Desigualtat de Gènere i Estratificació Social: Una Anàlisi Profunda

Vivim en una societat estratificada, fet que provoca que hi hagi diferents classes socials.

L'estratificació social és la forma en què la societat estructura les classes socials en diferents estrats socials (nivells o categories) amb una situació jerarquitzada de diferenciació.

Podem trobar tres tipus de desigualtats socials reflectides en l'estratificació. Aquestes són les desigualtats respecte al grup ètnic, és a dir, els que comparteixen una història sociocultural diferenciada; el sexe; i la classe social. Aquesta darrera fa referència als individus que comparteixen una característica comú que els vincula social i econòmicament.

Una de les causes que explica aquesta estratificació és el gènere:

Tradicionalment, la dona ha estat en desavantatge respecte a l'home. Com diu Marina Subirats: "encara hem de recuperar el que ha estat la cultura de la dona en la història". La societat no ha d'atribuir determinats comportaments o obligacions als individus només pel seu sexe.

La incorporació de la dona en el món laboral i al sistema educatiu superior ha produït una transformació dels valors dominants, encara que només superficialment.

Castells aporta que la dona ha superat moltes càrregues pel fet de complir amb les seves obligacions a nivell professional i, alhora, amb les tasques de la llar, com poden ser la responsabilitat dels infants, l'alimentació de la família, la neteja, etc.

En el sistema educatiu, s'ha avançat molt, per exemple, amb la coeducació als centres públics, malgrat que en alguns encara es mantenen diferències, sobretot a l'hora del joc.

En el camp de l'economia, tot i tenir aspectes igualitaris, la dona pateix un tracte discriminatori (salaris més baixos, menys oportunitats, etc.).

Com deien els Simpson (Richard i Ida) en els seus escrits, les dones tenen difícil accés a professions que impliquen presa de decisions i tendeixen a ocupar treballs on estan al servei dels altres (semiprofessions). Així, hi ha feines més feminitzades (infermera, secretària, etc.) i altres de masculinitzades (metge, director, etc.).

El fet que podria explicar que hi hagi més titulades que titulats és que les dones tenen més necessitat de tenir un títol universitari per tenir una feina prestigiosa, que no pas un home.

Quant a la publicitat, la dona es considera com un objecte i es relaciona amb un estereotip de dona prima per tal d'aconseguir èxit, i s'observa als homes incapaços de fer una tasca domèstica sense l'ajuda d'una dona. Tot i ser una qüestió de màrqueting, s'han fet avenços en la publicitat. Per exemple, en alguns anuncis de productes de neteja surten homes.

En molts casos, la dona depèn econòmicament del seu marit, pel qual moltes de les seves activitats han d'estar aprovades per l'home. Ara bé, si la dona treballa, i la família depèn de dos sous, facilita que es reparteixin les tasques de la llar.

Castells també parla de desigualtat sexual. Històricament, s'ha vist a la dona com un objecte sexual per satisfer l'home, pel qual s'ha volgut aconseguir l'alliberament sexual de les dones. Ara ja poden decidir amb qui mantenir relacions, avortar (encara que amb la nova llei aquest dret es priva), etc.

També ens parla que en la violència de gènere hi ha hagut desigualtats. L'home es veu incapaç d'acceptar que ha d'arribar a un consens amb la dona, es sent frustrat i, en molts casos, actua amb violència. Amb això hi ha hagut més avenços i cada vegada hi ha més denúncies de dones maltractades.

Finalment, també és Castells qui parla de la consciència d'ésser lliure i autònom que ha cobrat la dona. Això ha canviat la relació entre homes i dones i ha originat una nova cultura que rebutja el patriarcat. Perquè es superin les desigualtats, els homes han d'acceptar la nova cultura d'igualtat entre homes i dones.