Desigualtat, Pressupost Públic i Deute

Coeficient de Gini

S'utilitza per valorar la desigualtat en la distribució de la renda, un valor que relaciona taxes de renda i població. Com més elevat és el valor d'aquest índex, més desigualtat hi ha entre els ingressos de rics i pobres en una economia o país.

La desigualtat en la distribució de la renda també es pot valorar i es pot representar gràficament sobre unes coordenades en què l'eix vertical representa els ingressos totals i l'eix horitzontal, és la corba de Lorenz.

També es poden utilitzar uns altres dos tipus per estimar el pes de la pobresa.

· Les taxes relacionades amb el llindar de pobresa: anomenen llindar de pobresa el nivell d'ingressos mínims que ha de tenir una persona considerada com a pobra.

· Les enquestes de pobresa per carència: En aquestes enquestes s'analitza quins béns i serveis bàsics estan a l'abast de la població.

Quan la desigualtat amb els ingressos entre les famílies és tan exagerada es fan una sèrie de costos que afecten la normalitat social i econòmica d'un país:

· Costos socials: es redueix la mobilitat social i augmenten els conflictes socials, la inestabilitat política i la delinqüència.

· Costos econòmics: una desigualtat gran pot produir un menor creixement econòmic.

Per evitar això el sector públic té un repartiment equitatiu de la renda del país. Hi ha tres nivells:

· Equitat horitzontal: això significa que no hi hauria d'haver diferent redistribució per diferències de sexe, raça o classe social.

· Equitat vertical: per diferents nivells d'esforç i capacitació, la redistribució ha de ser diferent.

· Equitat categòrica: aquest significa que ningú ha d'estar privat als serveis mínims que donen una vida digna, com l'educació, la sanitat, l'habitatge i la seguretat.

L'Estat té dues maneres en el repartiment de la renda:

· Els controls directes o la regulació per exemple: establint salaris mínims a cada categoria professional, foment de l'ocupació establint preus màxims de béns o serveis, etc...

· La política fiscal: o conjunt d'impostos o altres tributs que cobra el sector públic a les famílies i empreses. Per tal que entre rics i pobres sigui diferent.

La redistribució de la renda a través de la política fiscal pot tenir efectes negatius com:

- Elevats costos de controls.

- Menors incentius al creixement econòmic, perquè un sistema molt progressiu grava en més mesura els beneficis i els salaris elevats.

Pressupost Públic

El pressupost públic és la relació de totes les despeses previstes i els ingressos estimats d'una administració pública.

Aquest és el cicle pressupostari:

- Elaboració: és responsabilitat del poder executiu.

- Fase de discussió i aprovació: és responsabilitat del poder legislatiu, que analitza la proposta del Govern i decideix la modificació i l'aprovació del pressupost.

- Fase d'execució: es produeix els 12 mesos després a l'entrada en vigor i s'encarrega el Govern.

- Fase de fiscalització o de control pressupostari: es comprova que el pressupost s'ha executat segons el que s'ha aprovat.

El pressupost ha d'estar equilibrat, ja que ha de cobrir totes les despeses previstes.

La despesa pública és el conjunt de pagaments que fa o ha de fer el sector públic. Es divideix en tres punts de vista:

- La classificació econòmica: com es gasta? es distingeix entre les operacions no financeres, i despesa en operacions financeres.

- La classificació per programes: en què es gasta? es divideixen en 5 grups:

Serveis públics bàsics: despeses de justícia, defensa i seguretat ciutadana.

Actuacions de protecció i promoció social: inclouen pensions, serveis socials, accés a l'habitatge i les despeses de la Seguretat Social.

Producció de béns públics de caràcter preferent: despesa de sanitat, educació i cultura.

Actuacions de caràcter general: despesa en transferències a altres administracions públiques.

- La classificació orgànica: qui gasta? permet distribuir la despesa per centres gestors.

Ingressos Públics

Els ingressos del sector públic, necessaris per finançar la despesa pública.

Per la funció econòmica es classifiquen així:

A. Ingressos d'operacions no financeres.

- Ingressos derivats de les operacions corrents:

· Impostos directes: són tributs que recauen directament sobre el contribuent. L'impost amb el que més es guanya és amb l'IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques). Altres poden ser com l'impost sobre el patrimoni i l'impost sobre successions i donacions.

· Impostos indirectes: L'impost indirecte amb més capacitat recaptadora és l'impost sobre el valor afegit (IVA).

· Cotitzacions socials: inclouen les quotes que paguen treballadors i empreses de la Seguretat Social, per mantenir el sistema de pensions i les ajudes a l'atur.

· Taxes, preus i altres ingressos: les taxes són cobraments que rep el sector públic.

· Transferències corrents: per exemple el cobrament de les multes.

- Ingressos patrimonials:

són els ingressos per interessos de títols i dipòsits.

- Ingressos derivats de les operacions de capital:

són ingressos diferents, com els ingressos per vendes de terrenys i títols, etc...

B. Ingressos derivats de les operacions financeres:

devolucions de préstecs i emissió de deute públic.

Dèficit i Deute Públic

Es produeix el dèficit quan en un exercici econòmic les despeses públiques són superiors als ingressos.

El deute públic viu indica el valor de tots els títols que no s'han amortitzat, és a dir, l'endeutament públic.

El deute públic jutja la capacitat que té cada economia per amortitzar el deute:

- Endeutament és sostenible si els ingressos previstos creixen al ritme que creix la necessitat d'amortitzar el deute.

- L'endeutament és difícilment sostenible si creix per sobre del que creix la producció en el país.