Dialectes del Català: Característiques i Diferències

Dialectes del Català

Català Nord-occidental

Català Nord-occidental: Lleida (LL), Tarragona (T), la Franja de Ponent (P), Andorra (R).

Fonètica

• La e àtona s'obre en [a].
• La o àtona inicial esdevé [u].
• Au àtona esdevé [o].
• La x es pronuncia com a tx (planxa - plantxar).
• En posició inicial, la g es pronuncia dg (gent - dgent).

Morfosintaxi

• Article masculí arcaic: lo / los.
• La 1a persona del present d'indicatiu acaba en -o (jo miro).
• Terminacions del subjuntiu acabades en -e (ell cante).

Lèxic

• Sargantana (en comptes de llangardaix)
• Sostre (en comptes de teulada)
• Poma (en comptes de pomes)
• Avi (en comptes de iaio)

Valencià

Fonètica

• Vocalisme àton tònic similar al nord-occidental.
• El diftong decreixent iu es pronuncia ui (buit - bwit).
• Consonantisme: la d s'elideix en els sufixos -ador, -ada.
• Bl, bs s'articula fricativa.
• La l final es pronuncia -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc.
• La r final de mot s'emmudeix.

Morfosintaxi

• Determinant: el / els / les.
• Els noms personals no porten article personal.
• Possessius: meu / meua, teu / teua, seu / seua, mon / ma, ton / ta, son / sa.
• Demostratius: este / esta, eixe / eixa, aquell / aquells.
• La 1a persona del present d'indicatiu acaba en -e (jo mire).
• Imperfet de subjuntiu amb desinències en -ara, -era, -ira (jo saltara).
• Combinació CI + CD: li'l, li la, li'ls, li les, li ho.
• La preposició amb passa a ser en (es veu en nosaltres).

Lèxic

• Creïlla (en comptes de patata)
• Eixir (en comptes de sortir)
• Volantí (en comptes de tombar)
• Poquet de nit (en comptes de vespre)
• Bescoll (en comptes de clatell)
• Obrer (en comptes de paleta)

Català Oriental

Català Oriental: Rossellonès, Central (Barceloní, Xipella, Tarragoní, Salat), Balear (Mallorquí, Menorquí, Eivissenc) i Alguerès.

Rossellonès

Fonètica

• Només 5 vocals tòniques (a, e, i, o, u).
• O i u es redueixen a u (gos - gus).
• Tots els mots esdrúixols passen a plans (música - musicà).
• Paraules esdrúixoles en -ia perden la vocal neutra (família - familì).
• Desapareix la -d- de -ndr- i -ldr- (moldre - molre; gendre - genre).
• En l'article, la x final cau (peix - pei; calaix - calai).

Morfosintaxi

• Plurals en -s, perdent la n (camins - camís).
• Gèneres d'alguns mots no coincideixen (la fred, la sang).
• La 1a persona del present d'indicatiu acaba en -i (quan jo).
• Verb auxiliar ser com a ets (has arribat - ets arribat).
• Infinitius monosíl·labs porten una -e final (dir - dire).
• Oracions negatives amb pas en comptes de no (no és net - és pas net).
• Participi acabat en -it (naixit).

Lèxic

• Sentir (en comptes d'escoltar)
• Morro (en comptes de llavi)
• Bolangir (en comptes de forner)
• Verm (en comptes de cuc)
• Triar (en comptes d'escollir)
• Cañart (en comptes d'ànec)
• Banya (en comptes de corn)
• Roba (en comptes de vestit)

Català Central

Fonètica

• 7 vocals tòniques (a, e oberta, e tancada, i, o oberta, o tancada, u) i 3 àtones (i, u, neutra).
• La t dels grups -nt, -lt, -rt no es pronuncia (cantant - cantán; salt - sal).
• La x tendeix a tx (Xavier - Txavier; marxar - martxar).
• El so dg tendeix a ser tx (metge - metxe).

Morfosintaxi

• La 1a persona del present d'indicatiu acaba en -o, que es pronuncia u (jo miro - jo miru).
• Verbs incoatius amb increment -eix (desapareix, redueix).

Lèxic

• Dinyar-la (en comptes de morir)
• Pispas (en comptes de robar)
• Calés (en comptes de diners)

Balear

Fonètica

• La vocal neutra [ə] es troba en posició tònica (cadena, cadan).
• Paraules esdrúixoles en -ia perden la vocal neutra (història - historì).
• Es diferencia v de b.
• La t dels grups -nt i -lt es pronuncia (molt, pont).
• El dígraf ll es pronuncia i o s'emmudeix (vella - veia / vea).
• El grup -tl- es converteix en -tll- (espatlla - espatla).

Morfosintaxi

• Article salat: es / sa.
• Article personal: en / na (en Miquel).
• La 1a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la 3a conjugació no té desinència (jo estim, jo dorm).
• Pronoms personals de 1a i 2a persona del plural: noltros i voltros.
• Pronoms febles (me diu, mos diu, vos deman).

Lèxic

• Al·lot (en comptes de noi)
• Doblers (en comptes de diners)
• Llinatge (en comptes de cognom)
• Calçons (en comptes de pantalons)
• Horabaixa (en comptes de tarda)
• Ca (en comptes de gos)
• Cuss (en comptes de gosset)

Alguerès

Fonètica

• Les vocals àtones són [i], [u], [a] (a, e, è es converteixen en [a]).
• Els dígrafs ny es pronuncien ll, i n i l (coll - col; puny - pun).
• Es distingeix v de b.
• La r seguida de consonant es pronuncia l (curta - culta; tornar - tolnar).
• Dr es converteix en r (padrí - parí).

Morfosintaxi

• La 1a persona del present d'indicatiu no porta desinència (jo estic, jo pint).
• Present d'indicatiu del verb ser (jo só, tu sés, nosaltres sém, vosaltres séu) com a auxiliar (has vingut - és vingut).
• Article determinat masculí: lo / los.
• Possessius: meu / mia, teu / tua, seu / sua, nostre / nostra, vostre / vostra.
• Pronoms febles (li vaig fer - li vaig fa).
• Superlatiu repetint l'adjectiu (grossíssim - gros gros).

Lèxic

• Forqueta (en comptes de forquilla)
• Tritxi (en comptes de mullat)
• Assai (en comptes de força)
• Froment (en comptes de blat)
• Molenda (en comptes d'ase)
• Gonella (en comptes de faldilla)

Altres Característiques

• Terminacions verbals: -e (valencià), -i (rossellonès, balear, alguerès), -o (lleidatà), -u (central).
• Formes del pronom jo: jo (forma plena), em (reforçada), me (elidida), 'm (reduïda).
• Article salat: prové de ipse, -a, -um i no de ille, -a, -um.