Déus Olímpics i Jocs Antics: Mitologia Grega i Esport

Déus Olímpics i la seva Mitologia

• Afrodita (Venus)

  Va néixer de l'escuma del mar quan es va barrejar amb la sang i el semen d'Urà, mutilat pel seu fill Cronos. Era la deessa de l'amor i la bellesa, acompanyada pel seu fill Eros (Cupido). Representació: envoltada de coloms, despullada i damunt d'una petxina.

• Apol·lo

  Fill de Zeus i de la titànide Leto i germà bessó d'Àrtemis, era el déu de la música, de la bellesa masculina i de la profecia.

• Ares (Mart)

  Fill d'Hera i de Zeus, era el déu de la guerra i de la força bruta. Representació: guerrer amb casc, armadura i llança.

• Àrtemis (Diana)

  Filla de Zeus i de la titànide Leto i germana bessona d'Apol·lo, era la deessa dels boscos, de les selves i de la caça.

• Atena (Minerva)

  Filla de Metis i de Zeus. Era deessa de la saviesa, patrona de les arts i els oficis i deessa de la guerra estratègica. Representació: casc característic i escut amb el signe de la Medusa.

• Cronos (Saturn)

  Es va casar amb la seva germana Rea. Es menjava els seus fills, però quan va néixer Zeus, la mare el va enviar a la Mare Terra, i li va donar un bulto embolicat de pedres a Cronos perquè es pensés que era el seu fill. Zeus va créixer, i la seva mare Rea el va ajudar en la seva venjança donant-li una poció vomitiva que Metis li havia ordenat barrejar amb aiguamel. Després, Cronos va vomitar primer la pedra i després tots els seus fills.

• Demèter (Ceres)

  Filla de Cronos i de Rea, era la deessa de l'agricultura i les collites.

• Dionís (Bacus)

  Fill de Zeus i de la mortal Sèmele, era el déu de les vinyes, del vi i del sentiment.

• Hades (Plutó)

  Fill de Cronos i Rea, era el déu del món subterrani.

• Hefest (Vulcà)

  Fill de Zeus i d'Hera, era el déu del foc i de la forja.

• Hera (Juno)

  Germana i esposa legítima de Zeus, filla de Cronos i Rea, era la deessa del matrimoni i de la dona casada.

• Hermes (Mercuri)

  Fill de Zeus i Maia, era el missatger dels déus i déu dels caminants, comerciants i lladres.

• Posidó (Neptú)

  Fill de Cronos i Rea, era el déu del mar, de les aigües i dels terratrèmols.

• Zeus (Júpiter)

  Fill de Cronos i Rea, era el rei de l'univers, déu del cel i la meteorologia.

Els Jocs Olímpics de l'Antiga Grècia

Els jocs que més han transcendit són els d'Olímpia, celebrats en honor a Zeus. Van començar l'any 776 a.C. A partir d'aquesta data, els jocs se celebraven cada quatre anys.

Pierre de Coubertin i la Restauració Olímpica

Pierre de Coubertin, esportista i pedagog francès, admirador de la Grècia clàssica, va aconseguir reinstaurar els Jocs Olímpics el 1896 a Atenes. El lema de les Olimpíades era: Citius, Altius, Fortius (més ràpid, més alt, més fort).

Les Proves dels Jocs Olímpics Antics

• Estadion

  Primera prova de velocitat sobre la longitud de l'estadi (200 m actuals).

• Díaulus

  Cursa de velocitat d'anada i tornada (400 m actuals).

• Dòlic

  Cursa de fons entre els 1500 m inicials i 4800 m posteriors.

• Hoplitodromia

  Cursa de 400 m, però els atletes anaven carregats amb les armes d'un hoplita.

• Salt de longitud

  Portaven a les mans uns haltères, que eren uns pesos per agafar impuls.

• Llançament de disc

  Es llançava un disc de pedra o de bronze.

• Llançament de javelina

  Es llançava una vara de pi, olivera o teix, amb una longitud entre 150 i 200 cm.

• Lluita

  Combinació de força i habilitat, molt popular i semblant a l'actual lluita lliure: per vèncer s'havia de fer tocar el genoll del rival a terra tres vegades.

• Pugilat

  Prova molt perillosa: els rivals es barallaven amb les mans nues al principi, però després ho van canviar i es protegien amb corretges de cuir.

• Proves hípiques

  Se celebraven a l'hipòdrom i consistien en dotze voltes a la pista en una quàdriga, un carro lleuger tirat per quatre cavalls. El guanyador era l'amo dels cavalls.

• Pentatló

  Consta de cinc proves: estadion, salt, disc, javelina i lluita.