La dialèctica segons Plató: la clau del coneixement i del govern

PLATÓ. República, 534c llibreVII – Si algú no .. ,—I no anome

Ens parla de la dialèctica com a forma suprema del coneixement, imprescindible per als que governin la ciutat. La dialèctica ens porta a entendre les idees, i molt especialment la idea de bé, utilitzant la raó, basant-se en l’essència i no en l’aparença (per això porta a la saviesa i no a l’opinió). Amb aquest coneixement podrem vèncer en qualsevol debat. Plató defensa en aquest text que aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat.

«en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella»?Plató parteix de la base que només qui coneix el Bé en tant que idea pot arribar fer-lo,i que fer el bé significa governar la polis d’acord amb el model de perfecció del món intel.ligible. Però l’ànima, que en un principi estava al món de les idees i que va caure al món sensible ha de fer un procés d’aprenentatge ascendent altre cop cap al món de les idees, per recordar allò que ja sabia Proces de separació de l’ànima respecte al cos s’anomena ‘dialèctica’. La dialèctica és un mètode a través del qual, es pot arribar a la idea de Bé. L’únic que està preparat per a decidir correctament, aplicant la idea de Bé a la tasca política, és l’home l’ànima del qual coneix la idea de Bé perquè s’ha sotmès al procés de millora dialèctica en el coneixement, (el filòsof-rei).

Plató. La República: aleshores oh glauco…

Plató ens exposa en el text les dues formes de dialèctica, la dialèctica com a mètode per assolir el món intel·ligible i la dialèctica com a ciència de les ciències o coneixement de les idees.Idees relacionades: Símil de la vista en comparació amb la dialèctica, Símil del viatge com a procés dialèctic, Mite de la caverna-símil de la línia, Contraposició doxa-episteme.

«ànima»: la part d’una persona on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les virtuts morals com ara la valentia i la justícia

.«món visible»: la part de la realitat que percebem amb els sentits, i que es distingeix del món intel·ligible.

«el bé en si»: idea suprema que il.lumina i dóna sentit a la resta d’idees. «opinió»: fals saber basat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o ciència.

«coratjós»: que té la qualitat que correspon als guardians de la ciutat i a la part irascible de l’ànima;

Amb el mite de la caverna, Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el paper del filòsof. Purificar l’ànima per arribar al món de les Idees i a la idea de Bé. L'autèntic savi (filòsof) és el que a través d’un procés difícil i dolorós abandona l´opinió (món sensible, ombres) i s’adreça a la idea de bé.(simbolitzada pel Sol). Plató ens vol explicar el procés de dialèctica ascendent fins a arribar a la idea de Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensible ple d´errades (món de la caverna) al món intel·ligible , món de perfecció (món exterior)