Diagnòstic de Salut Comunitària: Conceptes, Metodologia i Instruments

Segons Hernán San Martín, en el procés del diagnòstic de salut de la comunitat, podem identificar-hi tres etapes clau:

• Identificació dels problemes de salut, dels riscos existents, de les necessitats expressades pels membres de la comunitat i dels recursos de salut disponibles.
• Priorització dels problemes i de les necessitats detectades.
• Programació d’activitats de salut, amb objectius concrets, per solucionar els problemes prioritaris i les necessitats reals.

Concepte de Necessitat i Problema en Salut

Necessitat i problema són dos conceptes molt relacionats, però que tenen utilitats diferents en l'àmbit de la salut.

• Problema de salut: Correspon a un estat de salut considerat deficient per l’individu, pel professional sanitari o per la col·lectivitat.
• Necessitat de salut: Expressa la desviació o la diferència entre l’estat òptim, definit de forma normativa, i l’estat actual o real.

Tipus de Necessitat en Salut Comunitària

• Necessitat sentida o percebuda: Necessitats que la població creu tenir.
• Necessitat expressada: Demanda de serveis que sol·licita l'usuari.
• Necessitat normativa: És la que defineix el professional sanitari en relació a una determinada norma desitjable o òptima.
• Necessitat comparativa: Aquella que un individu o grup hauria de tenir donat que presenta les mateixes característiques que un altre individu o grup que ja la necessita.

Finalitats del Diagnòstic de Salut Comunitària

• Orientació de les activitats de salut cap a objectius reals i específics.
• Possibilitat d’avaluar-ne els resultats: utilitat, eficàcia i rendiment dels programes.
• Planificació en salut i gestió de serveis o programes.
• Suport a la investigació epidemiològica.
• Foment de la prevenció de malalties.
• Millora de la informació al públic i l'educació sanitària (continguts).
• Orientació de l’atenció sanitària (tant mèdica com d’infermeria), plans, etc.
• Coneixement de la manera com s’avalua la salut-malaltia en una mateixa comunitat.

Metodologia del Diagnòstic de Salut: Dades i Fonts

Mètodes Qualitatius i Quantitatius en Recollida de Dades

Mètodes qualitatius: Tenen l’objectiu específic de descobrir què és el que ocorre en realitat, cerquen els significats. Les tècniques que utilitzen s’orienten a la recollida de totes les dades amb molta cura, amb observacions lentes, notes de camp, etc. L'enfocament qualitatiu cerca el significat en els fets que s’investiguen.

Investigacions quantitatives: Es consideren investigacions per captar l’estructura estàtica de la realitat, amb representativitat. Són objectives, ja que s’ajusten als protocols establerts. La seva finalitat és contrastar la hipòtesi de partida i tracten d’operar en condicions controlades per garantir-ne la fiabilitat, és a dir, l’objectivitat.

Instruments per Mesurar la Salut Comunitària

• Entrevista: En la recollida de dades és important captar l’opinió i la informació de persones i grups de la comunitat suposadament ben informats sobre els principals problemes i necessitats relacionats amb la salut de la població (informadors clau). Consisteix en una entrevista individual amb persones que viuen, treballen i/o coneixen la comunitat.
• Enquesta: És una tècnica molt útil per recollir dades d’aquells aspectes que no es troben registrats. Pot ser una enquesta personal, per telèfon, per correu, etc.
• Observació: La podem definir com observar la gent in situ, és a dir, en el seu context real, on es desenvolupen normalment les seves activitats, per captar aquells aspectes que són més significatius amb vista a la investigació i per recopilar les dades que s’estimen pertinents.
• Mètode Delphi: Mitjançant diversos qüestionaris es coneix l’opinió d’algunes persones sobre els problemes de la comunitat. L’objectiu fonamental és recollir i agrupar l’opinió de determinats experts per arribar a un consens.
• Tècnica del grup nominal: Es reuneix un grup de persones sense cap vincle anterior que reflexionen sobre els problemes.
• Tècnica de la pluja d'idees per escrit (brainwriting): Es diferencia de l’anterior per l’existència d’un animador que presenta els problemes i les solucions possibles.
• Tècnica de la pluja d’idees (brainstorming): Aportació d’una gran quantitat d’idees per part de tots els membres implicats.