Dialectes del Valencià i Teatre Català del Segle XIX: Característiques i Autors

El Valencià: Classificació i Origen Històric

El valencià es classifica dins dels dialectes constitutius del català. El seu origen està vinculat al desplaçament humà que provocà la conquesta del Regne de València.

Repoblament i Adscripció Dialectal

Les zones costaneres es repoblaren fonamentalment amb catalans de Lleida, fet que explica l'adscripció del valencià al bloc occidental. Les zones d'interior van ser repoblades amb aragonesos, motiu pel qual el castellà està present a les comarques valencianes interiors.

Caracterització Lingüística del Valencià

• Pèrdua de la “d” intervocàlica.
• Manteniment dels grups finals.
• Articulació creixent del diftong.
• Graus de distància.
• Present d'indicatiu en -e.
• Imperfet de subjuntiu en -ra.
• Formes genuïnes.
• Importància dels arabismes.
• Presència d’aragonismes.

Subdialectes del Valencià

Valencià Septentrional

Des dels Ports fins a la Plana Baixa. Inclou el parlar de transició (els Ports) i el castellonenc (Plana Alta i Baixa).

Valencià Central

Es parla al Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord i Sud, i la Ribera Alta.

Valencià Meridional

Des de la Ribera Baixa fins al Baix Vinalopó. Inclou el parlar de la Ribera Baixa, etc., i l'alacantí (parlat a les comarques d'Alacant, el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó).

El Teatre Valencià del Segle XIX

El teatre valencià s’arrela en la tradició popular dels col·loquis del segle anterior i es manté malgrat les disposicions legals en contra. L’interès creixent es relaciona amb la consolidació de les classes mitjanes urbanes i l’ascens de la burgesia.

Dues Tendències del Teatre Valencià

Teatre Popular

Defensava l’ús de la llengua tal com es parla, recollia les expressions més vives i col·loquials. El gènere més conegut va ser el sainet, on predominava el còmic i burlesc de situacions domèstiques amb temàtica amorosa.

Teatre Culte

Compartia els ideals i els criteris de la Renaixença. Pretenia recuperar la literatura culta, on s'ocultaven castellanismes i vulgarismes i els substituïen per arcaismes medievals.

Eduard Escalante (1834-1895)

Va ser autor de sainets com “Un grapaet i prou”. Les seves obres tenien un gran èxit i influïen en altres saineters.

Característiques de l'Obra d'Escalante

• Són una mostra en clau d’humor dels costums.
• Reflecteixen els conflictes de la classe mitjana i baixa.

Àngel Guimerà (1845-1924)

En la seva trajectòria hi ha 3 etapes:

1. Etapa Romàntica: L’estrena de la primera obra teatral, “Gal·la Placidia”, dins de l’estètica romàntica de tema històric.
2. Etapa dels Drames Realistes: Abandona el romanticisme i evoluciona vers el realisme amb temes més pròxims als problemes de l’època (Exemples: Maria Rosa, Terra Baixa).
3. Etapa Final (Període Eclèctic): Rep la influència del Modernisme i prova de renovar-se amb noves formes d’expressió. Finalment, tornà a la tragèdia romàntica.