Determinants de la Salut i Atenció Sanitària

Determinants de la Salut

• Biologia Humana:
  • Genètica (aparellament, mutació, selecció natural)
  • Cicle vital (diferents fases de la vida)
  • Ritmes biològics: fenòmens o variacions que es produeixen amb gran regularitat en un període de temps determinat.
    • Circadians: regulen les fases orgàniques. Exemple: HTA. Duren 1 dia.
    • Ultradians: duren menys d'un dia. Exemple: caiguda del cabell, regla, creixement ungles.
    • Infradians: duren més d'un dia. Exemple: respiració.
• Estils de vida: patrons de comportament, eleccions realitzades des de les alternatives disponibles per a les persones, segons les seves circumstàncies socioeconòmiques i la facilitat amb què són capaces d'escollir unes sobre altres (OMS). Conjunt de pautes de conducta i hàbits quotidians d'una persona, és a dir, la seva forma de viure (Latorre, J.M 75).
  • Conducta
  • Hàbit
  • Característiques
  • Condicionants
  • Dificultats
• L'entorn (H₂O, atmosfera...)
• Sistema Sanitari: trobem l'atenció sanitària.
  • Segons l'OMS, és el conjunt de mitjans directes i específics, destinats a posar a l'abast del major nombre d'individus, els recursos del diagnòstic precoç, els tractaments oportuns, de la rehabilitació, de la prevenció i del foment de la salut.

Nivells d'Atenció Sanitària

• Primer Nivell d'Atenció:

  correspon a l'APS, que són les primeres atencions que rep l'usuari. És el primer contacte de l'usuari amb el sistema sanitari. Són atencions que es donen a prop d'on viu el ciutadà i atén els casos de menys complexitat i que requereixen recursos bàsics.
  • No sol tenir hospitalització ni consultes especialitzades.
  • Si els usuaris necessiten altres atencions, se'ls deriva a altres nivells.
  • L'atenció la dona un equip bàsic de salut i abasta una població reduïda (5000-25000 depèn de cada país, comunitat).
  • Soluciona un 80%-90% dels problemes (perquè fa de filtre).
  • Atenció extrahospitalària, ambulatori, domicili, centres comunitaris, etc.
  • Dona atenció individual, a grups i a la comunitat.
  • Té en compte l'individu i l'entorn.

• Segon Nivell d'Atenció:

  s'aprofundeixen les atencions.
  • Atenció especialitzada, completa i contínua.

Resol situacions de més complexitat, ja sigui a nivell ambulatori o d'hospitalització. Proporciona a l'usuari més varietat de recursos i una infraestructura més complexa. Població de 200.000 a 250.000. És una atenció especialitzada.

• Tercer Nivell d'Atenció:

  és una atenció superespecialitzada.

Tots els nivells han d'estar connectats entre ells i s'hi ha d'accedir de manera jeràrquica. Aquest tipus d'organització no treu que els centres siguin tant públics com privats.

Per què els professionals de salut han de conèixer els hàbits dels seus usuaris?

Perquè els hàbits són patrons de comportament que són modificables pel personal sanitari gràcies a una actuació preventiva i de promoció de la salut.

Si una persona té l'hàbit de fumar, aquest li podem modificar amb campanyes antitabac.

Des de petits podem modificar tots els hàbits que siguin poc saludables, com no menjar d'una manera equilibrada, i així evitarem en el futur el sobrepès.

