Dialectes del Català: Un Viatge per les Variants Lingüístiques

És ben sabut que les llengües no són uniformes arreu del seu territori. No parla igual un lleidatà que un eivissenc o un alacantí. A cadascuna d'aquestes maneres diferents de parlar una llengua, relacionades amb el territori, en diem dialecte geogràfic o, més tècnicament, variant diatòpica. Aquestes diferències són més marcades en la llengua oral que en l'escrita, ja que aquesta darrera tendeix més a acostar-se a l'estàndard.

Els Grans Blocs Dialectals del Català

El català es divideix en dos grans blocs dialectals, cadascun dels quals conté els seus dialectes:

• El bloc oriental, que confon a/e i o/u àtones.
• El bloc occidental, que les distingeix.

Anàlogament, la desinència verbal del bloc oriental és -u/-i/-Ø, mentre que la de l'occidental és -o/-e. També un lèxic específic distingeix els dos blocs. Vegem ara alguns trets fonamentals de cada un dels dialectes:

Català Central

• Confusió del fonema b/v, excepte en el tarragoní.
• Incorpora mots d'argot com peles, jalar, clapar…
• Pronúncies de mots com aiga, llenga, dugues…
• Terminació verbal del present d'indicatiu en -o, però pronunciada -u (*cantu*, *caminu*...).
• Alternança de l'article personal en/na amb el/la.
• Lèxic específic: cargol, tombarella, llard, tocino, metxe (metge), xaval…

Rossellonès

• Tendència a tancar la -o en -u (*musca*, *buca*).
• Absència de mots esdrúixols (*musica*).
• Manca de la partícula no en frases negatives.
• Coincideix amb el balear en suprimir la vocal neutra final de mots acabats en -ia (*famili*, *gabi*).
• Numerals afrancesats.
• Lèxic amb molta presència d'occitanismes i gal·licismes.

Balear

• Confusió entre o/u àtones a les Pitiüses, Menorca i Sóller. La resta ho distingeix.
• Desinència Ø en la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs.
• Article salat (derivat de IPSU), excepte a Pollença.
• Distinció entre b/v.
• Lèxic específic: calçons, torcaboques.

Alguerès

• Article determinat lo/los, amb alguns canvis de gènere (*la gel*, *la dolor*).
• Manté, com el balear, la desinència Ø en la conjugació.
• Manca de palatalització final de mot: caval, an (any), fils (fills)...
• Presència important de sardismes i d'italianismes, així com d'arcaismes lèxics (*camba* - cama, *morro*, *calça*).

Nord-occidental

• Plurals medievals en -ns (*hòmens*...).
• Manté l'article lo/los (*lo pare*, *lo Manel*).
• Desinència en -e del present d'indicatiu dels verbs.
• Lèxic específic, en part compartit amb el valencià: corder (be), melic, xic, xiquet, espill...

Valencià

• Tendència a la desaparició de la -d- intervocàlica (*llauraor*, *vesprà*, *teulà*...).
• Els demostratius mantenen els tres graus: este, eixe, aquell.
• Absència del femení de dos (*dos pedres*).
• Presència d'arcaismes i castellanismes lèxics (*orellals*, *borrego*, *agüelo*, *entonces*...).
• Lèxic específic: bescollà (clatellada), àguia, creïlla (patata), eixir, roí...