Diccionari d'Art: Termes i Definicions Essencials

Diccionari d'Art

• Aparell: Manera de disposar els materials constructius (carreus i maons) en un mur. Pot ser regular o irregular, segons la manera com es col·loquin. Quan tots els carreus són iguals, l'aparell és isòdom.
• Arc: Element arquitectònic sostenidor, generalment corb, que cobreix una obertura entre dos punts fixos.
• Atri: Pati porticat que, a manera de vestíbul, se situa a l'entrada d'un edifici.
• Cànon: Conjunt de regles que regulen les proporcions de l'escultura o de l'arquitectura, d'acord amb un model ideal establert. El cànon permet establir l'harmonia entre cadascuna de les parts d'una obra i la seva totalitat a partir d'una extensió determinada (model, cap, etc.).
• Cartell: Obra artística gràfica realitzada sobre paper que tingué un gran auge a la darreria del segle XIX. Originàriament fou creat amb finalitats publicitàries.
• Cinema: Art aparegut a la darreria del segle XIX que consisteix a reproduir en una pantalla imatges en moviment prèviament enregistrades i muntades mitjançant tècniques diverses.
• Còmic: Gènere artístic caracteritzat per la narració d'una història mitjançant el dibuix acompanyat de text.
• Eclecticisme: Mescla o combinació d'estils artístics.
• Escultura: Art de modelar, buidar, tallar o esculpir figures de tres dimensions, de ple volum o en relleu en metall, fusta, fang o pedra.
• Fotografia: Procediment tècnic que permet obtenir imatges permanents sobre una superfície convenientment preparada, per mitjà de la llum i altres radiacions electromagnètiques.
• Gravat: Resultat d'estampar en tinta sobre paper un dibuix fet sobre una planxa de fusta (xilografia), metall (calcografia) o pedra (litografia), mitjançant una premsa.
• Ordre: Criteri de disposició dels elements arquitectònics, com les columnes o els capitells, de les proporcions i dels elements decoratius propis de cada estil de construcció. En la cultura grega, aquest criteri es regia per la idea d'equilibri i harmonia de les formes.
• Perspectiva: Tècnica que permet la representació d'objectes tridimensionals sobre una superfície plana, de dues dimensions, com el paper o la tela, de manera que la imatge resultant coincideix amb la que en donaria la visió real.
• Pilar: Element sostenidor exempt, com la columna, però de secció rectangular o quadrada amb capitell segons els ordres clàssics. Quan està adossat al mur també rep el nom de pilastra.
• Relleu: Escultura tallada en una de les superfícies d'un bloc de pedra o metall. Segons la part que sobresurt del pla rep el nom d'alt relleu o baix relleu.
• Videoart: Tècnica artística apareguda a finals de la dècada de 1960 que aprofita les possibilitats creatives i comunicatives de la tecnologia audiovisual.
• Vitrall: Composició ornamental formada per peces petites de vidre policromades, engalzades en una estructura de plom. Aquesta tècnica és característica de l'art gòtic, i apareix majoritàriament en edificis religiosos (catedrals), però també és possible trobar-ne en l'arquitectura civil del mateix període.