Dialectes del Català Oriental: Valencià, Balear i Rossellonès

Escrito el 5 de Noviembre de 2025 en catalán con un tamaño de 5,44 KB

Valencià (Català Oriental)

Sistema vocàlic tònic amb 7 sons; sistema àton amb 5: [a], [e], [i], [o], [u]. Al Segrià, la Noguera, les Garrigues i Fraga, el sistema vocàlic s'incrementa amb [å] final (exemples: rose, taule).
Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix, doncs, entre ball / vall, bena / vena... excepte en el subdialecte **apitxat**, parlat a l'àrea de la capital (en què, a més, s'ensordeixen les fricatives i africades sonores, cosa que dona la indistinció entre casa / caça, metges / metxes, i la pronunciació (*dotse*) de dotze).
No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp, difunt, salt...
Pronunciació de la **-r** final (llevat de la zona septentrional i l'extrem meridional, on s'emmudeix): cantar.
Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la **-d-** intervocàlica: llauraor, mocaor, vesprà (de *vesprada*), cramà (de *cremada*).

Desinència **[e]** de la 1a pers. sing. del present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugació, i **[ö]** en la 2a i 3a conjugacions: cante / perd, tem, sent, patisc.
En l'apitxat, ús del pretèrit perfet simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares...
Triple gradació díctica:
- En els demostratius: est(e) / eixe / aquell, açò / això / allò.
- En els adverbis: ací / aquí (*ahí*) / allí.
Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics (*meua*, *teua*, *seua*) i dels possessius àtons (*mon*, *ton*, *son*, *ma*, *ta*, *sa*).
En la combinació de pronoms febles, l'ordre és sempre **CI + CD** (en no transformar *li* en *hi*, no es produeix la inversió): li'l, li la, li'ls, li les (a diferència de l'*l'hi*, *la hi*, *els hi*, *les hi* de l'estàndard).

Mots característics: agranar, atzucac, banyar (mullar), calces (mitges), clop, calbot, creïlla, meló d'Alger (síndria), eixir, gitar-se, llevar, llavar / rentar (esbandir la roba), escurar (rentar els plats), volta (vegada).
Ús molt freqüent de diminutius: gens ni miqueta, nuet.

Sistema vocàlic tònic amb 8 sons, amb vocal neutra tònica: net, fred, pera. L'àtona en té 3 a Menorca i a les Pitiüses ([i], [ə], [u]), però 4 a l'illa de Mallorca (on predomina la no neutralització en [u] de la **o** àtona).
Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en **-ia**: gabi (de *gabia*), famili (de *família*).
Iodització (**ieisme**): paia, fuia, cabeis. En alguns indrets, la **-i-** intervocàlica cau: paa, fua.
No emmudiment dels sons oclusius finals en els grups *-mp*, *-mb*, *-nt*, *-lt*... (Exemple: *tomb* es pronuncia completament, a diferència d'altres dialectes on podria ser *tom*).
Assimilacions freqüents: [pə ppá] (*poc pa*).

Desinència **-am** i **-au** en la 1a pers. pl. del present d'indicatiu (1a conj.): cantam, cantau.
Desinència **[ö]** en la 1a pers. del present d'indicatiu: cant, obr.
**Article salat** generalitzat: es / sa / es (*ets* + vocal) / ses. Després de la preposició *amb*, l'article masculí adopta les variants següents: so, sos. L'article estàndard (*el* / *la* / *els* / *les*) s'usa davant certs noms (*el món*, *el cel*) o en frases fetes.
Ús regulat de l'article personal: en Biel, na Margarida.

Mots característics: al·lot (noi, xicot), ca (gos), cercar (buscar), morro (llavi), calces (mitges), calçons (pantalons), capell (barret), colgar-se (allitar-se), ver (veritat), forqueta (forquilla), faldeta (faldilla).

Heus ací algunes característiques de la varietat rossellonesa o septentrional:

Desinència **[i]** en la 1a persona del singular del present d'indicatiu, que per analogia es transmet a altres temps: canti (canto), cantavi (cantava).
Conservació del possessiu llur i dels indefinits qualque, qualcú, quelcom i de la conjunció mes (però).
Ús de pas com a adverbi de negació.
El verb **ser** (ésser) té una flexió especial: sun, ets, ès, sem, seu, sun. Ús com a auxiliar: Sem pas anats a Cotlliure (No hem anat a Cotlliure).
Lèxic característic: oir, espirar (mirar), sàller, oliu (olivera), pallago (noi), mainatge (mainada, xicalla).