Dialectes Catalans, Llenguatge Especialitzat i Diccionaris: Guia Completa

Blocs Dialectals del Català

Els dialectes catalans es classifiquen en dos blocs principals:

• Constitutius: Dialectes catalans que s'han format per evolució del llatí.
• Conseqüents: Apareixen com a conseqüència de l'arribada del català a nous territoris per l'expansió efectuada entre els segles XII i XIV.

Diferències entre Català Oriental i Occidental

Català Occidental

• Fonètica:
  1. Neutralització de a/e àtones en [ə] (vocal neutra).
  2. Neutralització de o/u àtones en [u].
  3. Evolució de la e tancada llatina en [ɛ] (e oberta).
  4. Articulació sense [j] del so [ʃ] (so 'ix' o 'sh') en posició intervocàlica o al final de mot.
• Morfologia:
  1. Desinència -o, -i i desinència zero de la 1a persona del present d'indicatiu.
  2. Plural d'antics esdrúixols en -s.
  3. Ús de les formes reforçades o reduïdes dels pronoms personals febles.
  4. Vocal tònica -é- en la formació de les formes incoatives dels verbs.
• Lèxic:
  1. noi, xai/be, vermell, mirall...

Català Oriental

• Fonètica:
  1. Distinció a/e àtones.
  2. Distinció o/u àtones.
  3. Manteniment de la e tancada llatina.
  4. Aparició de la [j] en la pronunciació del so [ʒ] (so 'j' o 'g' suau).
• Morfologia:
  1. El mateix, excepte -o i -e (referint-se a les desinències de la 1a persona del present d'indicatiu).
  2. Plural d'antics esdrúixols en -ns.
  3. Ús de les formes plenes dels pronoms personals febles.
  4. Vocal tònica -í-.
• Lèxic:
  1. xic, corder, roig, espill.

Elements del Llenguatge Especialitzat

• Els emissors són sempre especialistes que han rebut formació específica.
• Els receptors, en canvi, poden ser altres especialistes, aprenents de la matèria o públic en general.
• El canal usat pot ser oral o escrit.
• La funció lingüística bàsica dels missatges produïts en llenguatges d'especialitat és la funció informativa o referencial.
• La temàtica sempre és especialitzada. Tractar-la requereix uns coneixements específics.
• El to i l'estil de la comunicació especialitzada, oral o escrita, sol ser formal.
• Els models textuals que s'utilitzen varien segons les situacions i les finalitats que es pretenen assolir.

Termes i Formes Abreviades

• Sigles: Formades per inicials de diverses paraules d'una expressió llarga.
• Acrònims: Mots formats per la combinació de segments d'un sintagma desenvolupat.
• Abreviatures: Formes que reprodueixen un segment d'una paraula i que actuen gairebé com a símbols d'aquesta paraula.
• Formes abreujades: Unitats que solen utilitzar-se per fer més econòmic el discurs; es basen en la utilització de la primera part d'una paraula més llarga o la primera paraula d'un sintagma.

Tipus de Manlleus Lingüístics

• Cultismes: Manlleus procedents del fons històric grecollatí.
• Manlleus (externs): Préstecs lèxics procedents d'una altra llengua històrica actual.
• Manlleus (interns): Procedents d'altres dialectes geogràfics o socials i d'altres registres temàtics de la mateixa llengua històrica.

Tipus de Diccionaris

• Diccionaris generals:
  • De la llengua.
  • Enciclopèdics.
• Diccionaris especialitzats:
  • D'equivalències.
  • De sinònims i antònims.
  • Etimològics.
  • Específics.
  • De modismes i frases fetes.
  • Ortogràfics.
  • Ideològics.
  • De dubtes i barbarismes.