Dialectes del català i dialecte balear

El català occidental i el català oriental: abast territorial de cadascun i trets diferenciadors

Aquests blocs són constituïts per dialectes que abasten zones dialectals més reduïdes: bloc occidental (nord-occidental, valencià i comarques castellanoparlants), bloc oriental (rossellonès, central, balear i alguerès). Milà i Fontanals va ser qui va proposar aquesta divisió basant-se en el tractament diferent que els blocs oriental i occidental feien de les vocals a/e i o/u en posició àtona.

Diferències fonètiques: Català oriental 1. Neutralitza les vocals A/E en posició àtona en {}. 2. Neutralitza les vocals O/U en posició àtona en {u}. 3. La e tancada del llatí vulgar {}. 4. Articula sense {j} del so {} en posició intervocàlica o a final de mot. Català occidental 1. Distinció a/e àtones. 2. Distinció o/u àtones. 3. Manteniment de la {e} tancada llatina. 4. Aparició de la {j} en la pronunciació del so {} en posició intervocàlica o a final de mot.

Diferències morfològiques: Català oriental 5. Desinència {u}, {i} i o de la 1a persona del present d'indicatiu. 6. Plural d'antics esdrúixols en –s. 7. Ús de les formes reforçades o reduïdes dels pronoms personals febles: em, et, es, ens, us, etc. 8. Vocal tònica -é- en la formació de les formes incoatives dels verbs. Català occidental 5. Desinència {o}, {e} de la 1a persona del present d'indicatiu. 6. Plural d'antics esdrúixols en –ns. 7. Ús de les formes planes dels pronoms personals febles: me, mos, te, se, vos, etc. 8. Vocal tònica -í- en la formació de les formes incoatives dels verbs.

Diferències lèxiques: català oriental. 9. noi, xai/be, vermell, mirall... català occidental. 9. xic, corder, roig, espill..

Característiques dels dialectes de les Illes Balears

Es parla a les Illes Balears i a les Pitiüses. Potser el que més destaca del dialecte balear és el caràcter fortament conservador i arcaïtzant que té. A causa de l’isolament, el parlar de les Illes no ha estat tan influït com la resta pel castellà ni pel francès, i ha restat en un estat més “pur”, o almenys ha conservat moltes paraules avui desaparegudes aparegudes en els altres dialectes, però vives en el català medieval: cercar, ca, capell...

Es tracta d’un dialecte consecutiu, trasplantat al segle XIII. Té el seu origen en el català central.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

Fonètica

- Es pronuncia una vocal neutra en posició tònica.

- Els diftongs QUA, GUA àtons en posició final es redueixen a CO/GO: aigua: aigo Pasqua: Pasco

- Com en el rossellonès, les paraules esdrúixoles acabades en -ia suprimeixen la neutra final (mallorquí): prudència: prudència família: famili

- Iodització o ieisme generalitzat (conversió en –i- de la -ll- entre vocals): (abella: abeia) (vella: veia) (cabells: cabeis). En menorquí arriba a desaparèixer la –ll- entre vocals: paa, abea.

- Articulació labiodental de [v]

Morfosintaxi

- Ús de l'article salat: es, sa, so, es, ses (formes derivades del llatí IPSU/IPSA). la casa: sa casa el barret: es capell les noies: ses al·lotes els homes: ets (davant de vocal) homos el noi: s’al·lot

- No existeix desinència per a la 1a persona del singular del present d'indicatiu: jo ploro: jo plor jo estimo: jo estim jo penso: jo pens

- Altres formes verbals: jocant és: jocantàs nosaltres cantem: noltros cantam nosaltres diem: noltros deim

Davant de verb es fan servir les formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, nos, vos..

Lèxic

noi, noia: al·lot, al·lota gos: cagat moix: tovalló torçaboques diners: dobler s advocat: misser nevera: gelera núvol: nívol home: homo tarda: horabaixa cognom: llinatge nen, nena: nin, nina