Salut Pública: Àrees d'Intervenció

• Concepte actual:
  • Visió poblacional de la salut.
  • Ciència i disciplina pràctica.
  • Interdisciplinària, multiprofessional, multisectorial.
  • Conjunt d'activitats.
  • Normativa.
  • Administrativa.
  • Planificada.
  • Descriptiva.
  • Investigadora.
• Principis:
  • Universalitat.
  • Justícia social.
  • Dret a la salut.
• Objectius:
  • Millorar la salut i la qualitat de vida.
  • Longevitat.
• Destinataris:
  • Col·lectivitat.
  • Grups de risc.
  • Problemes de salut pública.
  • Entorn.
• Responsabilitat:
  • Administracions públiques sanitàries i no sanitàries.
  • Polítics.
• Funcions:
  • Pròpies del sector.
  • Generals.
  • De la població.
• Àmbits d'actuació:
  • Sanejament.
  • Activitats relacionades amb la provisió de serveis mèdics.
  • Activitats per a la prevenció de malalties, discapacitats, morts prematures.
  • Activitats relacionades amb la recerca de dades estadístiques i indicadors de salut.
  • Medicina preventiva a malalts, no assistència individual.
  • Vacunació.
  • Creació de serveis de sanitat.
  • Inici d'assegurances socials (1883. Otto Von Bismarck).
  • Lleis sobre la sanitat pública a nivell polític.
  • Inici d'assegurances socials.
  • Objectius:
    • Protecció de la salut de la població.
    • Protecció dels treballadors.
  • Funcions:
    • Lluita contra les malalties transmissibles.
    • Vigilància i control de l'entorn.
    • Cobertura assistencial.
    • Inici de la prevenció amb vacunes.

Salut Comunitària vs. Salut Pública

La Salut Comunitària és una estratègia de canvi basada en la filosofia de la Salut Pública.

És un pas en l'evolució de la Salut Pública.

Porta la Salut Pública a les comunitats.

Calen uns canvis estructurals en la reorganització sanitària per tal de complir els principis.

Conceptes bàsics:

• Adreçat a la comunitat.
• Descentralització per l'Atenció Primària de Salut.
• Funcions:
  • Promoció de la salut.
  • Participació comunitària.
  • Educació per a la salut.

La Salut Pública abastava a molta gent.

Es decideix reduir i atendre per petites comunitats, el que donarà lloc a la Salut Comunitària.

Definició:

• Evolució de la Salut Pública.
• Responsabilitat de la comunitat.
• Participació de la comunitat.
• Usuaris informats.

Principis:

• Planificació i avaluació.
• Atenció envers l'entorn físic i social.
• Promoció de la salut.
• Treball directe amb la població.
• Multiprofessionals.
• Nivell d'atenció.

Descripció de l'APS i la seva relació amb Alma-Ata

Amb la declaració d'Alma-Ata de 1978 es reforma l'APS.

Característiques:

• Integral, integradora.
• Contínua, activa.
• Permanent, accessible.
• Planificant.

En l'APS estan implicats:

• Població.
• Autoritats sanitàries i administracions sanitàries.
• Professionals sanitaris.
• Altres sectors de la comunitat.
• Organitzacions internacionals.

Al sistema sanitari hi havia una necessitat de canvi. Era una època de crisi i moviments socials i reclamacions al dret de la salut.

Hi ha països que comencen a tenir en compte la societat. El canvi ha de ser un canvi profund per tal de buscar una altra filosofia diferent, uns altres principis, una estratègia per a fer el canvi i uns objectius.

Es vol aconseguir salut per a tothom. Fer canvis a nivell estructural.

Objectiu: Pretén tenir el màxim de salut possible a tota la població.

Perspectives:

• Filosofia.
• Estratègia.
• Nivell d'assistència.
• Conjunt d'activitats:
  • Funció preventiva.
  • Funció curativa.
  • Funció rehabilitadora.
  • Promoció de la salut a la comunitat.

Elements conceptuals:

• Integral, integrada.
• Contínua i permanent: sempre que es necessita i en cada moment.
• Activa: ha de sortir del lloc de treball, estudiar la població.
• Accessible: a l'abast de tothom.
• Comunitària i participativa: no només individu, també comunitat i població.
• Docent, investigadora: EPS (avaluació), equip multidisciplinari, activitats adaptades a les necessitats.

