Deslocalització industrial i energies renovables a Catalunya

Deslocalització industrial

Trasllat dels centres de producció dels països industrialitzats cap a països en vies de desenvolupament

Motius empreses deslocalitzen la seva producció

És un progrés per a la eficiència i la competitivitat del país en el seu conjunt al eliminar-se empleats improductius per la competència internacional

Risc de la deslocalització industrial als països occidentals

La gran possibilitat que la gent estigui a l'atur, que tinguin menys recaptació d'impostos, menys qualitat del bé i haver de dependre d'un altre país en els recursos essencials

Energies renovables

Avantatges mediambientals

No emeten emissions, són inesgotables, netes i no generen residus

Avantatges estratègics

Autòctones

Avantatges socioeconòmics

Contribueixen decisivament a l'equilibri interterritorial perquè solen instal·lar-se en zones rurals

Energia geotèrmica

Aprofita la calor de l'interior de la terra per ser utilitzada per alimentar de manera sostenible sistemes de climatització o també per generar energia elèctrica renovable

Indústria de béns equip

Es dediquen a transformar els productes semielaborats en equips productius per equipar les indústries

Refineria

Establiment industrial on es refina o es fa més pur un producte

Regió industrial

El pes d'aquest tipus d'activitats a l'economia és molt superior a la resta de sectors, emprant la majoria de la població activa i influint a l'àrea geogràfica propera

Factors que determinen la localització industrial i on es localitza la indústria a Catalunya

Factors directes:

• Materies primeres: difícil de transportar per deteriorament
• Fonts d'energia: proximitat en centrals energètiques
• Proximitat de vies de comunicació: +transport -costos
• Disponibilitat de mà d'obra: quantitat vs qualitat
• Medi físic i natural: accés fàcil per condicions geogràfiques
• Accés a telecomunicacions

Factors indirectes

• Elements polítics d'acollida: seguretat i jurídica
• Proximitat a centres d'investigació: +indústria i prestigi
• Regió industrial: llocs amb experiència industrial i tradició
• Factors personals de l'empresari: atracció d'un lloc

Actualment la indústria es concentra a Barcelona i la seva àrea d'influència, seguida de la resta de capitals provincials i altres ciutats de mida mitjana. Per exemple: Sabadell, Terrassa, Granollers, Martorell, i al Sud: Tarragona, Valls, Reus, nucli industrial

Conseqüències entrada UE

-Desaparició d'aranzels entre estats membres

-Increment de les inversions estrangeres, comprant empreses nacionals per fer-les més grans

-Entrada d'ajuts financers a partir dels Fons de Cohesió establerts a Maastricht

Conclusió: l'entrada a la UE ha permès millorar l'estructura industrial de l'estat, millorant la competitivitat i donant flexibilitat als mercats

Estacionalitat turística

Concentració o augment de la demanda en determinades èpoques de l'any i, en conseqüència, l'afluència excessiva de turistes

Consumisme

Conjunt d'actituds i de comportaments de consum repetitiu i indiscriminat de béns i serveis que no són imprescindibles

Node intermodal

Punts de connexió entre dos transports diferents que tenen instal·lacions de serveis comuns

Balança de pagaments

Document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món pels residents d'un país, i la dels residents de la resta del món amb el país durant un període

CEE: Comunitat Econòmica Europea (Mercat Comú)

CEEA: Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM)

Tractat de Maastricht (1992)

Conveni de Schengen (1995)

Preveu la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors per a un major control de les migracions

Tractat Amsterdam (1997)

Modifica el de Maastricht

Tractat de Ninça (2001)

Tractat de Roma (2004)

El rebuig de França i Països Baixos van provocar crisi

Tractat Lisboa (2007)