de les Brigades Internacionals i del primer material bèl·lic rus. Va ser presidida pel general José Miaja. L'oposició dels comunistes a la Junta va desencadenar una lluita interna que va dividir encara més el bàndol republicà.

L

Legió Còndor

Nom oficial de les forces aèries alemanyes que lluitaren a favor del general Franco, en la guerra civil espanyola de 1936-39, a canvi de minerals i altres productes espanyols. Abans de la seva constitució oficial, ja havia estat especialment important l'ajut de l'aviació alemanya al govern de Burgos: en una gran part foren avions alemanys els que efectuaren el primer pont aeri de la història, en transportar les tropes de Franco des d'Àfrica a Andalusia. Participà en la majoria de les accions decisives de la guerra i practicà campanyes en massa de bombardeig en el front del Nord i a Brunete. Després de la victòria de Franco, els seus efectius foren repatriats a Alemanya.

M

Milícies populars

Nom donat durant la guerra civil espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment disposaren d'assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d'esquerra i les organitzacions sindicals. Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebel·lió militar. Al Principat, hom intentà de centralitzar l'esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes. Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti (amb Pérez Farràs com a assessor militar) i l'altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d'Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC (Lluís del Barrio i Àngel Estivill) i posteriorment la columna Macià-Companys (sota el comandament de Pérez-Salas). Tanmateix, tant per raons polítiques com d'eficàcia militar, hi hagué aviat per part del govern —de la República i de la Generalitat— diferents intents de militarització. La Generalitat, fracassat l'intent de creació d'un Exèrcit Popular de Catalunya pel desembre del 1936, acordà la implantació del comandament únic i la incorporació de les milícies catalanes a l'Exèrcit Popular creat pel govern republicà central per decret de l'octubre del 1936 (febrer del 1937).

N

Nacionals

També denominats rebels, sublevats, franquistes. D'ideologia conservadora, van protagonitzar l'aixecament contra la República, per tal d'imposar un nou règim d'arrel feixista, liderat pel general Franco. Van ser els guanyadors de la guerra.

P

Pacte de Munic

Acord signat el 1938 per França, la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia pel qual es reconeixia l'annexió de la regió txeca del Sudets al Reich hitlerià. D'aquesta manera les democràcies acceptaven l'expansionisme hitlerià i, de manera implícita, l'avanç franquista a Espanya.

Programa dels 13 Punts

Programa presentat pel president del govern republicà Juan Negrín el maig de 1938, amb la finalitat d'obtenir el suport internacional, i com a proposta indirecta als sublevats. El programa contenia les bases per a finalitzar la guerra i els principis polítics que havien de regir la República. Les seves repercussions, però, foren escasses tant a l'interior com a nivell internacional.

R

Republicans

Defensors de la República, responen a l'agressió dels nacionals, amb la guerra i la revolució social. La manca d'unitat i l'escàs ajut internacional expliquen la seva derrota en la guerra. Eren coneguts com els "rojos" pel bàndol nacional.

Rereguarda

Espai que resta darrere un front de guerra, en el qual hom duu a terme les operacions d'abastament i evacuació. És especialment vulnerable per l'aviació, els míssils i els paracaigudistes. La guerra de guerrilles es basa en accions per dominar-la o convertir-la en zona de combat, on l'enemic es desgasta sense profit mentre no es donen les condicions favorables per a atacar-lo.

Regular

Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols. A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars (regiments), articulats en tabors (batallons) i míes (companyies). Excel·liren com a força de xoc a la guerra d'Àfrica i a la guerra civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc (1956); perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla.

Requeté

Hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que, organitzats en terços, participaren en la guerra civil de 1936-39.

Roig - roja

Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer. Expressió arrelada al s. XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris. Així, fou adoptada pels franquistes durant la guerra civil espanyola per designar el bàndol republicà.