Discrepàncies davant el concepte d'APS:

• No és concebuda igual en els països desenvolupats que en els subdesenvolupats.
• Països desenvolupats: primera relació metge-malalt.
• Països subdesenvolupats: tenen un sistema clàssic, no s'ha reformat i els malalts no tenen accés.

L'APS depèn de la participació comunitària i aquesta depèn de la potenciació de la promoció de la salut.

L'APS es basa en la filosofia de la Salut Comunitària (SC) i és l'estratègia per a portar a terme la SC.

Estratègies segons H.V. Vuori

• Filosofia: uns principis.
  • Equitat.
  • Justícia social: accés general de tots els individus i familiars de la comunitat.
  • Universalitat.
  • Autoresponsabilitat.
  • Col·laboració.
• Estratègia:
  • Hi ha d'haver una sèrie de lleis per tal de dur a terme aquesta estratègia. El primer pas és la descentralització. Es pretenia transferir competències.

Components de la Cadena Epidemiològica de la Grip A

• Hoste susceptible: els éssers humans.
• Agent causal: virus de la grip A H1N1.
• Font d'infecció: persona infectada pel virus.
• Mecanisme de transmissió: aeri i cutani.
• Porta d'entrada: via aèria.
• Porta de sortida: via aèria.

Les IQ i la Prevenció d'Incapacitats

Les IQ permeten reduir la prevalença d'incapacitats, això fa referència al nivell de prevenció terciària.

• Prevenció Primària:

  són totes aquelles accions destinades a disminuir la incidència d'una malaltia en una població, reduint el risc d'aparició de nous casos (OMS).
  • Destinades a població sana, població de risc, hostes susceptibles (en salut i prepatogènia).
  • Específiques: depenen de la malaltia o problema que es vol prevenir.
  • Barreres físiques i químiques per evitar l'entrada del microorganismes.
  • Precaucions estàndard.
  • Evitar contactes amb malalts (persones i animals).
  • Netejar i desinfectar ferides brutes.
  • Educació sanitària a grups de risc, cuidadors.
  • Immunització natural i artificial:
    • Passiva: seroprofilaxi (sèrums, immunoglobulines).
    • Activa: vacunes.
  • Quimioprofilaxi primària.
  • Accions sobre animals.

• Prevenció Secundària:

  són les accions destinades a disminuir la prevalença d'una malaltia en una població, reduint l'evolució i la durada de la malaltia (OMS).
  • Eviten que les malalties es continuïn transmetent en una població.
  • Destinades a: portadors sans o malalts, en processos patològics, en fase presimptomàtica (salut aparent) i que poden esdevenir fonts d'infecció.
  • Són tractaments precoços específics en base a un diagnòstic precoç, previ a una identificació del portador.
  • Mètodes per detectar i identificar un portador:
    • Vigilància de grups.
    • Analítica casual.
    • Cuidadors.
    • Sospita per simptomatologia.
    • Declaració MDO.
    • Cribratge.
    • Estudi de contactes.
  • Diagnòstic precoç.
  • Tractament precoç (quimioprofilaxi secundària, dietètic, quirúrgic...).
  • Altres precaucions.

• Prevenció Terciària:

  són totes aquelles accions destinades a disminuir la prevalença de les incapacitats cròniques reduint al mínim les invalideses funcionals consecutives a la malaltia (OMS).
  • Eviten que les malalties es continuïn transmetent en una població i provoquin conseqüències indesitjables.
  • Destinades a: malalts (persones o animals) en fase simptomàtica o clínica, aguts, crònics, convalescents i els que poden esdevenir fonts d'infecció.
  • Tractaments específics segons diagnòstic clínic.
  • Barreres a portes de sortida.
  • Mesures sobre mecanismes de transmissió.
  • Controls i seguiments.
  • Registre epidemiològic de cas: fitxa, mapa, enquesta, estudi de contactes.
  • Declaració sanitària si transmissible.

