Desigualtats Globals: Alimentació, Salut, Educació i Indicadors Socioeconòmics

Desigualtats Globals: Alimentació, Salut i Educació

Alimentació:

La fam i la malnutrició no són elements conjunturals, sinó problemes arrelats en l’estructura social i econòmica de bastants països subdesenvolupats.

La fam és una situació aguda de malnutrició que afecta una part de la població fins al punt que la seva subsistència perilla. Les situacions de fam s’associen erròniament a la manca d’aliments o a l’excés de població.

La malnutrició...

Salut:

Un altre problema arreu del món és l’accés als serveis sanitaris i l’estat general de la salut de la població. L’origen del problema està en l’estructura socioeconòmica.

L’OMS (ONU) utilitza quatre indicadors fonamentals per determinar el nivell de salut en els seus programes internacionals: la mortalitat infantil, l’esperança de vida, el pes en néixer i el pes per edats. Altres indicadors són la despesa pública en salut, la proporció de població amb accés a serveis sanitaris i l’aigua potable.

Educació:

L’altre gran problema a nivell mundial és el de l’accés a l’educació, un dret fonamental del qual són privats milions d’infants en alguns països subdesenvolupats (OIT: 250 milions d’infants). En molts llocs els infants, sobretot les nenes, han de treballar per contribuir al manteniment de la família.

Aquest treball infantil es desenvolupa en quatre tipus de condicions:

• L’àmbit familiar.
• El treball assalariat.
• En règim de servitud.
• En treballs marginals.

La dona, força de treball i factor de progrés

Les diferències de gènere en moltes societats es tradueixen en un menor desenvolupament humà de les dones i una major discriminació respecte als homes.

Als països desenvolupats compten com a població activa les dones que desenvolupen un treball remunerat dins el sector formal (primari, secundari i terciari) de l’economia. Així doncs, en la població no activa es troben moltes dones que treballen a la llar, fent-hi un treball submergit, o a temps parcial sense declarar o que realitzen tasques agrícoles.

Als països subdesenvolupats una gran part de l’ocupació femenina es troba en l’anomenat sector no estructurat de l’economia (activitats marginals o treball no declarat).

Circumscripcions Electorals i Indicadors Socioeconòmics

Circumscripcions electorals

Els sistemes electorals:

• El sistema electoral proporcional, en què es comptabilitzen tots els vots (Espanya).
• El sistema electoral majoritari (o majoria simple), on tots els vots d’una circumscripció electoral s’adjudiquen al candidat/a que hi guanya, així no es tenen en compte les minories (EUA o Regne Unit).

Això ha portat a dues menes d’abusos electorals:

• El mal repartiment en què se sobrevaloren els vots d’una àrea determinada, per exemple les zones rurals, per afavorir un partit determinat.
• La divisió arbitrària de les circumscripcions electorals, per afavorir els partits que tenen el vot molt dispers i perjudicar els que el tenen molt concentrat només en una àrea determinada.

Indicadors socioeconòmics. Són un conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d’una àrea determinada.

Tipus d’indicadors socioeconòmics:

• Generals, com per exemple el PNB.
• Específics, com per exemple l’accés a l’aigua potable.
• Simples, com per exemple el PIB.
• Compostos, com per exemple l’IDH.

Les condicions dels indicadors socioeconòmics:

• Validesa, ha de reflectir exactament allò que vol reflectir.
• Fiabilitat, sempre que mesuri un mateix concepte sempre de la mateixa manera.
• Disponibilitat, les dades han de ser fàcilment accessibles i quantificables.
• Plausibilitat, els indicadors utilitzats han de tenir sentit.