Dialectes del Català: Característiques i Exemples

Dialectes del Català

1- Rossellonès (comarques de la Catalunya Nord)

Característiques fonètiques: No distingeixen entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada. Pronunciació de la o tònica en (u). Reducció dels mots esdrúixols a mots plans. Emmudiment de la a en el grup àton final -ia.

Morfologia: Desinència (i) en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Negació amb pas en comptes de no. Col·locació dels pronoms febles davant de l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

Vocabulari: Gal·licismes: roba (vestit), bolanguer (forner), llapí (conill), vutura (cotxe)... Occitanismes: eixir (sortir), veire (got), peirer (paleta), muleta (truita), qualque (algun).

2- Alguerès (a Sardenya)

Característiques fonètiques: No té vocal neutra (ə), però totes les a i les e àtones les realitza igual (a). Les consonants /l/ i /d/ entre vocals les realitza (r). El dígraf ll, davant de consonant i a final de mot, el realitza (l).

Morfologia: Desinència 0/ en la 1a persona del singular del present d'indicatiu, com en el balear. Present d'indicatiu del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són. Ús generalitzat dels articles lo (lú) i los (lús).

Vocabulari: Italianismes: assai (prou, bastant), ecco (ve't aquí), autisita (taxista), fatxa (cara). Sardismes: anca (cama), mestre de llenya (fuster), molendo (ase), frucar (cara). Arcaismes i mots propis: mes (però), calqui (algun), llong (llarg), gonella (faldilla), arrés (res).

3- Central

Característiques fonètiques: El sistema vocàlic tònic consta de 7 sons i l'àton de 3. La iodització o ieisme: Els sons [ai] i [e] en posició àtona sonen igual, com una vocal neutra [ə]. Els sons [o] i [u] en posició àtona sonen igual [u]. Emmudiment general de -t en els grups -nt i -lt en posició final.

Morfologia: Desinència [u] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Desinència [és] en la 1a i 3a persones del singular de l'imperfet de subjuntiu. Formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles davant del verb.

Vocabulari: Escombra, papallona, noi, mirall, xai, llard, escletxa... Barceloní: castellanismes: petxuga, bolso, tocino, donarse'n compte...

4- Balear

Característiques fonètiques: Pronunciació neutra de la e tancada del llatí vulgar en posició tònica: (e-). Distinció dels sons (o) i (u) en posició àtona. Emmudiment de la a en el grup àton final -ia. Pronunciació generalitzada de la -t en els grups -nt, -lt i de c/g en posició final. Iodització (pronunciació (j) del dígraf ll). Reducció dels grups qua i gua a (kc-) i (gc-). Distinció entre b i v.

Morfologia: Desinència 0/ en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Desinència (ás) en la 1a i 3a persona del singular de l'imperfet de subjuntiu. Ús de l'article salat: es/so, sa, es/sos, ses. Ús dels articles personals en, na. Ús de jo darrere preposició. Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.

Vocabulari: ca (gos), al·lot (noi), arena (sorra), besada (petó), parèixer (semblar).

5- Meridional o Valencià

Característiques fonètiques: Pronunciació de la g i la j com a (ts/). Pronunciació de la -r final. Pronunciació generalitzada de la t en els grups -nt, -lt i de -nc/g en posició final, com en el balear. Emmudiment generalitzat de la -d- intervocàlica.

Morfologia: Desinència (e) en la 1a persona del singular del present d'indicatiu en els verbs de la 1a conjugació. Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb. Desinències -ara, -era, -ira a l'imperfet del subjuntiu. Eliminació de l'article personal. En les combinacions pronominals de CI (singular) + CD, li mai no pren forma de hi. Ús dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa, aquella... Ús dels possessius meua, teua, seua/meues, teues, seues.

Vocabulari: Arabismes: alficós (cogombre), dacsa (blat de moro) i topònims com Alacant, Alzira, Alcalà, Benidorm, Benicàssim. Mots propis: àuia (aigua), creïlla (patata), vesprada (vespre), vórer (veure), xic (noi), xiquet (nen), paréixer (semblar).