DHCP i Adreces IP: Guia Completa de Tipus i Funcionament

DHCP: Protocol de Configuració Dinàmica d'Host

Adreça IP

Una adreça IP és un codi que identifica de forma única una interfície d’un dispositiu dins d’una xarxa que utilitzi el protocol TCP/IP. És a dir, cada equip connectat a la xarxa ha de disposar d’una IP única i diferent a la resta dels dispositius de la mateixa xarxa.

Tipus d'Adreces IP

IP Pública

Les adreces IP públiques són visibles i accessibles des de tota la xarxa mundial, és a dir, des de tota Internet. Com ja s’ha esmentat, no pot haver-hi dues màquines amb la mateixa IP pública a Internet.

Les IP públiques són assignades per la ICANN als diferents ISP, i són aquests els que les assignen als clients.

Els ISP acostumen a tenir menys IP contractades que clients. El que acostumen a fer és llogar-les als clients que les sol·liciten i, un cop finalitzen la sessió, recuperen la IP per entregar-la a un altre client.

IP Privada

Són aquelles adreces IP que només poden veure-les i accedir-hi els equips de la mateixa xarxa, Intranet o LAN (Local Area Network). Aquests dispositius accedeixen a Internet a través d’un router que els proporciona una IP pública.

Aquestes adreces es poden configurar o bé manualment, de forma estàtica, o amb un servei DHCP que els assigni la IP de forma dinàmica.

IP Estàtica (o Fixa)

Els dispositius amb adreces estàtiques o fixes sempre tenen assignada la mateixa IP i aquesta no canvia en el temps.

Aquestes adreces poden configurar-se manualment o utilitzant un servei DHCP que les assigni de forma automàtica.

IP Dinàmica

Les adreces IP dinàmiques s’assignen automàticament quan es connecta el dispositiu a la xarxa i normalment són diferents a les que tenia el dispositiu anteriorment.

Són els servidors DHCP o els ISP els que proporcionen les adreces dinàmiques als dispositius que les sol·licitin.

Màscara de Xarxa (Subnet Mask)

Una màscara de xarxa és un número de 32 bits que informa a l’ordinador de com està dividida l’adreça IP, definint en quina xarxa s’ubica el dispositiu. La part de xarxa està representada tota a 1 i la part de host a 0. Això es fa en binari i després s’acostuma a passar a decimal.

Tots els equips connectats a una mateixa xarxa cal que tinguin la mateixa màscara de xarxa i, conseqüentment, tindran en comú els primers bits de les seves adreces.

Arquitectura Client-Servidor DHCP

El servidor DHCP segueix una arquitectura client-servidor:

• Servidor: És el dispositiu que té el conjunt d’adreces IP que assignarà als clients d’acord aquestes vagin quedant lliures. Aquestes adreces estaran llogades durant un període de temps determinat.
• Client: És el dispositiu que quan arranca demana una adreça IP o la renovació de la mateixa.

Avantatges d'utilitzar DHCP

• Configuració segura i fiable.
• Disminueix l’administració de la configuració de la xarxa.
• Centralitza la informació.
• Assignació automàtica.

Mètodes d’Assignació d'Adreces IP

El protocol DHCP pot assignar adreces IP segons tres mètodes principals:

• Manual o Estàtica: L'administrador assigna una IP específica a una adreça MAC.
• Automàtica o Dinàmica Fixa: El servidor DHCP assigna una IP permanentment, però sense intervenció manual constant.
• Dinàmica: El servidor DHCP assigna una IP d'un rang disponible per un temps limitat (lloguer).

Funcionament del Protocol DHCP

El dispositiu servidor DHCP està constantment escoltant pel port 67. Quan un client activa la seva targeta de xarxa i demana una adreça pel port 68, el servidor contesta amb una IP lliure del seu conjunt de direccions disponibles i espera que el client li contesti.

Si existeixen diversos servidors DHCP, el client només respondrà al primer servidor que li hagi assignat una adreça IP.