Devotio Moderna, Reforma Protestant i Martí Luter: Anàlisi

La Devotio Moderna i la Reforma Protestant

Va aparèixer també el concepte de Devotio moderna, com s'havia d'entendre la religiositat:

• Pietat més intimista.

• Més personal que comunitària.

• Devoció més directa i espontània, que no estigués subordinada a mediacions eclesiàstiques.

Dins aquesta situació de partida, que serien les causes que explicarien els fenòmens de la Reforma, no podem deixar de banda el paper que els interessos polítics i socials juguen en aquesta qüestió. En definitiva, seran les circumstàncies que explicarien la situació.

• La presència d'una Església unitària contrastaria amb un sentiment cada vegada més nacional. Això es demostrà especialment a Alemanya: el cristianisme alemany reclama solucions que tenguin en compte el sentiment nacional.

• Les entitats polítiques veuran en el fenomen de la Reforma la possibilitat d'aconseguir importants avantatges de tipus econòmic i polític.

  • Els prínceps protegeixen Luter i els seus seguidors i aprofiten per augmentar la riquesa i aspiren a influir sobre les noves esglésies. És a dir, Roma era una entitat massa llunyana i poderosa com per tenir-hi influència, però en esglésies noves i petites dins els seu territori sí que tendrien poder.

• La reforma triomfa pel recolzament dels prínceps i fracassa per l’oposició de les autoritats imperials.

• El recolzament de Carles V i Felip II a Roma els permet aconseguir concessions econòmiques (impostos religiosos que deixaran de ser percebuts pel papa i passaran a ingressar les arques reials) i control sobre l'Església. En concret, ens referim a la concessió que farà Adrià IV consistent en deixar-li escollir el nom del proper titular de les diòcesis que formin part del seu territori. L'objecte de confrontació a la denominada Guerra de les investidures tendrà com a conseqüència aquest benefici, denominat Dret de presentació. En tot cas, era el papa qui tenia la darrera paraula.

Martí Luter

Fou el primer gran personatge que encapçalà la relació de reformadors. Ell posà les bases espirituals de la nova Església.

• Monjo agustí alemany.

• Professor de sagrades escriptures (el corpus que conforma el nucli de la religió cristiana).

• Gran predicador.

• L'any 1511 sofreix una gran crisi religiosa fruit del seu viatge a Roma. Un altre element que el duria a encapçalar la reforma de l'Església fou el tema de les indulgències: havien fet creure als feligresos que si pagaven, es veurien salvats (la majoria dels doblers pagats en indulgència anaven a parar a la construcció de la nova Basílica de Sant Pere).

• Publicació de les seves tesis a Wittemberg (1517). S'oposa, sobretot, a les indulgències a través de 95 tesis en què demana que s'aturi immediatament la venda d'indulgències.

• Fou condemnat per Roma (1520) i, un any després, per Carles V a la Dieta de Worms.

Va fer propostes de distinta naturalesa. Pel que fa a les propostes teològiques i dogmàtiques, determina (a partir dels seus estudis i de les seves reflexions):