Dialectes del Català: Característiques i Variacions

Dialectes del Català: Característiques principals

Català Occidental: Distinció entre a/e i o/u àtones. Les e tancades del llatí vulgar es pronuncien tancades. [ɫ] intervocàlica o final es realitza amb freqüència com [j]. Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, etc. Conservació de la -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e. Mots característics: melic, espill, arena, corder...

Català Nord-Occidental

Sistema vocàlic tònic amb set sons, sistema àton amb 5. Al Segrià, la Noguera, les Garrigues i Fraga el sistema vocàlic àton s'incrementa amb [ə] final. Tendència a articular [a] les e inicials travades. Tancament de les e en [i] per influència d'una consonant palatal. Palatalització del grup vocal + in com en tarragoní. Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt. Desinència [o] en la 1a persona singular de l'indicatiu. En certes zones [o] és també la marca del subjuntiu. Pronunciació [e] en la desinència de la 3a persona del singular d'alguns temps verbals. Caiguda de la -v- i de la -i- en la desinència de l'imperfet d'indicatiu. Pervivència de l'article definit masculí antic (lo, los). Mots característics: atansar, amollar, escantixigar, padrí, sangardilla...

Valencià

Sistema vocàlic tònic amb set sons, sistema àton amb 5. Articulació labiodental de [v] com en balear. No emmudiment dels sons oclusius finals com en balear. Pronunciació de la -r final. Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la -d- intervocàlica. Desinència [e] en la 1a persona singular del present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugació i [?] en la 2a i 3a conjugacions. En l'apitxat, ús del passat simple en la llengua oral. Triple gradació ixtia. Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics i àtons. En la combinació de pronoms febles, sempre ci + cd. Ús molt freqüent de diminutius: gens ni miqueta, nuet... Mots característics: agranar, atzucac, calces, colp, calbot, creïlla.

Català Oriental

Neutralització de la a/e i o/u àtones. Les e tancades del llatí vulgar sobreviuen. La [ɫ] intervocàlica o final s'articula no precedida de [j]. Ús força generalitzat de les formes reforçades dels pronoms febles: em, et, es... Desinències del present de subjuntiu amb [i]. Verbs incoatius amb -eix-. Pèrdua d'una -n- etimològica en el plural d'alguns noms plans acabats en -e. Mots característics: llombrigol, mirall, sorra.

Català Central

Sistema vocàlic tònic amb 7 vocals. En certes zones es produeix encara iodització. En part del subdialecte tarragoní es distingeix [v] labiodental de [b] bilabial com en balear i en valencià. Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups -mp, -mb, -nt, -lt... Desinència [u] en la 1a persona del singular del passat d'indicatiu. Utilització del numeral femení dugues. Article provinent de ILLU, ILLA > el, la. Tanmateix, en el subdialecte salat es conserva l'article procedent de IPSU, IPSA > es, sa. Aquest article va tenir una gran difusió durant l'edat mitjana, cosa que donen testimoni topònims com Sant Joan Despí. Mots característics: noi, blat de moro, sorra, xai, escombra, coto fluix...

Balear

Sistema tònic de 8 sons vocàlics amb la vocal neutra tònica. Caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en -ia. Iodització. Articulació labiodental de [v] com en valencià, tarragoní i alguerès. No emmudiment dels sons oclusius finals com en valencià. Assimilacions freqüents. Desinència [ə] en la 1a persona del present d'indicatiu. Desinències -am, -au en la 1a persona plural del present d'indicatiu. Article salat generalitzat: es, sa, es, ses. Després de la preposició amb l'article masculí adopta les variants següents: sing. so, pl. sos. Ús regular de l'article personal: en Biel, na Margalida. Mots característics: al·lot, cercar, morro, calces, calçons.

Atònica: [a] àtona [ə] E tancada [ə] t. oberta [e] àtona [ə] I diftong [j] resta [i] O t. oberta [ɔ] t. tancada [o] àtona [u] U diftong [w] resta [u]

Oclusives Sordes P davant sonora [b] capgirar, resta [p] C davant sonora [g] anècdota, davant a, o, u [k] T d. sonora [d] resta [t]

O. Sonores B principi de mot, després de nasal, oclusiva, l/ll [b] a final de mot, davant sorda [p] resta [β] D [d] [t] [ð] G [g] [k] [ɣ]

Fricatives Alveolars Sordes: ss, s, ç, c, sc, x [s] Fricatives Alveolars Sonores z, s [z] Oclusiu Fricatiu x [ʃ]

Fricatives Paletals Sonores g, j [ʒ] Fricatives Paletals Sordes x, ix [ʃ] Africades Alveolars ts, tz s. sorda [ts] sonora [dz]

Africades Paletals Sordes tx, ig(g) [tʃ] Africades Paletals Sonores tj, tg, dj [dʒ]

Laterals l davant t/d [ɫ] davant de [s] [ɫ] [ʎ] [lː] resta [l] Nasals ny, m, n NY [ɲ] M [m] davant f/b [ɱ] N n+f [ɱ] n+t/d [n̪] n+c/g [ŋ] n+x, j [ɲ] n+m, p, b, v [m] resta [n]