Determinació de paràmetres urinaris

DETERMINACIÓ DEL PH: es mesura la capacitat dels ronyons per regular l'excreció dels àcids resultants dels processos metabòlics i que no poden ser excretats per via respiratòria.

PH normal 4.6 - 8. El més habitual es trobar-lo en 5.5 - 6.5.

• P. prova: combinació de tres indicadors: vermell de metilè, blau de bromotimol i fenolftaleïna, que reaccionen amb ions d'H presents en l'orina Les reaccions produeixen canvis cromàtics que van del taronja al groc, verd i blau.
• U. clínica: determinació de l'orina en avaluació de l'estat àcid - bàsic. Orina àcida pH < 6 // orina alcalina pH > 7.
• C. resultat: l'orina es pot tornar alcalina si no es processa en el temps adeqüat.

DETERMINACIÓ PROTEÏNES: la concentració de p. excretades es 130 - 150 mg/dia. Proteïnes urinàries normals2 : albúmina, globulines sèriques i proteïna de Tamm-Horsfall.

• Areea de reacció es troba un indicador com blau de tetrabromofenol + tampó que manté el pH = 3. En absència de proteïnes els indicadors están groc i quan augmenta la [] arrba fins blau fosc.
• Reacció particularment sensible a albúmina i + a partir de [] > 6 mg/dl. El valor de referència és negatiu (< 10 mg/dl)
• Falsos positius en tractament amb antibiòtics o orines molt alcalines, presència de desinfectants dels recipients mostres.

DETERMINACIÓ DE LA GLUCOSA: l'orina careix de glucosa perquè aquesta és reabsobeix en un tubul proximal. Glucosuria - capacitat del tubul proximal està sobre 180 mg/dl

• Reacció específica glucosa /oxidasa que fa cambiar de color un indicador. R. específica glucosa no depén de pH ni densitat ni cossos cetònics. Valors referència negatiu (< 30 mg/dl) Causes glucosuria: diabetes mellitus, malaltia pancreatica, hepatica i sindrome Fanconi. Absència no exclou cap trastorn

DETERMINACIÓ DE NITRITS: quan els bacteris redueixen els nitrats a nitrits. Indica creixement bacterià (bacteriuria)

• Es basa en principi d l'assaig de Griess especifica nitris. La presència en orina dona color rosa vermell en tira.+ indica que microorganismes que formen nitrat en nitrits estan presents
• Prova espefícia pero poc sensible. La presència es confirma amb un cultiu

DETERMINACIÓ LEUCÒCITS: polimorfonuclears neutròfils.

• la tira conté un estdr indoxil que es dissociat per l'esterasa leucocitaria. Indoxil lliure reacciona amb una sal per formar complex violeta. V. r negatiu (<10 leu x ml)
• Leucocituria a causes infecciosos o inflamatories: càlculs o tumors. Prova bona amb infeccions urinàries i es combina amb prova nitrits.

CÈL·LULES DEL SEDIMENT URINARI: EPITELIALS (transició: (capes profundes o més superficials); epitelials rodones, de l'epiteli prostàtic, intestinal o malignes)

HEMATIES: orines hipertòniques aspecte petit , orines hipotòniques aspecte inflat) Hematuria glomerular, renal i urològica. LEUCÒCITS: v normals 1-2 camps home // 1- 3 dona. Home <2 x camp 40x , <5 dona indica leucocituria. ESPERMATOZOIDES: 1 -2 casual o sense importància clíncia. LLEVATS: àcic acetica i GRam o blau metilè per distingir d'hematies // PROTOZOUS: es confonen amb leucos.

CILINDRES: resultat de coagulació de proteïnes. Condicions normals NO en orina. La matriu de tots els cilindres està formada per la proteïnes de Tamm.Horsfall.

• Hialins: poden aparèixer en orines normals (1-2 camp).
• Granulosos: situacions no patològiques o malalties glomerulars o tubulars.
• Cel·lulars (epitelials, hemàtics, leucocitaris, bacterians)
• Grassos: nefropatia encara no manifestada.
• Ceris: alteració renal greu

CRISTALLS: es creen quan components de l'orina amb solubilitat alterada o sobresaturació precipiten. Orines àcides:

• Àcid úric: normal o trastorns de gota o quimioteràpia
• Urats amorfs: formació s'afavoreix amb descens temp
• Oxalat calcic monohidratat: després ingesta certs aliments
• O. C. dihidratat: sense interés clinic
• cristalls de bilirrubina: pacients amb bilirrubinèmia

Orines alcalines:

• Foscat calcic: amorfs o brushita
• foscat amonic - magnèsic o triple fosfat: presencia bacteris urealítics
• urat amonic: infeccio germens urealitics
• Carbonat calcic

Amb importància clínica:

• Cistina: específic cistinuria - trastorn congènit
• Leucina: trastorns hepàtics greus i aminoacidúria
• Tiroxina: simptomàtica dany hepàtic
• Colesterol: patologia conductes limfàtics per obstrucció o trencament

PORFIRIES: malalties metabòliques que tenen el seu origen en els enzims implicats en la ruta biosintètica del grup hemo que donen lloc a una sobreproducció dels seus intermediaris (porfirines) i els seus percursos (porfobilinogens)

• Porfiria de Doss: deficiencia hidroximetibilà sintasa
• Aguda interminent: baixa act uroporfibilinogen III sintasa
• Cutània tarda: baixa act uroporfibilinogen descarboxilasa
• Coproporfiria hereditaria: deficit act coproporfirinogen oxidasa mitocondrial
• Variegata: poca actiitat de protoporfirinogen oxidasa
• eritropoietica: def incompleta de ferroqueletasa

DETERMINACIÓ PORFIRIES EN ORINA: recipients opacs i colot topazi i conservant depén del pH del metabòlit.

