Diccionari de Composicions Poètiques i Figures Retòriques

Composicions Literàries i Gèneres Poètics

Auca

Composició popular formada per quaranta-vuit rodolins, generalment heptasíl·labs, i per quaranta-vuit dibuixos o gravats.

Cançó

Composició lírica, popular o culta, de tema generalment amorós, amb una sèrie d'estrofes i unes parts repetides característiques: el refrany i la tornada.

La cançó trobadoresca és formada per una sèrie de cobles de vuit versos decasíl·labs, normalment entre cinc i set, i una tornada de quatre versos decasíl·labs encapçalada per un senyal que encobreix la dama a qui s'adreça la composició. Altres tipus de cançó són la cançó de pandero, la cançó paral·lelística o la viadera.

Corranda

Composició popular improvisada, formada generalment per una quarteta d'heptasíl·labs amb rimes consonàntiques sovint fàcils.

Corranda (Repetició)

Composició popular improvisada, formada generalment per una quarteta d'heptasíl·labs amb rimes consonàntiques sovint fàcils.

Dansa

Composició trobadoresca de tema amorós o, en alguns casos, religiós, que perdura en el Renaixement. És formada per unes quantes cobles, generalment entre tres i cinc, relligades per un refrany que es va repetint al final de l'entrada o estrofa inicial de cada cobla i de la tornada o estrofa final.

Estança

Composició culta d'origen italià consistent en la repetició d'una estructura estròfica un cert nombre de vegades. L'estança inicial serveix de model per a les successives i sol ser formada per versos anisosil·làbics, majoritàriament hexasíl·labs, octosíl·labs, decasíl·labs o alexandrins.

Glossa

Composició culta encapçalada per una entrada, generalment una quarteta, que presenta el tema, i per un seguit d'estrofes més llargues (octaves, dècimes, etc.) que es tanquen amb la repetició successiva de cadascun dels versos de l'entrada (el primer en la primera estrofa, el segon en la segona, i així successivament).

Goigs

Composició popular dedicada a la Mare de Déu o a algun sant. És formada per versos isosil·làbics i, generalment, amb una estructura estròfica que consta d'una entrada o quarteta inicial, d'entre cinc i vint-i-cinc estrofes centrals que es tanquen amb un refrany extret del final de l'entrada, i d'una tornada o quarteta final que també reprèn aquest mateix refrany.

Haiku

Composició lírica culta breu, d'origen japonès, formada per tres versos femenins anisosil·làbics breus.

Tanka

Composició lírica culta breu, d'origen japonès, formada per cinc versos femenins anisosil·làbics breus, generalment tetrasíl·labs i hexasíl·labs, i gairebé sempre blancs.

Lletres Satíriques

Composició culta de tema satíric semblant a la dansa i als goigs.

Madrigal i Silva

Composicions cultes breus, habitualment de tema amorós, que combinen hexasíl·labs i decasíl·labs seguint diversos esquemes. El madrigal és una composició de la tradició pròpia, mentre que la silva és importada del Barroc castellà.

Sextina

Composició culta d'origen trobadoresc formada per sis estrofes de sis versos decasíl·labs cadascuna enllaçades per sis mots rima que es van repetint al llarg de totes les estrofes però en versos diferents, de manera que cada mot rima apareix una vegada en cadascuna de les estrofes.

Sonet

Composició culta d'origen italià formada per dos quartets expositius i dos tercets conclusius. Els versos són isosil·làbics i, generalment, decasíl·labs. Els quartets presenten dues rimes consonàntiques i els tercets, dues de diferents.

Nadala

Composició de tema religiós, sovint sobre Jesucrist.

Cançó de Pandero

Cançó, acompanyada d'aquest instrument de percussió, que era cantada en bateigs, noces, per les festes majors o en la festa de Corpus.

Cançons de Bressol

Cançó composta per acompanyar el son dels infants.

Himne

Exaltació dels valors ideals d'un poble, d'un sentiment, d'una institució, etc., en to solemne i sovint acompanyada de música.

