Diccionari de Conceptes Geogràfics i Relleu de la Península Ibèrica

Conceptes Clau de Geografia i Cartografia

Coordenades Geogràfiques

Sistema per ubicar qualsevol punt de la Terra mitjançant la intersecció d’un paral·lel (latitud) i un meridià (longitud). Serveixen per localitzar llocs amb precisió sobre la superfície terrestre.

Escala del Mapa / Cartogràfica

Relació entre la mida real d’un lloc i la seva representació reduïda en un mapa, expressada numèricament (ex. 1:50.000) o gràficament (segment graduat que equival a la distància real).

Isolínia

Línia que uneix punts amb el mateix valor d’una variable o fenomen geogràfic. Ex.: les isòbares uneixen punts d’igual pressió atmosfèrica.

Latitud Geogràfica

Distància angular entre un punt i l’Equador, mesurada en graus (0º–90º) cap al nord o al sud. Ex.: Alacant 38º 20′ 43” N; Ciutat del Cap 33º 55′ 30” S.

Longitud Geogràfica

Distància angular entre un punt i el meridià de Greenwich, mesurada en graus (0º–180º) cap a l’est o a l’oest. Ex.: La Corunya 8º 23′ 45” W; Barcelona 2º 10′ 35” E.

Mapa Topogràfic

Representació a escala del relleu i dels elements físics i humans d’un territori. El relleu s’expressa amb corbes de nivell o colors, i la llegenda explica els símbols i topònims.

Paisatge

Porció del territori amb característiques similars, resultat de la interacció entre factors naturals i humans. És essencial en la planificació territorial i en la seva representació cartogràfica.

Geografia

Ciència que estudia les relacions entre el medi natural i l’ésser humà. Es divideix en:

• Geografia física (relleu, clima...).
• Geografia humana (població, economia...).
• Geografia regional (anàlisi d’espais concrets).

Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG)

Eines per recollir, analitzar i representar informació territorial (SIG, teledetecció, satèl·lits, GPS...). Permeten estudiar el relleu, el clima, la població o els usos del sòl d’una zona.

Desenvolupament Sostenible

Model de progrés econòmic i social que satisfà les necessitats presents sense comprometre les futures. Concepte definit el 1987 (Informe Brundtland) i base dels 17 ODS de l’ONU.

Conceptes Geomorfològics Fonamentals

Depressió

Zona enfonsada respecte al territori del voltant, sovint coberta per sediments posteriors a l’orogènia alpina. Ex.: depressions del Duero, Tajo, Guadiana, Ebre i Guadalquivir.

Meseta

Superfície elevada i més o menys plana, travessada per valls i situada a una certa altitud. A la Península Ibèrica constitueix la unitat fonamental del relleu.

Modelat Càrstic

Conjunt de formes creades per la dissolució de roques calcàries pel contacte amb aigües àcides. Ex.: lapiaces, dolines, torques, avencs i coves.

Modelat Litoral

Formes de relleu a la zona entre mar i terra produïdes per l’acció marina, fluvial i tectònica. Ex.: penya-segats, platges, caps, badies, deltes (Badia de Palma, Cap de Formentor...).

Relleu Volcànic

Formes generades per erupcions volcàniques, sovint associades a l’orogènia alpina. Es troba a les Canàries i zones com la Garrotxa o el Cap de Gata. Ex.: Teide, Santa Margarida, Cumbre Vieja.

Orogènia Alpina

Procés de formació de muntanyes fa uns 55 milions d’anys pel xoc entre les plaques africana i eurasiàtica. Ex.: Pirineus, Bètiques, Muntanyes Basques, Cantàbrica, Litoral Catalana, depressions de l’Ebre i Guadalquivir.

Orogènia Herciniana

Formació de serralades fa uns 250 milions d’anys, amb materials com granit, pissarra i quarsita. Ex.: Massís Hespèric (Meseta), Galaic, Catalanobalear i Beticorifeny.

Estructura i Unitats Morfoestructurals Bàsiques

Els Sòcols

Planes o altiplans formats per l’arrasament de les serralades de l’Era Primària (Paleozoic). Formats per roques silícies rígides (granit, pissarra). Si reben pressions, es fracturen.

Els Massissos Antics

Muntanyes sorgides a l’Era Terciària per l’orogènia alpina, però amb materials antics. Exemples: Massís Galaic, Sistema Central, Muntanyes de Toledo. Presenten formes arrodonides.

Les Serralades de Plegament

Grans elevacions sorgides durant l’orogènia alpina de l’Era Terciària pel plegament de materials sedimentaris (majoritàriament calcaris).