• det qualitativa de porfonilinogen: reacció del reacció Ehrlich
• det quant acid beta aminolevulínic i porfobilinogen: us columnes intercanvi iònica
• Det quali de porfirines: mesura fluorescència amb radiació en bansa de Soret (400 nm)
• Det semiquan de profirines: espectrofotometria a la banda de Soret en orina de 24h acidificada
• Det quant de porfirines: sistema HPLC

PROTEINURIA: excreció de proteines + 150 mg/ dia adults // + 100 mg nens. Clínicament significativa quan + 300 mg/dia. Increment indicar dany renal.

• P. funcionals: deshidratació, exposició fred i febre
• P. transitoria: pronostic benigne
• P. postural: 3-5% joves.
• P. persistent: manté al llarg del temps. (min <0.5 g/ moderada 0.5 - 4 g/ severa >4g)

MICROALBUMINURIA: excreció urinària + 30 mg/24h. Macroalbuminuria + 300 mg/dia. Precedeix aparició d'hipertensió i diabetes i es factor risc de malaltia cardiovascular. 2 resultats + s'han de quantificar per turbidimetria.

PROTEINURIA BENCE-JONES: excreció urinària de cadenes lleugeres d'immunoglobulines per excés de cadenes lleug, defecte tubular o les 2. Indica mieloma multiple, macroglobulinemia o limfomes malignes. NO tires reactives - electroforesis capil·lars i d'alta resolució.

DETECCIÓ MUCOPOLISACARIDOSI: malaltia metabòlica hereditària deguda a trastorns en la degradació de glucoaminoglicans (GAG) per deficiència o absència d'algun dels enzims implicats. Detecció amb test screening:

• Test blau metilè: ecpectrofotometria 520nm primera orina
• Test Berry: senzill però molt falsos + i -

• Durant embaràs s'observa glucosuria per reducció d l'umbral renal. Ingesta excessiva d'hidrat de carboni pot donar glucosuria.

DETERMINACIÓ DE C. CETÒNICS: son excretats per l'orina (cetonuria), quan es troben en nivells elevats a la sang (cetosi) per la metabolització incompleta d'àcids grassos. 20% àcid acetoacètic, 2 % acetona i 78 % acid beta hidroxibutíric

• Test basat en el principi de la prova Legal o reactiu Rothera. L'àcid acetoaceic i acetona reaccionen amb nitropusiat sodic i glicina en medi alcali i es forma un complex violeta. V. R negatiu (< 5 mg/dl)
• Diagnòstic pacients amb diabetes mellitus

DETERMINACIÓ SANG: orina no deu contenir sang ni Hb.

• detecta sang completa (eritrocits) sang llisa (hb) i mioglobina. Es basa en act pseudoperoxidasa de hb o mioglobina que catalitzen oxidació de l'indicador per produir un color blau verdós sobre paper groc de la tira.
• Hematuria (3 o + eritrocits en camp 40x); hemoglobinuria (sediment no eritrocits. Tires presència d'Hb lliure en orina a partir 100 mg/dl); mioglobinuria (pat. amb destrucció muscular)

DETERMINACIÓ BILIRRUBINA: conjugada soluble en aigua i pot trobar-se en orina. No conjugada insoluble en aigua no apreix en orina pq no passa a través del glomèrul.

• unió bilirrubina amb sal diazoni estable en medi acid del paper reactiu. Reaccions sensibles. La més lleu coloració rosada (+) V. normal negatiu (< 0.2 mg/dl)
• + en pacients ictericia obstructiva, dany hepàtic, cancer pancrees o neoplasies biliars.
• Comprovar det en sèrum.

DETERMINACIÓ UROBILINÒGEN: prod final del metabolisme d la bilirrubina. Petites quant en orina.

• unio sal estable que dona color vermell. Valor (< 1 mg/dl). Indicardor d'hora de dany hepàtic.

CORTISOL: en orina 24h amb estudi síndrome de Cushing.

MARCADORS DE REMODELAT OSSI D'ORINA: per avaluar procés de canvi constant del teixit ossi i valorar el risc de osteoporosi (trastorn ossi que afecta a dones postmenopàusiques i implica una disminució de massa ossica i augment el risc de fractura)

Marcadors en orina 24h o segona orina:

• Pirolidina o deoxipiridinolina: essencials en estabilització de formes madures del col·lagen
• Telopèptid aminoterminal de col·lagen tipus I i carboxiterminal de la cadena alfa1: marcadors específics de la degradació del teixit ossi

CÀLCULS URINARIS: es formen a partir de subtàncies presentens en el filtrat glomerular normal que precipiten per una alteració en l'orina. Es constitueixen per una matriu de naturalesa orgànica i diverses capes concèntriques de natura cristalina. L'estudi: analisi macroscopis i determinació dels components.

• Segons la mida (arenillas, sorres gruixudes, càlculs)
• Segons nombre de components (simples o mixtes)
• Segons el seu components principal (calcic / fosfat amoni magnesic / acid uric / cistina / altres)

ALTERACIONS QUE FORMEN CÀLCULS

• Augments [] urinaria de substancies constituents
• Canvi en pH urinari
• Infeccions
• Estasi urinària
• Trastorns metabòlics
• Endocrinopaties
• Presència de promotors o absència d'inhibidors

ESTUDI MACROSCOPIC: 1. rentar el càlcul / 2. Mesurar les dimensions (Cm)/ 3. descriure caracterísitques : aspecte, pes, color i forma / 4. Tallar i observar aspecte intern

• Determinació: espectroscòpia infraroja, microscopia optica, difracció raig X, analisi química qualitativa