Oda

Evocació lírica d'una realitat diversa (un personatge, una ciutat, un paisatge, etc.), d'una certa extensió i en un to noble i emfàtic.

Elegia

Expressió de dolor per una desgràcia personal o col·lectiva en forma d'evocació lírica del que s'ha perdut.

Epigrama

Composició breu i incisiva, sovint de caràcter satíric o moral.

Ègloga

Diàleg entre pastors idealitzats en el marc d'un paisatge bucòlic, és a dir, idíl·lic o sublim.

Sàtira

Censura o crítica de vicis personals o col·lectius.

Sonet (Definició alternativa)

Expressió d'un sentiment líric organitzada en dos quartets inicials, generalment expositius, i en dos tercets finals, generalment conclusius.

Haiku i Tanka (Resum)

Breus composicions d'origen japonès i d'un lirisme intens, de tres o cinc versos curts, respectivament.

Figures Retòriques i Trops

Al·literació

Repetició d'un mateix so o de diversos sons semblants en un mateix fragment, com ara una oració o bé un o més versos.

Anagrama

Reordenació dels sons (amb les adaptacions gràfiques corresponents) d'una paraula per formar-ne una altra que s'hi refereix d'una manera més subjectiva.

Onomatopeia

Combinació de sons de la llengua per tal d'imitar o suggerir sons de la realitat.

Paronomàsia

Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun so, o també en què un mateix mot és usat en dos sentits diferents.

Anàfora

Repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més oracions o, sobretot, versos per tal de reforçar-ne el sentit.

Asíndeton

Acumulació de signes de puntuació, generalment comes, alguns dels quals s'utilitzen en substitució de conjuncions de coordinació i amb la finalitat d'accelerar i intensificar l'expressió.

Hipèrbaton

Alteració de l'ordre sintàctic habitual de les oracions, per raons mètriques o per conferir dinamisme al text.

Paral·lelisme

Repetició, en oracions o versos successius, d'una mateixa estructura sintàctica i, sovint, d'una part de les paraules.

Polisíndeton

Acumulació de conjuncions de coordinació entre diferents sintagmes, oracions o versos, amb la finalitat d'alentir i intensificar l'expressió.

Quiasme

Disposició simètrica de quatre elements, de manera que el tercer reprengui el segon, i el quart, el primer.

Antítesi

Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.

Comparació

Relació de semblança entre dos termes que s'estableix mitjançant el nexe com, per exemple, o el verb semblar, per exemple.

Epítet

Ús d'un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d'un nom.

Equívoc

Paraula o expressió de doble sentit evident o que es pot deduir del sentit general del text.

Metàfora

Associació de dos termes, un de real i un d'imaginari, als quals s'atribueix una analogia o semblança. Es distingeixen:

• Metàfores pures (o in absentia): Només apareix l'element imaginari, i el real s'ha de deduir.
• Metàfores impures (o in praesentia): Apareixen tots dos elements relacionats per una aposició, per una preposició o pel verb ser.

Metonímia

Associació de dos termes, un de real (generalment absent) i un d'imaginari, que mantenen una relació de contigüitat o proximitat física o lògica (causa-efecte, continent-contingut, origen-producte, autor-obra, matèria-objecte, etc.).

Oxímoron

Juxtaposició o proximitat de dos mots contradictoris o de significats que s'exclouen entre si.

Paradoxa

Unió de dues idees aparentment irreconciliables en el marc d'una oració o d'un vers.

Símbol

Representació d'un concepte, generalment abstracte, a partir d'una imatge que li és associada en la tradició cultural.

Sinècdoque

Designació de la part d'un element amb l'expressió que normalment designa el tot (sinècdoque generalitzant) o del tot per l'expressió que designa una part (sinècdoque particularitzant).

Sinestèsia

Associació de dos elements relacionats amb camps sensorials diferents.

Apòstrofe

Invocació a una entitat real o imaginària, com ara la divinitat, un element natural, el mateix lector, etc.

Hipèrbole

Expressió d'un significat determinat de manera exagerada, per tal que el lector intensifiqui la seva atenció sobre aquell aspecte en concret.