Els Déus Olímpics: Hefest, Apol·lo, Afrodita i Posidó - Mites i Atributs

Hefest: Déu de la Forja i la Construcció

Déu del foc, la feina i la construcció.

Orígens i Llegenda

• Pare: Zeus.
• Mare: Hera.

Segons una versió, Hera va parir a Hefest sola, gelosa de les infidelitats de Zeus. En veure'l lleig, el va llençar des de l'Olimp, fet que li va causar la seva coixesa. Altres versions inclouen Zeus com a pare, però la paternitat mai ha estat totalment clara. Hera, mortificada per la seva aparença, el va llançar. Va caure durant nou dies i nou nits fins al mar, on les nereides Tetis (mare d'Aquil·les) i l'oceànida Eurínome el van recollir i cuidar a l'illa de Lemnos, on va créixer fins a esdevenir un mestre artesà.

Atributs i Símbols

• Animal(s): El ruc, el gos guardià i la grua.
• Atributs: El martell i l'enclusa amb què treballa a la farga. Se'l sol representar coix o amb alguna malformació física.

Mite: La Xarxa d'Afrodita

Al panteó olímpic, Hefest estava casat amb Afrodita. No obstant això, ella mantenia una aventura secreta amb Ares, el déu de la guerra, tal com es narra a l'Odissea. Quan Hefest va saber-ho gràcies a Helios (el sol), va teixir una xarxa de plata irrompible, gairebé invisible, amb què va atrapar els amants al llit durant una de les seves trobades. Això va provocar un gran escàndol a l'Olimp, ja que Hefest va convidar tots els altres déus a riure's de la parella. Hermes, el missatger dels déus, va comentar que no li hauria importat sentir aquesta vergonya, però no van mantenir la seva promesa. Segons alguns autors, el seu matrimoni infeliç amb Afrodita el va impulsar a assaltar Atenea quan aquesta va demanar-li armes noves.

“La fragua de Vulcano”, Diego Velázquez S.XVII

Apol·lo: Déu de la Bellesa i l'Endevinació

Déu de la bellesa, les arts i l’endivinació.

Naixement i Domini

• Pare: Zeus.
• Mare: Leto.
• Germà bessó: Àrtemis.

Hera, gelosa de les aventures de Zeus, va impedir que cap terra acollís Leto per donar a llum. Finalment, l'illa d'Ortígia la va rebre, i allà van néixer els bessons: primer Àrtemis, que va ajudar a parir Apol·lo. És el déu de les arts en general, de l’endivinació, del sol i de la bellesa. Porta una lira (inventada pel seu germà Hermes), un arc i fletxes. El seu símbol és el llorer, a causa de la seva història amb la nimfa Dafne.

Mite: Apol·lo i Dafne

Apol·lo, ple d'orgull després de matar la temible serp Pitó a la muntanya Parnàs, va aconseguir el prestigiós Oracle de Delfos. Va tenir la valentia de burlar-se d'Eros (Cupido) per portar arc i fletxes sent només un nen. Apol·lo va afirmar que les seves fletxes eren infal·libles; Eros va replicar que les seves feien més mal, ja que tractaven de l'amor. Eros tenia dues fletxes: una d'or (amor) i una de plom (rebuig). Eros va disparar la d'or a Apol·lo, fent que s'enamorés bojament de la nimfa Dafne, i la de plom a ella, fent que odiés l'amor, especialment el d'Apol·lo.

Apol·lo perseguia Dafne constantment, i ella fugia d'ell com si fos un monstre. Quan Dafne es va veure sense escapatòria, va invocar el seu pare, el riu Peneu, perquè la transformés i així pogués conservar la seva llibertat. De sobte, la seva pell es va convertir en escorça d'arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus es van unir a la terra mitjançant arrels.

Apol·lo, en veure la transformació, va abraçar les branques i va prometre estimar-la eternament, decretant que les seves branques serien la corona dels herois. Finalment, va fer que l'arbre del llorer lluís sempre verd gràcies als seus poders d'eterna joventut i immortalitat.

“Apol·lo i Dafne” de Francesco Albani, XVII

Afrodita: Deessa de l'Amor i la Bellesa

Deessa de l’amor i la bellesa. En llatí s’identifica com a Venus.

Naixement i Atributs

• Pare (segons una versió): Urà.
• Atributs: Rosa.
• Animals: Coloms.

Segons una versió, va néixer de les gotes de sang que van caure al mar quan Cronos va castrar Urà, per això se la representa dins d'una petxina. Segons una altra, és filla de Zeus i Dione. Els seus animals preferits eren els coloms, que arrossegaven el seu carro, i les seves plantes predilectes eren la rosa i la murta. Un cop va sortir del mar, va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir.

Matrimoni i el Judici de París

Afrodita es va casar amb Hefest (déu lleig i coix), però el va enganyar tenint relacions amb Ares (déu de la guerra) i Hermes (missatger dels déus Olímpics). Quan Hefest va descobrir la infidelitat gràcies al Sol, els va atrapar en una xarxa màgica. Tots els déus es van burlar, però Posidó va demanar pietat, i així van ser alliberats. Afrodita va fugir avergonyida a Xipre, mentre Ares anava a Tràcia. Del seu amor van néixer Eros, Anteros, Deimo i Fogós.

Un dels episodis més importants és el Judici de París. La Discòrdia va llançar una poma destinada a la més bella de les tres deesses: Hera (matrimoni), Atena (saviesa) i Afrodita. Zeus va ordenar a Hermes que les portés a Alexandre (Paris) perquè jutgés. Cada deessa li va fer una promesa: Hera el regnat de l'Univers, Atena la invencibilitat en la guerra, i Afrodita la mà d'Hèlena.

Paris va escollir Afrodita, fet que va originar la Guerra de Troia. Durant la guerra, ella va protegir els troians i Paris. Al final, tot i no poder evitar la caiguda de Troia i la mort de Paris, va aconseguir que Enees escapés per fundar una nova pàtria, motiu pel qual Roma va tenir Venus (=Afrodita) com a protectora.

"El naixement de Venus, Botticelli, XV. La Venus del mirall, Velázquez, XVII."

Posidó: Déu del Mar i les Tempestes

Déu del mar i de les tempestes. Neptú pels Romans.

Família i Descendència

• Pare: Cronos.
• Mare: Rea.
• Esposa: Anfitrite (una nereida).
• Atributs: Trident.
• Animal: Dofí, cavall.

Posidó és fill del tità Cronos i la titànide Rea, i germà de Zeus i Hades. Estava casat amb Anfitrite, amb qui va tenir un fill, Tritó. Va tenir nombrosos amors, especialment amb nimfes, i va ser pare de fills famosos pel seu salvatgisme, com el gegant Orió i el cíclop Polifem. De la seva unió amb la gorgona Medusa va néixer Pegàs, el famós cavall alat.

Va ser enemic dels Grecs durant la Guerra de Troia. Ocupa un paper important en molts mites; per exemple, va disputar sense èxit amb Atena el control d'Atenes.

Mite: El Matrimoni amb Anfitrite

Anfitrite, una de les filles de Nereu, temia Posidó i el rebutjava, arribant a refugiar-se a les profunditats de l'Oceà, més enllà de les Columnes d'Hèrcules. No obstant això, uns dofins la van descobrir i van informar Posidó. El déu els va encarregar que la busquessin i la portessin. Finalment, la jove va acceptar casar-se amb ell i es va quedar al seu costat, malgrat les seves posteriors aventures (com el mite de Medusa).

«El triomf de Neptú i Amphitrite», Nicolas Poussin, XVII