Desigualtat i evolució de l'agricultura i la industrialització a Espanya

Francés3,95 KB

1.3 Desigualtat i evolució de l'agricultura a Espanya

Aquesta va patir un procés de modernització que no va aconseguir generar prou excedents per obtenir capitals i potenciar el desenvolupament industrial. Hi va haver zones que es van especialitzar en cultius amb sortida al mercat i zones que van romandre estancades en nivells pròxims als de l'antic règim.

1.4 Diversitat regional en la indústria

- Catalunya: principal zona industrial, lligada al sector tèxtil del cotó, amb mecanització del teixit, revestiment de capitals, ús de màquines de vapor i presència també en la metal·lúrgia.
- Andalusia i Llevant: els intents de crear una siderúrgia en aquestes zones van fracassar pels elevats costos, i destaca la indústria tèxtil, que va sobreviure en algun sector especialitzat.
- Astúries i País Basc: destaquen per la siderúrgia vinculada a les explotacions mineres.
- Galícia: destaca en els sectors tradicionals (tèxtil, ferreria) amb el lli, que no va poder resistir la competència del cotó, i destaca la pesca, que va donar lloc a la indústria conservera de peix. La primera fàbrica d'aquest tipus va ser a Oza el 1841, però no va tenir el seu força fins que es van instal·lar a les Rías Baixas.

També destaca la construcció naval.

1.5 El ferrocarril i la formació del mercat interior

Millors vies de comunicació i un mercat interior més integrat. La Llei general de ferrocarrils de 1855 concedia avantatges als inversors privats.

Fases:

  • Abans de 1855: es construeixen 440 km de línies.
  • 1855-1865: es construeixen a bon ritme les principals línies.
  • 1866-1876: es paralitza la construcció de noves línies.
  • 1877-1895: es relança la construcció de noves vies.
  • 1896-1936: continua amb lentitud.

Va ser considerat per a alguns un objecte de controvèrsia i per a altres una mala política.

1.6 La renovació de les carreteres i dels ports

Les comunicacions marítimes es renoven i s'introdueixen vaixells de vapor.

- El correu: s'utilitza el telègraf.

1.7 Sistema bancari i financer

Per la necessitat de capital es desenvolupa el sistema bancari.

  • La Borsa de Madrid va néixer el 1831 i la de Barcelona el 1851.
  • La banca s'organitza en dos tipus de bancs: els d'emissió (emeten bitllets) i les societats de crèdit (bancs de negocis sense poder emetre bitllets). El cap del sistema era el Banco de España, al qual es va donar l'exclusivitat d'emetre bitllets.
  • Caixes d'estalvi. A Galícia el pes de la banca va ser feble.

2. Modernització demogràfica i emigració

2.1 Trets de permanència

El model antic es caracteritza per un creixement lent a causa d'una alta mortalitat, malgrat l'alta natalitat:

  • Crisis climàtiques de subsistència.
  • Epidèmies periòdiques.
  • Malalties.
  • Guerres.

2.2 Elements de canvi

Superades les grans epidèmies de còlera de 1885:

  • La natalitat es va reduint molt lentament.
  • La mortalitat comença a descendir.
  • Augment de la població: com en el cas gallec, les ciutats costaneres van créixer molt.

2.3 Els moviments migratoris

El desfasament de creixement va obligar a emigrar en cerca de possibilitats de subsistència, i milions d'espanyols van emigrar cap a Amèrica a final del segle XIX. Galícia va ser una de les zones amb més emigració, i les autoritats van advertir que, a aquest ritme, l'Estat quedaria sense braços.

La crisi de 1929 va provocar una recessió de l'emigració cap a Amèrica. Alguns van tornar rics (els «indians») i altres no.

Descargar

PDF Word HTML