Despertant els Sentits: Comprensió de la Percepció Humana

1. Desperta els teus sentits

Estímul: tota energia física, mecànica, tèrmica que excita un receptor sensorial; per exemple, la llum visible a l’ull.

Sensació: detectar alguna cosa a través dels sentits, vista, oïda i dels receptors de sensació interns; moviment, equilibri... sense que encara hi hagi estat elaborat o tingui significat.

2. Què és la percepció?

És un procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat.

És més que el que veiem, sentim, olorem. Consisteix en la transformació de la impressió sensitiva (sensació) en informació cognitiva. Característiques de la percepció:

• És un procés constructiu que depèn de les característiques de l’estímul i de l’experiència sociocultural del que percep. Al percebre, estàs influenciat per la teva cultura i personalitat.
• Procés d'informació-adaptació a l’ambient. L’objectiu de la percepció és donar un sentit a la realitat que vivim, facilitant informació sobre el món. Totes les espècies desenvolupen un aparell sensorial per a sobreviure.
• Procés de selecció. Com que hi ha molta informació que rebem, només percebem el que és rellevant.

2.3 Els llindars sensorials

Llindar és el nivell d’intensitat d’un estímul. La nostra capacitat de rebre estímuls és limitada; no podem rebre llum infraroja. La nostra capacitat sensitiva té diferents llindars:

• Llindar absolut: quantitat mínima d’estímul que necessitem per adonar-nos d’alguna cosa i també la quantitat màxima que podem percebre.
• Llindar diferencial: és la diferència d’intensitat de l’estímul necessària per a notar un increment o una disminució davant un estímul previ.

3. Com percebem?

3.1 Teories de la percepció

a) Teoria associacionista: Wundt considerava que la percepció era un mosaic de sensacions. La percepció és un tot més complex que la suma dels seus components. Percebre és dotar de sentit un fet, per exemple, un xoc de cotxes.

b) L’escola de la forma: Gestalt i els psicòlegs que la formen rebutgen la creença del sentit comú que “veiem el món tal com és” i defensen la naturalesa històrica del procés perceptiu. Els psicòlegs es van preguntar com s’organitzen les sensacions en percepcions significatives:

• Figura i fons: la figura té unes característiques pròpies: forma i contorns definits, superfície menor al fons; el fons no té contorns definits, sembla uniforme i sense estructura. Propietats de la figura i fons: la figura es presenta com un objecte definit, sòlid i estructurat i es recorda millor a la memòria que el fons. La figura es veu davant el fons, més propera a l'observador; la figura sol ser més petita i el fons més gran, el contorn que separa fons de figura sembla que pertany a la figura.
• Lleis d’organització perceptiva: Max, fundador de la Gestalt, va formular unes lleis que agrupar estímuls i crear-los. Lleis gestàltiques:
  • Llei de proximitat: estímuls pròxims tendeixen a agrupar-se; si veiem 3 persones a prop i una altra a 5 metres, veurem un grup de 3 i l’altra una persona sola.
  • Llei de semblança: molts estímuls semblants tendeixen a ser agrupats.
  • Continuitat: tendència a percebre units estímuls que tenen continuïtat. Espiral de Fraser, que en veritat són cercles que es van fent petits.
  • Contrast: la percepció d’un element està influenciada per la percepció dels altres. Molts punts negres i un blanc.
  • Tancament: percebre objectes com entitats totals.

Agudesa perceptiva: la nostra experiència sensible està limitada físicament i culturalment. Només capten estímuls determinats que són enviats al cervell, que acabarà organitzant la informació que rep i atorgant un significat a les sensacions. A vegades, el sistema perceptiu comet errors.

c) Teoria cognitiva: la psicologia cognitiva investiga com les persones processen la informació i es representen al món, i com aquestes representacions determinen la conducta. A la percepció humana influeixen aspectes com les expectatives, els valors, les metes o esquemes cognitius que són els coneixements guardats a la memòria que serveixen per interpretar la realitat i s’integren amb els nostres coneixements i experiències.

3.2 Factors que influeixen en la percepció

Externs: diferents característiques dels estímuls condicionen la nostra capacitat perceptiva:

• Intensitat: qualsevol modificació d’un estímul sol cridar la nostra atenció; ens fixem més en una explosió forta que en un soroll baix.
• Recepció: té gran importància en la propaganda comercial.
• Mida: objectes grans criden més atenció que petits.
• Novetat: ens fixem en successos no habituals.

Interns: característiques individuals que intervenen en la percepció:

• Atenció: nombre limitat d’estímuls; si estem jugant a cartes molt concentrats, no notarem la temperatura de l’habitació.
• Motius: fan que la percepció sigui selectiva; cadascú explica coses segons li van.
• Interessos i valors: si jo vaig a un parc, tindré diferents percepcions que un pintor.
• Característiques del observador:
• Cultura: ens han ensenyat a percebre i això influenciarà la nostra manera.

4. Il·lusions òptiques

Termes més fascinants de la psicologia de la percepció, comprovem amb quina facilitat els nostres sentits ens enganyen. Les il·lusions són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva.

5. Transtorns perceptius

a) Agnòsia: incapacitat d’identificar estímuls per un sentit particular.

b) Il·lusions: és una deformació de l’objecte percebut. Tipus d'il·lusions:

• Falta d'atenció: saludar a un desconegut.
• Catatímiques: deformem objectes o situacions. Recordem coses com voldríem que fossin, no com van ser.
• Pereidolies: il·lusions fantàstiques, de la imaginació.

c) Al·lucinacions: percepcions sense objecte; al·lucinacions més significatives:

• Acústiques, visuals (drogats veuen animals...), tàctils...

6. Atenció

És un procés cognitiu que permet a l’individu controlar la seva activitat conscient per planificar la seva vida. Els elements de la comunicació són selecció, vigilància i control.

L'atenció és selectiva perquè l’humà no pot processar tota la informació que arriba als òrgans sensorials.

• Vigilància: és la capacitat per a realitzar una tasca monòtona sense que baixi l'atenció. Exemple: controladors aeris.
• Control: deixen de fer una cosa per fer-ne una altra, però després la continuem.