Tipus de Serralades

• Serralades Intermèdies: El sòcol inferior es fractura i els materials plàstics superiors es pleguen (Estructura mixta). Ex: Sistema Ibèric i Serralada Cantàbrica oriental.
• Serralades Alpines: Estructura plegada. Ex: Pirineus, Serralada Litoral Catalana, Serralades Bètiques.

Les Conques Sedimentàries (Depressions)

Zones enfonsades formades a l’Era Terciària que es van omplir de sediments argilosos i calcaris.

• Conques: Enfonsament d’un bloc de sòcol. Ex: Duero, Tajo, Guadiana.
• Depressions Prealpines: Enfonsament entre serralades. Ex: Ebre i Guadalquivir.

El Relleu Peninsular: Característiques Generals

El relleu peninsular es caracteritza per:

• Una forma massissa.
• Un sistema muntanyós perifèric.
• Una marcada continentalitat de la Meseta.
• Una elevada altitud mitjana (la Meseta és un altiplà molt elevat, 600 metres).
• Una xarxa hidrogràfica irregular.
• Una gran varietat geomorfològica, amb planes litorals, altiplans, conques i presència de roques silícies, calcàries, volcàniques i argiloses.

Com es Forma el Relleu Peninsular?

El relleu es forma a partir d’una successió de fases orogèniques (fases de construcció del relleu) i fases de calma (d’erosió i sedimentació).

Evolució Geomorfològica per Eres

• Era Arcaica: Sorgiment de la banda muntanyosa occidental.
• Era Primària (Paleozoic): Té lloc l’Orogènia Herciniana, que origina el Massís Hespèric, format pel Massís Galaic, Sistema Central, Serralada Cantàbrica, Muntanyes de Toledo i Serra Morena.
• Era Secundària (Mesozoic): Època de calma dominada per processos d’erosió que desgasten els relleus hercinians.
• Era Terciària (Cenozoic): Es produeix l’Orogènia Alpina pel xoc de la placa africana amb l’euroasiàtica, que origina les serralades alpines (Pirineus i Serralades Bètiques) i les depressions o conques (Ebre i Guadalquivir).
• Era Quaternària: Nova època de calma, amb fenòmens principals com el glacialisme i l’erosió, que modelen el relleu actual.

Les Unitats Litològiques del Relleu Ibèric

Ibèria Silícia

• Roques: Substrats de l’Era Primària: pissarra, granit i quarsita.
• Orogènia: Herciniana.
• Localització: Zona occidental de la Península i serralades de la Meseta.
• Modelat: Granític.
• Formació de relleu: Massís Galaic, Sistema Central, Serralada de Toledo, Serra Morena i part occidental de la Serralada Cantàbrica.

Ibèria Calcària

• Roques: Roca calcària (dura, permeable i composta per carbonat càlcic).
• Origen: Orogènia alpina (Era Terciària).
• Localització: Part oriental de la Península, en forma de “Z” invertida: Pirineus, Serralada Cantàbrica oriental, Sistema Ibèric, Serralades Bètiques i Balears.
• Modelat: Càrstic (reacció química de l’aigua amb la roca).
• Formes Càrstiques:
  • Exocarst (superficial): Rellar/lapiaz/rasclers, congosts o canons càrstics, pòlies o poljes, dolines i uvales.
  • Endocarst (subterrani): Coves (amb estalactites i estalagmites) i avencs.
• Sòl Típic: Sòls bruns.

Ibèria Argilosa

• Roques: Materials tous (principalment argiles i margues), dipositats durant les eres terciària i quaternària (post-alpí).
• Localització: Grans depressions interiors i exteriors (Meseta, Ebre i Guadalquivir) i planes litorals.
• Modelat: Argilós, amb relleu bàsicament horitzontal.
• Forma Característica: Campiñes.

Ibèria Volcànica

• Roques: Producte del refredament del material magmàtic (basalt), de materials terciaris.
• Localització: Illes Canàries i zones aïllades de la Península: Cap de Gata (Almeria), Campo de Calatrava (Ciudad Real) i la Garrotxa (Girona).
• Modelat: Volcànic.

Modelat Glacial

Modelat produït per l’acció del gel en moviment durant el Quaternari, que excava valls i circs glacials i modela relleus d’alta muntanya.

Relleu d'Erosió Diferencial

Es produeix en zones amb roques de diferent resistència a l’erosió.

• Relleu Horitzontal: Estrats horitzontals (conques sedimentàries). Formes: Tossals testimoni i tossals residuals.
• Relleu sobre Estrats Plegats:
  • Apalatxià: Ex. Serra Morena.
  • Juràssic: Ex. Pirineus.