Determinants i pronoms: classificació i usos

Determinants

Definició: Categoria gramatical que especifica un sintagma nominal. Precedeix el nom al qual especifica o quantifica.

Classificació:

• Articles: el, la, els, les (definits), en, na (personals).
• Demostratius: aquest, aqueix, aquell, aquesta, aqueixa, aquella, aquests, aqueixos, aquells, aquestes, aqueixes, aquelles.
• Possessius: meu, teu, seu, nostre, vostre, llur (més d'un posseïdor) (tònics); mon, ton, son (àtons).
• Indefinits: un, algun, tot, cert, mateix, cadascun (amb flexió completa), cada, cap, sengles (un igual per cada un) (invariables), altre, tal, qualsevol, ambdós.
• Numerals: 0, 1, 2... (cardinals), primer, segon... (ordinals), mig (partitius), doble, triple... (multiplicatius).
• Quantitatius: quant, molt, poc, bastant, gaire...
• Interrogatius/exclamatius: quin, quina, quins, quines.

Pronoms

Definició: Categoria gramatical que substitueix un sintagma (SN, SPrep...). Cohesionen el text (menys repetició de paraules).

Classificació:

• Tònics:
  • Personals: jo, tu, ell/a...
  • Indefinits: algú, ningú, un/una, hom, cadascú, tothom, res, quelcom.
  • Neutres: això, allò.
  • Interrogatius: qui, què.
  • Relatius: Introdueixen oracions subordinades: que, qui, què, el qual, on.
• Àtons:
  • Reflexiu: se.
  • Personals: 1a persona me, ens, 2a persona te, us, 3a persona CD/Atrib. el, la, els, les, en, ho; CI li, els.
  • Adverbials: en, hi.

Formes:

• Reforçada: em, et, es, ens, us, el, els, en.
• Plena: me, te, se, nos, vos, els, les, li, la, ho, hi, en.
• Elidida: m', t', s', l', n'.
• Reduïda: 'm, 't, 'ns, 'ls, 'n.

Col·locació i combinació:

• Formes reforçades: s'utilitzen davant d'una forma verbal començada per consonant: et menysprea; s'empren en la combinació de dos pronoms febles quan van davant del verb: ens l'estimem; s'empren en combinacions darrere un altre pronom que acabi en -s: aneu-vos-en.
• Formes elidides: s'utilitzen davant de verbs o pronoms que comencen per vocal o h (hi/ho): observa, no m'hi faig; si el pronom no té forma elidida, s'utilitza la reforçada: ens escriu, els explica.
• Formes reduïdes: s'utilitzen darrere de verb o de pronom feble acabats en vocal: menja't un gelat, e'l trobaràs.
• Formes plenes: les escrivim darrere del verb quan aquest acaba en consonant o semivocal -u: dient-vos.

Recorda

• Quan combinem dos pronoms, escrivim l'apòstrof tan a la dreta com sigui possible: me n'aniré.
• Darrere els verbs en imperatiu quan es combinen dos pronoms es mantenen les formes reduïdes 'ns, 'ls, en la resta s'utilitza la forma elidida: mira'ns-ho, mira'ls-hi. La resta és -pron o -pron hi/ho o -nos, -vos, -la-hi/ho/el/la. Ex: menjar-se'l, tornar-me'l, mosteue-nos-la.
• Els pronoms se situen generalment davant el verb: se l'estima, li ho deia sempre.
• S'escriuen darrere quan es tracta d'imperatiu, gerundi i infinitiu: digues-li-ho, fent-ho.
• Les formes perifràstiques admeten que els pronoms vagin davant o darrere: ho vaig fer; vaig fer-ho.

Verbs

Definició: Categoria gramatical que és el nucli del sintagma verbal i expressa l'acció del subjecte. És el constituent fonamental de l'oració.

• SV = predicat de l'oració
• SV → (especificador - adv o locucions) + V + (CD, CRV, atrib, CPred...)
• Temps simples = imperfectius (menys passat simple)
• Formació: lexema o radical (cant) + desinències (-aria)
• Conjugacions verbals: 1a -ar, 2a -er/-re, 3a -ir
• Temps simples: lexema + morfemes verbals (cant-a-ré). Temps compostos: verb haver + participi (hauré cantat). Temps perifràstics: verb anar + infinitiu (vaig cantar).

Formes no personals: infinitiu (estudiar), gerundi (estudiant), participi (estudiat), infinitiu compost (haver estudiat), gerundi compost (havent estudiat).

Temps verbals

• Indicatiu: present (canto), imperfet (cantava), passat simple (cantí, cantares, cantà, cantàrem...), passat perifràstic (vaig cantar), futur (cantaré), condicional (cantaria); perfet (he cantat), plusquamperfet (havia cantat), passat anterior (haguí cantat), passat anterior perifràstic (vaig haver cantat), futur perfet (hauré cantat), condicional perfet (hauria cantat).
• Subjuntiu: present (canti, cantis, canti, cantem...), imperfet (cantés, cantessis, cantés...), perfet (hagi cantat), plusquamperfet (hagués cantat).

Verb incoatiu: verb + -eix/-ix: serveixo, serveixi...

Perífrasis verbals

• Modals (actitud del parlant davant l'acció verbal): obligació (haver de + infinitiu), probabilitat (deure + infinitiu), possibilitat (poder + infinitiu), intencionalitat (voler + infinitiu).
• Aspectuals (estat o desenvolupament de l'acció verbal): imminència (anar a + infinitiu, començar a + infinitiu), reiteració (tornar a + infinitiu), incoativa (arrencar a + infinitiu, posar-se a + infinitiu), culminativa (acabar de + infinitiu); perífrasis de participi, resultativa (tenir + participi, quedar + participi, estar + participi); perífrasis de gerundi (estar + gerundi, anar + gerundi).