Determinisme, Psicoanàlisi i Llibertat: Conceptes Clau

Determinisme i Causalitat

Determinisme: Doctrina que afirma que l’univers està absolutament governat per lleis causals. Tot el que succeeix té una causa i el coneixement de les causes ens permet preveure els efectes.

Causalitat: Relació entre dos fets on la causa provoca l’efecte.

Determinisme psicològic i conductisme

El conductisme defineix la conducta com el conjunt de respostes observables a estímuls observables. Les connexions estímul-resposta són el resultat d’un aprenentatge. El comportament humà està determinat per l’aprenentatge i, per tant, aquest es pot modificar.

Pensadors del conductisme

• Pavlov: Experiment del gos de Pavlov (estímul-resposta).
• Skinner: Condicionament operant (experiment amb el ratolí).

La Psicoanàlisi de Sigmund Freud

Segons aquesta teoria, el comportament humà i la personalitat estan determinats per elements inconscients. D’aquests elements inconscients n'hi ha de dos tipus:

1. Innats o instintius.
2. Adquirits en les primeres etapes de la vida.

Tots dos condicionen la nostra vida conscient. La personalitat i el comportament humà són el resultat de tensions entre els elements inconscients.

Sigmund Freud: Va descobrir l’existència de l’inconscient i va desenvolupar la teràpia psicoanalítica.

L'estructura de la psique: Allò, Jo i Superjò

• Allò (Pulsions): Impulsos instintius que sorgeixen de la part més primitiva del cervell. És inconscient, però té manifestacions conscients. Es regeix pel principi de plaer.
• Jo: Relaciona l’Allò amb la realitat i adapta les pulsions a aquesta. Inclou l'activitat psíquica conscient i mecanismes de defensa inconscients. Es regeix pel principi de realitat.
• Superjò: Depèn de les normes culturals i socials. Representa la consciència moral inconscient i la repressió pulsional.

Psicòtics i Neuròtics

• Psicòtics: No són capaços de dominar o controlar el desig; en ells predomina l'Allò.
• Neuròtics: No són capaços de satisfer els seus desitjos; en ells predomina el Superjò.

Ambdós casos representen extrems oposats de l'equilibri psíquic.

El concepte de Llibertat

Tota acció és motivada i intencional. Però… pot ser que els motius ens condicionin tan fortament que no puguem escollir el que fem? Escollim lliurement les nostres intencions i finalitats?

Llibertat externa

Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi. Per exemple, hi ha llibertat quan em vull manifestar contra els vessaments tòxics i puc fer-ho; en canvi, no hi ha llibertat quan, malgrat que m’agradaria manifestar-me, les forces de seguretat m’ho impedeixen.

Llibertat interna

Consisteix en la capacitat o possibilitat de decidir o voler això o allò, quan aquesta decisió és indeterminada, és a dir, no causada. Per exemple, hi ha llibertat interna si, encara que hagi decidit això, podria haver decidit qualsevol altra cosa; en canvi, no hi ha llibertat interna si la meva decisió és una il·lusió, ja que en realitat em trobo inevitablement inclinat a fer el que faig pel meu caràcter i les circumstàncies que m’envolten.