Detecció i avaluació de dificultats de lectoescriptura

Detecció de les dificultats

Cal tenir en compte els següents aspectes:

• Evitar les etiquetes i les classificacions: no tot alumne amb dificultats de LE és «dislèxic». Cal plantejar dubtes quan ens presenten classificacions dels alumnes («Com ho saps?»).
• Observar les capacitats: per observar l'alumne és millor fixar-se en les seves capacitats i no fer anàlisis aparentment exhaustives, plenes de dades irrellevants i d'etiquetes que al final poden ser contraproduents.
• Planificar la intervenció després de l'avaluació: un cop feta l'avaluació s'ha de planificar la intervenció educativa a partir de dos elements:

• a) Centrat en l'alumne: necessitat d'aprofundir en l'avaluació per tenir més informació sobre com llegeix o escriu l'infant i com orientar-ne l'ensenyament i l'aprenentatge.
• b) Centrat en l'escola: abordatge institucional: més coordinació entre cicles o etapes, metodologies, recursos i professionals que han d'intervenir.

L'avaluació

L'avaluació té tres funcions principals:

1. Diagnosticar: detectar o descartar casos de dislèxia, disortografia, etc.
2. Orientar: orientar la intervenció educativa.
3. Reeducar: detectar les dificultats per planificar actuacions que solucionin o millorin el dèficit d'aprenentatge.

L'avaluació ha de reflectir no només els problemes o dificultats de l'alumne, sinó les seves capacitats i què sap fer, ja que això determinarà la intervenció educativa.

Per avaluar farem servir instruments estandarditzats i no estandarditzats. Cal tenir en compte que, en general, les activitats d'avaluació no han de ser gaire diferents de les activitats quotidianes de classe.

L'avaluació ha de ser objectiva i evitar judicis de valor o esdevenir una confirmació d'expectatives del professorat.

A les aules del primer cicle d'EP és freqüent trobar alumnes amb retard de LE. Podem distingir dos tipus de dificultats: problemes d'accés al codi i dificultats durant l'aprenentatge inicial (escassa habilitat per a la LE).

a) Avaluació de l'alumnat amb problemes d'accés al codi

L'enfocament avaluador és complex i la idea del dèficit (i la intervenció de l'especialista) pot resultar atractiva. L'avaluació ha de tenir tres objectius:

• Detectar els coneixements previs que té l'alumne.
• Situar l'alumne en relació al procés de construcció alfabètica (fase o etapa).
• Detectar habilitats relacionades amb la consciència fonològica.

Hem d'identificar les potencialitats (què sap fer tot sol, què fa amb ajuda) i les dificultats (què no sap fer, allò en què necessita ajuda per avançar).

L'avaluació de la consciència fonològica és molt important i es pot fer mitjançant tres classes d'instruments:

• Rimes.
• Síntesi.
• Segmentació d'unitats.

La conclusió de l'avaluació d'aquests alumnes ha de permetre conèixer com aprèn l'alumne, de quins recursos disposa i quins coneixements necessita per seguir avançant.