Diabetis Mellitus, Hipoglucèmia i Trastorns Hormona Creixement
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,59 KB
Diabetis Mellitus: Tipus i Diferències
La Diabetis Mellitus és una malaltia hormonal i crònica que afecta la regulació de la quantitat de glicèmia (sucre) en sang. Hi ha principalment dos tipus de diabetis:
Diabetis Tipus 1
Pot ocórrer a qualsevol edat, però es diagnostica amb major freqüència en nens, adolescents o adults joves. En aquest tipus, el cos produeix molt poca insulina o gens, i això passa perquè les cèl·lules del pàncrees que produeixen la insulina deixen de fer-ho (sovint per un procés autoimmune). Les persones amb diabetis tipus 1 s'han d'injectar insulina diàriament. La causa exacta és desconeguda.
Diabetis Tipus 2
És la forma més comuna i generalment es presenta en l'edat adulta, tot i que cada cop es veu més en joves. Està molt relacionada amb l'obesitat, el sedentarisme i factors genètics. En aquest cas, el cos no utilitza la insulina de manera eficaç (resistència a la insulina) o no en produeix prou. Moltes persones que la pateixen no ho saben inicialment.
Manifestacions Clíniques de la Diabetis
L'augment de glucosa en sang (hiperglucèmia) pot provocar diversos símptomes, com ara:
- Visió borrosa
- Set excessiva (polidípsia)
- Fatiga
- Micció freqüent (poliúria)
- Fam excessiva (polifàgia)
- Pèrdua de pes (especialment en tipus 1)
Hipoglucèmia: Clínica i Tractament
La hipoglucèmia és una baixada del nivell de sucre en sang.
Manifestacions Clíniques
- Visió doble o borrosa
- Taquicàrdia (pols ràpid)
- Irritabilitat
- Nerviosisme
- Cefalea (mal de cap)
- Fam
- Tremolors
- Dificultat per dormir
- Sudoració
- Formigueig o entumiment de la pell
- Esgotament o debilitat
- Confusió
- En casos greus: pèrdua de consciència, convulsions.
Tractament
Tota hipoglucèmia simptomàtica s'ha de tractar activament amb sucre d'absorció ràpida:
- Aigua amb sucre (una cullerada sopera o tres terrossos).
- Sucs de fruita (aproximadament 150 ml).
- Begudes refrescants ensucrades (no light), com coles, taronjades o llimonades.
- També es pot prendre glucosa en pastilles o gel.
Després de prendre sucres ràpids, si l'àpat següent no és immediat, és convenient prendre hidrats de carboni d'absorció lenta per mantenir la glicèmia:
- Fruita sencera, galetes, pa o llet.
Situacions específiques:
- Abans d'un àpat: Si es produeix poc abans d'un àpat (dinar, sopar, etc.), es pot prendre el sucre ràpid (p. ex., suc) i avançar l'àpat, sempre que aquest contingui fècules o llegums.
- Entre àpats o a la nit: Si es produeix entre àpats o a la nit i els símptomes són lleus, pot ser suficient prendre sucres d'absorció més lenta, com un got de llet o llet amb galetes, després del sucre ràpid inicial si cal.
- Durant l'exercici físic: Cal aturar l'activitat immediatament i prendre sucres ràpids (p. ex., sucs de fruita), ja que aquestes hipoglucèmies solen ser més intenses. Pot ser necessari ajustar la dosi d'insulina o la ingesta d'hidrats abans del proper exercici.
- Hipoglucèmia greu (amb pèrdua de consciència o incapacitat per empassar): En aquest cas, cal injectar ràpidament per via subcutània o intramuscular una ampul·la de glucagó d'1 mg. És important que l'entorn de la persona diabètica sàpiga com administrar-lo. La persona diabètica (especialment amb tractament amb insulina) hauria de tenir sempre una ampul·la de glucagó a l'abast.
Excés d'Hormona del Creixement: Manifestacions
L'increment patològic de la secreció de l'Hormona del Creixement (GH) pot ocasionar dues patologies principals, segons l'edat d'inici:
- Acromegàlia: Es produeix quan l'excés de GH comença en l'edat adulta, després del tancament dels cartílags de creixement ossi.
- Gegantisme: Es produeix quan l'excés de GH comença en la infància o adolescència, abans del tancament dels cartílags de creixement.
Manifestacions Clíniques de l'Acromegàlia (Adults)
- Increment de l'olor corporal
- Síndrome del túnel carpià
- Debilitat muscular
- Disminució de la visió perifèrica (per compressió del quiasma òptic per un possible adenoma hipofisiari)
- Fatiga
- Engruiximent i creixement de parts toves i òssies: mans i peus grans, creixement dels ossos facials (mandíbula, front), prognatisme (mandíbula prominent), macroglòssia (llengua gran), diastemes (separació de dents).
- Sudoració excessiva (hiperhidrosi)
- Cefalea (mal de cap)
- Dolor o inflamació articular (artropatia)
- Augment de les glàndules sebàcies (pell greixosa)
- Veu més greu
- Apnea del son
Manifestacions Clíniques del Gegantisme (Nens/Adolescents)
- Estatura excessivament alta per l'edat
- Retard de la pubertat
- Visió doble o problemes visuals
- Prominència frontal i mandibular
- Diastemes (separació entre les dents)
- Cefalea
- Augment de la transpiració
- Períodes menstruals irregulars (en noies)
- Mans i peus gegants en proporció
- Secreció de llet materna (galactorrea, poc freqüent)
- Problemes de son
- Engruiximent dels trets facials
- Debilitat