Diccionari de Filosofia: Agnosticisme, Ànima, Causalitat i Més
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,74 KB
Agnosticisme
L'agnosticisme és la negació de la possibilitat de demostrar l’existència de Déu. S'absté de conèixer les realitats transcendentals. L’agnòstic no nega l’existència de Déu com l’ateu, sinó que afirma que és impossible saber si existeix o no.
(Vegeu Kant)
Ànima
L'ànima és un principi vital que fa que els éssers vius tinguin automoció, s’adaptin al medi, creixin, es nodreixin i es reprodueixin, fent que cada individu sigui una unitat estructurada i íntegra.
Hi ha qui creu que és un nom que utilitzem per explicar el misteri de la vida.
El fet que l’ànima sigui immaterial no vol dir que no existeixi.
Ateisme
Negació de l’existència de Déu:
Tipus d'Ateisme
- Ateisme teòric: Es nega l’existència de Déu com a conclusió d’un procés intel·lectual. En certa manera, es donen raons o es "demostra" que no existeix.
- Ateisme pràctic: Sense elaboracions teòriques. Es viu com si Déu no existís.
Causalitat
Principi de la causalitat: tot efecte té una causa. Tipus de causa:
Tipus de Causa (segons Aristòtil)
- Material: Allò del qual una cosa està feta i en la qual és.
- Formal: Allò que li fa ser d’una determinada manera.
- Eficient: L’agent pel qual una cosa arriba a ser.
- Final: És la finalitat que es busca en tot allò causal.
Ciència i Cientificisme
La ciència és un coneixement cert per causes (segons Aristòtil).
Des d'un punt de vista subjectiu, la ciència és un saber sistemàtic; el científic és capaç de conèixer un fenomen i interrelacionar-se amb els altres.
Des d'un punt de vista objectiu, la ciència és un conjunt de proposicions (lleis, principis, teories) objectives. No seria científica una proposició que només servís per a un sol individu; s’ha de compartir amb els altres.
Cinisme
(Sense definició proporcionada)
Coneixement: Teories Principals
Teories Filosòfiques del Coneixement
Plató: Reminiscència
Conèixer és recordar.
Aristòtil: L'Abstracció
Coneixement a través de l'experiència.
Descartes: Intuïció Racional
Acceptar solament les veritats que es presenten com a clares i distintes.
Hume: Impressions i Idees
La ment humana és una màquina de fer idees. La idea no està esperant que jo la intueixi, sinó que jo sóc qui la fabrica.
Kant: Idealisme Transcendental
Kant manté que, si bé tot el nostre coneixement comença per l’experiència, aquest no en deriva. Admet dues fonts de coneixement: l'experiència i la raó.
El nostre coneixement pot ser a posteriori, que són totes les sensacions que rebem dels sentits, i també pot ser a priori, que és la nostra pròpia facultat de conèixer, que s’encarrega d’ordenar tot aquest material procedent de l’exterior.
Hegel: La Dialèctica
La realitat, per a Hegel, és el desplegament de l’esperit absolut, com si la natura en el seu conjunt fos una manifestació d’aquest esperit absolut i la història del món el procés del seu desenvolupament.
Consciència
La consciència jutja els actes concrets i aplica la llei moral a cada situació i circumstància determinada. Segons l’acte que es jutja, pot ser:
Tipus de Consciència segons l'Acte
- Antecedent: Si jutja un acte que es realitzarà.
- Conseqüent: Si jutja un acte ja realitzat.
Conformitat amb la Llei Moral
Per la seva conformitat amb la llei moral, pot ser:
- Recta: La que jutja de manera conforme amb la llei moral.
- Errònia: La que està disconforme amb la llei moral. La causa de la consciència errònia és la ignorància (pot ser):
- Vencible: Quan es pot superar la ignorància posant els mitjans suficients (voluntat).
- Invencible: Quan la ignorància domina de tal manera la consciència que no es pot superar.
Grau de Seguretat de la Consciència
Grau de seguretat amb què la consciència jutja:
- Certa: Jutja amb fermesa.
- Probable: Jutja admetent la possibilitat contrària.
- Dubtosa: Suspèn el judici de consciència.