Desigualtat Educativa i Reproducció Social: Bourdieu i Bernstein
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,67 KB
Bourdieu i la Reproducció de l'Estructura Social
Segons Bourdieu, l'escola reprodueix totalment l'estructura social i la legitima. La meritocràcia està instaurada en l'ADN de l'educació i tot s'explica per aquesta, no per la posició social prèvia de l'individu. L'escola no contribueix a la mobilitat social, sinó a la seva perpetuació per diferents mecanismes.
La classe social és central per entendre la desigualtat educativa. L'escola és un lloc clau per a l'adquisició d'estatus, i la inversió educativa té un efecte en la posició final.
Bourdieu afirma que el codi escolar no és neutre, sinó que està molt més a prop de les classes mitjanes.
El Concepte de Violència Simbòlica
El concepte de violència simbòlica es refereix a la complicitat dels dominats en la seva pròpia dominació.
Què són els Camps?
Els camps són els espais socialment estructurats en els quals actuen els agents socials. En el camp educatiu, el que és més important és el capital cultural.
Capital Cultural i Habitus
El capital cultural incorporat és el coneixement que genera disposicions: l'habitus. No et fa fer coses, però et disposa. La classe social és objectiva, mentre que l'habitus és la incorporació subjectiva de la classe social, és a dir, la identitat de classe.
Teories de la Reproducció: Perpetuació de les Desigualtats
Les teories de la reproducció intenten explicar per què es perpetuen les desigualtats del sistema educatiu (SE) al mercat de treball (MT). El que canvia de Bourdieu a Bowles i Gintis, entre d'altres, és la variable explicativa. Tot i així, segueix sense explicar-se del tot el funcionament del SE: no ens diuen com ho fa l'escola per perpetuar la posició social.
Bernstein: Mecanismes de Reproducció Educativa
Bernstein (primer autor que comença a explicar els mecanismes de reproducció del sistema) es preocupa per les formes de parla de les famílies i com el currículum i l'organització interna de l'escola tenen rols de poder i desigualtat.
L'origen social de les famílies explica diferents formes en l'estructura de la comunicació. Vol entendre com en els diferents espais socials es parla de maneres diferents; per tant, els codis no són només lingüístics, sinó sociolingüístics.
Estils de Socialització i Control Segons la Classe
Hi pot haver diversos estils de socialització segons la classe. Bernstein diu que en la classe treballadora predomina l'orientació posicional, mentre que en les classes mitjanes predomina la personal. També pot ser diferent la forma de control, que en les classes mitjanes és intern i reflexiu, i en la treballadora és més extern i imperatiu.
Codis Sociolingüístics: Restringits i Elaborats
Això ens porta a parlar dels codis sociolingüístics, que poden ser restringits o elaborats. La gran diferència és la dependència o independència del context.
Per aconseguir l'èxit escolar és imprescindible l'ús del codi elaborat. Els codis no tenen la mateixa presència ni tractament dins el sistema educatiu.
Poder i Control en la Pedagogia: El Què i el Com
La diferència entre poder i control és clau, igual que entre el què i el com. El poder s'explica en la manera pedagògica en què s'ensenya. Bernstein distingeix entre currículum, pedagogia i avaluació, posant de manifest l'estructura social que hi ha al darrere.
Conceptes Clau de Bernstein: Classificació i Emmarcament
Amb això, genera dos conceptes fonamentals: la classificació (que es refereix a les fronteres entre els continguts) i l'emmarcament. Aquests conceptes no són gens neutrals en termes de classe social.
Bernstein proposa dos tipus ideals de codis educatius:
- Classificació forta i emmarcament fort.
- Classificació dèbil i emmarcament dèbil.
El Codi Integrat: Adaptació i Emancipació
El codi integrat pot oferir més adaptació i emancipació, ja que el poder i el control no pertanyen exclusivament al professorat; l'alumnat té més espai per decidir què i com aprèn.
El Codi Visible vs. Invisible
El codi visible té una seqüència on l'edat és la que marca l'aprenentatge, mentre que en el model invisible l'alumne no és necessàriament conscient de l'aprenentatge a cada moment. Les classes treballadores oposen més resistència a aquest codi.