Desigualtat i evolució de l'agricultura i la industrialització a Espanya
1.3 Desigualtat i evolució de l'agricultura a Espanya
1.4 Diversitat regional en la indústria
També destaca la construcció naval.
1.5 El ferrocarril i la formació del mercat interior
Millors vies de comunicació i un mercat interior més integrat. La Llei general de ferrocarrils de 1855 concedia avantatges als inversors privats.
Fases:
- Abans de 1855: es construeixen 440 km de línies.
- 1855-1865: es construeixen a bon ritme les principals línies.
- 1866-1876: es paralitza la construcció de noves línies.
- 1877-1895: es relança la construcció de noves vies.
- 1896-1936: continua amb lentitud.
Va ser considerat per a alguns un objecte de controvèrsia i per a altres una mala política.
1.6 La renovació de les carreteres i dels ports
- El correu: s'utilitza el telègraf.
1.7 Sistema bancari i financer
Per la necessitat de capital es desenvolupa el sistema bancari.
- La Borsa de Madrid va néixer el 1831 i la de Barcelona el 1851.
- La banca s'organitza en dos tipus de bancs: els d'emissió (emeten bitllets) i les societats de crèdit (bancs de negocis sense poder emetre bitllets). El cap del sistema era el Banco de España, al qual es va donar l'exclusivitat d'emetre bitllets.
- Caixes d'estalvi. A Galícia el pes de la banca va ser feble.
2. Modernització demogràfica i emigració
2.1 Trets de permanència
El model antic es caracteritza per un creixement lent a causa d'una alta mortalitat, malgrat l'alta natalitat:
- Crisis climàtiques de subsistència.
- Epidèmies periòdiques.
- Malalties.
- Guerres.
2.2 Elements de canvi
Superades les grans epidèmies de còlera de 1885:
- La natalitat es va reduint molt lentament.
- La mortalitat comença a descendir.
- Augment de la població: com en el cas gallec, les ciutats costaneres van créixer molt.
2.3 Els moviments migratoris
El desfasament de creixement va obligar a emigrar en cerca de possibilitats de subsistència, i milions d'espanyols van emigrar cap a Amèrica a final del segle XIX. Galícia va ser una de les zones amb més emigració, i les autoritats van advertir que, a aquest ritme, l'Estat quedaria sense braços.
La crisi de 1929 va provocar una recessió de l'emigració cap a Amèrica. Alguns van tornar rics (els «indians») i altres no.