Atenció Precoç de l'Osteoporosi

L'atenció precoç de l'osteoporosi mitjançant densitometria òssia fa referència al nivell de prevenció secundària. La persona està en una fase presimptomàtica de la malaltia, i es busca un diagnòstic i tractament precoç.

Factors del Medi Ambient i la seva Relació amb les Activitats Professionals

(Falta informació per a respondre completament aquesta pregunta. Es necessiten els 4 factors específics).

Eliminació de Residus Sanitaris

Tres accions que ha de contemplar un professional de la salut per a una bona eliminació dels residus sanitaris:

• Classificació correcta dels residus sanitaris:
  • Grup I: Sense risc o inespecífics (residus municipals).
    • No requereixen gestió especial.
    • Tipus: cartró, paper, material d'oficines, despatxos, cuines, tallers, jardineria...
    • Recollida: bosses. Recollida selectiva (paper, vidre, orgànic...).
  • Grup II: Sense risc o inespecífics (inerts i no especials).
    • Tipus: material de cures, sondes, guixos, espèculs, guants, xeringues sense agulla...
    • Recollida: bosses. Criteris d'opacitat, resistència, asèpsia, identificació GII.
  • Grup III: De risc o específics (especials, requereixen l'adopció de mesures).
    • Residus especials, que requereixen mesures de prevenció perquè poden generar un risc per a la salut laboral i pública.
    • Tipus: sang i hemoderivats, objectes tallants, punxants, xeringues amb agulla, cultius de laboratori...
    • Recollida: recipients rígids i resistents, opacs, tanca hermètica. Identificació: Residus de risc.
  • Grup IV: De risc o específics (especials i citotòxics).
    • Residus especials no inclosos en el grup III i els citotòxics.
    • Tipus: medicaments citotòxics i materials de contacte, substàncies químiques, medicaments caducats, residus radioactius...
    • Recollida: normativa singular.
• Ús de recipients adequats per a cada tipus de residu.
• Seguir els protocols establerts per a la manipulació i el transport dels residus.

Diferència entre Incidència i Prevalença

• Incidència: casos nous que apareixen en una població en un període de temps determinat. És la probabilitat que els individus sans desenvolupin la malaltia o que presentin un determinant problema de salut. Implica fer un estudi de seguiment.
• Prevalença: és la proporció d'individus de la població que pateixen una determinada malaltia o problema de salut en un moment o en un període de temps. Casos existents en la població. Ens reflecteix la magnitud global del problema.

La principal diferència està en què la incidència troba els nous casos i la prevalença estudia la població ja malalta o amb el problema de salut.

Taxa de Natalitat

Nombre de nascuts vius en un període de temps determinat.

Models d'Integració de la Població Immigrant

• Assimilista (França): model d'integració amb l'objectiu final que l'immigrant estranger es converteixi en ciutadà francès mitjançant polítiques encaminades a aconseguir igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans independentment de la seva procedència. El pes de la integració recau sobre l'immigrant i no tant a la societat receptora. L'immigrant ha de fer el procés per a deixar de ser el que és i convertir-se en francès.
• Multiculturalista (Gran Bretanya): model completament oposat al francès. Es reconeix la diversitat cultural, religió, hàbits, costums i es dona com a resultat una coexistència de grups culturals diferents, però no necessàriament la convivència d'aquests grups. El problema d'aquest model és la segregació social (hi ha coexistència però no convivència).
• Interculturalista (Països nòrdics, Holanda, Canadà): consisteix a fer polítiques que articulen les diferents tradicions populars i l'objectiu final és promoure la convivència i no només la coexistència dels diferents grups culturals en condicions d'igualtat. És una integració inclusiva. Incentiva la participació de grups i individus alhora que promou el respecte i la diversitat etnocultural.

Concepte Integral de Salut

Segons l'OMS, la salut es defineix com el millor benestar integral, físic, mental i social, que una persona pot assolir, i no només com l'absència de malaltia.