Dialectes del català i gèneres literaris: Guia completa

Valencià meridional

Comprèn la Safor, part de la Ribera, la Costera, el Comtat, la Vall d'Albaida, l'Alcoià i la Marina.

• La -a final àtona es pronuncia com una o oberta.
• et → el; els → es.

Alacantí

Comprèn Alacant i el Baix Vinalopó.

• Igual que el meridional, però amb pèrdua de -d- i -r.
• -ou- → -au-.
• aquí → ací; aço → asto; hi ha → ha hi.
• Presència de molts castellanismes i arcaismes.

Català central

Comprèn Girona, Barcelona i el Tarragonès.

• /v/ → /b/.
• No es pronuncien els grups -mp, -nt, -rt.
• Vocalisme tònic: /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/.
• Vocalisme àton: /i/, /ə/, /u/.
• Ús de aquest, dues, meva, seva, teva.
• Lèxic propi: xai, sorra, noia, mirall, escombrar.

Balear

Comprèn Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

• Supressió de la -a en paraules esdrúixoles quan van darrere de i.
• Leisme generalitzat.
• La i pot formar diftong amb i.
• Supressió de -r en monosíl·labs i supressió de -s-.
• Ús de l'article salat.
• Imperfet de subjuntiu amb desinències -às, -asses, -às.
• Molts arcaismes.

Varietat nord-occidental

Comprèn Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el curs de l'Ebre i el nord de Castelló.

• -a àtona → -e oberta.
• Tancament vocàlic: -e → -i; o- → au-.
• Ús de lo/los.
• Desinència -o en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.

L'assaig i la literatura contemporània

L'assaig és un gènere literari en prosa amb la intenció de fer reflexionar el lector.

Factors de producció extensa

• La creació de premis literaris.
• La difusió de subgèneres literaris.
• Adaptació de novel·les al cinema i al teatre.
• Traduccions a la nostra llengua.
• Aprenentatge de la nostra llengua.
• Nous lectors.
• Creació de campanyes d'animació lectora.

Teatre actual

El teatre actual es caracteritza per una reflexió profunda sobre el mateix fet teatral i allò que el compon. Hi ha moltes propostes segons el públic.

Tradició simbòlica

Els poetes entonen el cant dolgut, personal i col·lectiu de la derrota i de l'exili. La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Hi predominen els símbols mitològics.

Autors: Mario Torres, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Xavier Casp.

Poesia de vanguardia

Es centrà en l'experimentació formal i en la recerca de recursos expressius.

Realisme històric

La poesia és una forma d'expressió de la realitat quotidiana amb un to reivindicatiu de recuperació cultural i nacional contra el franquisme. Es propugna la utilització de la llengua viva i col·loquial.

Autors: Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart.