Desmuntant tòpics sobre lectura i escriptura

Descodificar no és comprendre: Desmuntant el tòpic

Tradicionalment, s'ha establert que l'aprenentatge s'ha de fer d'allò més simple i concret a allò més abstracte. Per tant, es comença ensenyant els sons de les lletres, síl·labes, paraules aïllades d'un context… fins a arribar a la comprensió total de qualsevol text.

Conèixer el codi lingüístic no implica una comprensió, que és l'objectiu de la lectura. Per tant, cal contextualitzar els textos i no utilitzar textos buits per aprendre a descodificar, sinó aprendre a descodificar a partir de textos que s'hagin de comprendre.

Llegir i escriure, com diuen les autores, són processos diferenciats. Llegir és un procés pel qual cal el coneixement d'un codi i, alhora, uns processos d'alt nivell com emetre hipòtesis, interpretar, destriar informació rellevant i anticipar. En canvi, escriure implica planificar allò que volem expressar, els objectius del text i el seu destinatari, redactar per donar forma al missatge i revisar.

Com veiem, doncs, la lectura no es pot simplificar en un acte de desxifrar, sinó que cal aprendre a comprendre el text mitjançant els processos mentals que expliquen les autores i que requereixen un alt nivell cognitiu.

Exemples de domini del codi i comprensió

Es poden trobar exemples de les dues situacions:

• Coneix el codi però no comprèn: Llegir els components químics d'un producte. Seguint aquest tòpic, a l'inici de l'aprenentatge de la lectura, els infants llegeixen els sons però no comprenen el que llegeixen.
• No coneix el codi però comprèn: Llegint en francès, tot i no saber el codi, extreure les idees clau dins del context i, per tant, poder respondre preguntes i entendre la idea general.

Per a les dues autores, cal diferenciar llegir i escriure:

• "Sabem que llegir i escriure són processos que comprenen tipus diferents d'activitats mentals: en quin sentit, segons elles, són diferents?"
• "Les autores afirmen que: potser el que ens ha confós és el fet que una persona que comprèn el que llegeix és una persona que domina el funcionament del codi, però no tothom qui domina el codi comprèn el que llegeix. Podríeu trobar exemples de totes dues situacions? Podríeu trobar-ne a la teva pròpia experiència com a alumne o en infants que coneixes?"

Copiar no és escriure bé: Desmuntant el tòpic

Per aprendre a escriure, cal practicar molt, i s'utilitza la cal·ligrafia i la còpia de textos descontextualitzats com a mitjà per potenciar la psicomotricitat fina. El problema és que els infants relacionen escriure amb només fer les lletres.

Cal no tenir pressa per aprendre a escriure i treballar la motricitat fina amb altres activitats com, per exemple, retallar, dibuixar…

Els infants han d'utilitzar l'escriptura per explicar coses, no per reproduir sons. Per tant, l'important d'escriure és el seu contingut, per poder transmetre un missatge, i no pas la forma com estigui escrit.

Segons les autores, per adquirir bons models ortogràfics, no s'ha d'abusar de la còpia de textos ben escrits, perquè a la vida real allò que escrius per expressar-te és fruit del teu pensament. Hem de canviar la concepció que l'error és dolent; tot el contrari, és una eina més d'aprenentatge que permet a l'infant veure la necessitat de revisar i buscar estratègies per corregir.